Bonsai Obert -El blog-: de desembre 2008

dilluns, 29 de desembre de 2008

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2009!

Fa pena veure com durant aquestes festes es tallen tants i tants arbres (picees i avets, sobretot) per a morir poc a poc davant de la tele, tot plens de garlandes i boles que no li fan el més mínim be, però que són la xerinola de la canalla... i dels pares.

Personalment sóc del pensar que no hi ha res més bonic que un arbre viu guarnit, ja que la significació d'aquestes festes és la del fi d'un cicle i l'optimisme davant el començament d'un nou any, i dels nous reptes que se'ns presenten.

Un arbre, sobretot els caducs, ens marquen aquest pas de mort i renaixement que com per art de màgia la natura ens ofereix, i a mi, perdoneu-me, però no puc més que entristir-me quan veig el terra d'una estança ple d'acícules d'un arbre moribund, amb la certesa de que aquest arbre no sobreviurà a aquestes festes.

No serveix de res comprar-ho amb terra, ja que el pa d'arrels que conté és massa petit com per a poder abastar la gran capçalera que tenen. Ja no parlem del pseudo-frau amb que et trobes quan has volgut "indultar" algun d'aquests arbres i a l'hora de trasplantar-ho l'únic que has trobat són trossos de totxo i sorra per a suportar el monyó d'arrel que li queda. Als que ens declarem amants dels arbres hi ha poques coses de tant decebedores.

I és per això que, faig servir els meus petits arbres com a arbres de Nadal. No tinc necessitat de "matar" un arbre de tres metres a casa per a posar-li quatre boles i una garlanda de llums sabent que farà el mateix paper un d'un pam o pam i mig convenientment adornat i que, a més, arribat el temps de créixer em delectarà amb el seu creixement, prova evident de que la vida pot i podrà sempre més que la mort.

Doncs res... aquí us mostro el meu Ficus retusa de Nadal, per a que veieu que un altre Nadal també és possible.

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2009!!!

-Ireneu Castillo-


Arbre de Nadal veritablement sostenible.

dilluns, 22 de desembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Marco Invernizzi

Entrevista a

Marco Invernizzi
Bonsaista italià.



Poca presentació necessita algú tan conegut dins del món del Bonsai actual com l'italià Marco Invernizzi. Diplomat en arquitectura i en disseny gràfic, si alguna cosa precedeix a aquest milanès de 33 anys a qui el film Karate Kid va cambiar la vida, és la simpàtica excentricitat que destil.la en tot el que toca -com podreu comprovar en aquesta entrevista que tan amablement ens ha volgut oferir.

Deixeble de Salvatore Liporace i de Masahiko Kimura, Invernizzi expressa amb els seus arbres les seves dots de comunicador, la seva originalitat i la seva art innata que l'han portat com una bala cap el capdamunt del Bonsai italià, europeu i mundial.

Veiem que en pensa...


Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Marco Invernizzi: És la meva vida, i haig de dir que no m’ha anat gens malament! El Bonsai és el meu passat, el meu present i el meu futur. El meu Nord i Sud, Est i Oest. La gent sovint no se n’adona del que sacrifico per a ser un Mestre de Bonsai.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
M.I.: Certament no, de fet en els darrers anys el nombre d'aficionats està decreixent força ràpidament i això significa que la gent com jo hagi de treballar el doble de dur per ajudar el nostre petit món del Bonsai a créixer gran com un formós arbre vell.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
M.I.: Si per “art elitista” entens un art fet per gent amb calés o gent amb un alt nivell cultural, hauria de respondre: absolutament NO! La gent amb diners pot fer qualsevol cosa així que ells realment no es concentren en quelcom tan exigent com el Bonsai. És una pena, i estic treballant per fer que la gent poderosa i influent s’involucri en el nostre Art..

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
M.I.: Vaig tenir sort! La meva mare em va comprar el meu primer bonsai i em va trobar un curs setmanal impartit per Salvatore Liporace. Quin millor començament per a un jove skater de 16 anys! Ell em va canviar la vida i sempre li estaré agraït per això.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
M.I.: Deixa’m preguntar-te una cosa primer...Com pot ser que esperem que el nostre dentista, el nostre llibreter, fins i tot el nostre forner o policia estiguin entrenats al més alt nivell i que a ningú no l’importi si li han donat mai una formació com Déu mana a algú que es fa dir mestre de Bonsai o a qui paguen per donar classes de Bonsai? Són tots ells uns genis tan extraordinaris que no els cal estudiar? En aquest cas hi ha un munt de genis al Bonsai.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
M.I.: Sí, i sempre ho serà. He estat arreu del món i pel que fa a saviesa del Bonsai, no hi ha cap lloc que sigui comparable al Bonsai japonès. Cap ni un. Taiwan s’hi apropa però encara no està al mateix nivell, i probablement mai no ho estarà. És clar que estic parlant en general. El meu estimat amic Ming Shua Lo o Chen Kun Chen o alguns dels seus amics són, senzillament extraordinaris... les seves creacions són espectaculars i, a més a més, amb dissenys que són poc habituals al Japó.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
M.I.: La majoria de la gent no se n’adona realment com de gran és la comunitat del bonsai al Japó i com de dur els mestres japonesos han estat treballant durant dècades per a aconseguir el resultat que tots podem admirar als llibres i revistes. Ells sempre anteposen l’arbre. Després el negoci. Els occidentals anteposen el seu ego abans que cap altra cosa... no trobes?.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
M.I.: Espanya, lentament però sense pausa, mostra a la resta del món què és el que passa quan un grup d’aficionats molt entusiastes treballa dur amb bons materials, amb una gran visió d’artista i amb voluntat de sacrificar-ho tot per l’art de crear bellesa amb el bonsai. Els bonsaistes espanyols tenen tot el meu respecte per això. He visitat la regió catalana diverses vegades per ensenyar Bonsai i sempre he après un munt de coses. Una cosa que em va encantar de l’exposició a la regió catalana va ser la mida compacta de molts dels arbres exposats...al Bonsai la mida no importa i els catalans això ho han captat. Fantàstic, oi?.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
M.I.: El que cada bonsaista emprèn dia a dia amb els seus arbres. La recompensa diària de veure els seus arbres millorar i millorar. Aquest és el millor concurs que cadascú hauria de guanyar. Tot dient que ara mateix la Noelanders Trophy i el concurs Mistral son les competicions internacionals amb una millor qualitat d’arbres exposats així com una gran organització de l’esdeveniment.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
M.I.: Com de maca és la filla del propietari del Bonsai. Què, si no?.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
M.I.: Sí, per a les filles que siguin altes, rosses i que estiguin bones!.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
M.I.: Jo diria:

1) Mantenir una col·lecció petita.
2) Prova! I si t’equivoques no siguis massa dur amb tu mateix, però alhora no sempre culpis una altra cosa o, encara pitjor, algú altre!
3) Deixa que els teus arbres siguin arbres i espera abans de trasplantar el teu bonsai a un test petit.
4) Comparteix el teu bonsai amb molta gent diferent, el bonsai és molt avorrit si el fas tot sol.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
M.I.: Prefereixo arbres que semblin molt antics...i també han de ser molt barats! De fet no importa d’on siguin.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
M.I.: L’arbre sempre primer, l’artista el seguirà. Després, el millor restaurant que estigui a prop de casa del bonsaista. La gent ha de tenir clares les seves prioritats!.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
M.I.: No m'agrada parlar de religions!.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
M.I.: Li pot quedar malament un vestit lleig a una dona maca? Per descomptat... però segueix estant bona! El problema més gran és que normalment la gent tendeix a ficar els arbres en testos petits massa d’hora.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
M.I.: No et gastis els diners comprant tots els llibres de Bonsai, tots diuen el mateix. Ara pots trobar-ho gairebé tot on-line, però no escoltis a tots els mestres de pacotilla que participen als fòrums de bonsai per a ensenyar al món què bons què són... amb un teclat a les mans. No comencis amb material massa jove tal com llavors, esqueixos i coses per l’estil. Comença a poc a poc, no compris tot el que sembli un arbre dins d’un test i no deixis que la teva dona s’assabenti de quan costen els arbres. Si et vols gastar els calés en Bonsai, fes-ho en educació. Escolta a tothom, però sempre pregunta per què i busca una resposta que tingui sentit, i si no l’obtens, busca’n una tu mateix. Mira moltes fotos, un cop i un altre, i un altre i un altre. I un altre. El més important de tot: respecta l’arbre, mou les mans lentament al voltant d’ell i rumia-t’ho 10 vegades abans de fer res, a l’arbre li agrada esperar. Mira la meva pàgina web, és la millor del món del Bonsai. Oi que és completa?.


Marco Invernizzi a una demostració a Caracas


dimarts, 16 de desembre de 2008

Adobament: El català correcte a Bonsai Obert.

Quan hem de fertilitzar la terra dels nostres arbres, en català fem servir un producte que anomenem...

ADOB

Per tant, l'acció de tirar adob als substrats dels nostres bonsais, no és "abonament", ja que aquest mot es refereix al contracte d'adhesió pel qual hom paga una certa quantitat per gaudir regularment d'un proveïment o d'un servei per un temps determinat (cas dels abonaments al cinema, teatre,...), sinó que serà un

ADOBAMENT


Parlem correctament! Fes-la servir! :-)

Hem de fer un ADOBAMENT regular dels nostres arbres.

dijous, 11 de desembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Imai Chiharu

Entrevista a

IMAI CHIHARU
Mestre japonès i membre de Nippon Bonsai Sakka Kyookai.


El fet que els mestres japonesos vinguin a Europa a impartir els seus coneixements és sempre un esdeveniment per sí mateix. Que vinguin a casa nostra, un luxe, i que, a sobre, li puguem fer una entrevista, ja és tocar el cel. Aquest ha sigut el cas del Mestre Imai Chiharu, un dels membres més joves (46 anys) de la prestigiosa Escola Oficial de Bonsai japonesa, la Nippon Bonsai Sakka Kyookai, a qui vam tenir l'oportunitat de conèixer en persona a la darrera Nishikiten i que molt amablement accedí a concedir-nos la següent entrevista per a que, d'aquesta forma, puguem conèixer què és el que realment en pensa un Sensei japonès.

Agrair a la Presidenta d'A.C. L'Art del Bonsai, na Glòria Lloreda, i a la traductora, na Noriko Akashi, per la seva gentilesa i per les facilitats donades per a dur-la a terme.



Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Imai Chiharu: És difícil contestar que és per a mi el bonsai perquè jo visc d'ell i, per tant, no puc dir que sigui un hobby. D'altra banda, és la meva forma de guanyar-me la vida, però no puc dir que sigui només això. És difícil definir-lo.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
I.C.: Sí, està augmentant el nombre d'afeccionats i de nivell, sobre tot a Europa i a la Xina. Al Japó està una mica a la baixa, encara que mundialment s'està estenent.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
I.C.: No, no ho crec. Penso que cadascú té la seva forma de gaudir-lo, però no crec que sigui elitista.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
I.C.: El meu pare era un afeccionat al bonsai i des de petitet a casa meva sempre hi havia bonsais i els sentia com alguna cosa molt propera. Al Japó es considera que el bonsai, en general, és un hobby de jubilats, però com a casa meva sempre havia hagut bonsais, jo no tenia aquest tipus de rebuig.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
I.C.: No conec molts mestres estrangers, conec millor els japonesos. Els que vénen per Europa a treballar els conec a tots i considero que són mestres amb molt bon nivell tècnic i artístic.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
I.C.: Sí, crec que encara la marca.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
I.C.: No conec el món del bonsai americà, i per tant no puc opinar. Però, per exemple, tècnicament si comparem el que fem a Japó amb el que es fa a Europa, la tendència és a equiparar-se, ja que hi ha molts grans mestres que van venir a ensenyar i hi ha molta informació, per tant, tècnicament està força aconseguit. El que passa és que hi ha una diferència enorme de tradició i això és quelcom que no es pot resoldre tan fàcilment perquè en bonsai es valora molt la quantitat d'anys que duu un arbre dins del test i, per tant, aquest punt important no ho pot tenir un bonsai europeu encara. I aquí radica una de les diferències, sobre tot en l'aspecte tradicional o històric.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
I.C.: He vingut 5 o 6 vegades a Europa, i comparant-lo amb el que he vist a la resta d'Europa, considero que té un nivell força alt.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
I.C.: La Kokufu-ten del Japó.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
I.C.: Descartem discutir sobre la qualitat de l'arbre. Partim del punt que l'arbre ha d'estar ben fet. Després cal valorar la combinació que fa l'arbre amb el test, la taula, altres elements que componen el “seki”-l'espai creat- i l'harmonia entre ells. També es té en consideració els anys que duu l'arbre dins del test.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
I.C.: Sí. Sí que podria haver una mica d'això.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
I.C.: Veure arbres bons... ¡però un munt!. Que vegin una gran quantitat d'arbres bonics, aquest seria el primer punt, i ja després, cuidar dels arbres amb molta cura i molt d’afecte.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
I.C.: M'encanten els Yamadori.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
I.C.: No es pot prioritzar cap dels dos, ja que l'arbre està viu i mai podrà ser com un artista vulgui, però tampoc pot deixar-lo a la mà de Déu, perquè llavors no arribarà a ser un bonsai. S'ha de respectar la naturalesa de l'arbre, però si la respectem massa, mai arribarà a ser bonsai. El que s'hauria de fer llavors seria pujar el nivell de tècnica i estil, per a poder treure profit de l'arbre.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
I.C.: És també molt relatiu. Per exemple, en el món del Kabuki o de l’Ikebana, actualment s'estan adoptant moltes tendències modernes. No es pot evitar que rebin aquest tipus d'influències “modernistes”, però el més bàsic del bonsai sí s'ha de respectar. Les regles bàsiques del bonsai s'han de conèixer i s'han de respectar, i a partir d'aquí la resta no es pot evitar.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
I.C.: Sí.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
I.C.: El primer és saber-se la teoria. Que estudiïn una mica les regles bàsiques del bonsai.

Imai Chiharu comentant un dels arbres de la Nishikiten

dimarts, 9 de desembre de 2008

Un Jardí ple de bonsais.

Durant el cap de setmana del 29 i 30 de novembre es va organitzar una exposició de bonsais a les instal.lacions del Jardí Botànic de Barcelona. En aquesta ocasió es va poder admirar una mostra del fons de bonsais que manté l'entitat botànica, en tant que el seu cuidador, en Sebastià Fernández, va fer un taller-demostració de formació d'arbres el diumenge dia 30.

L’exposició i el taller van tenir lloc dalt del turó del Botànic. Sebastià Fernández i el seu pupil Fede van permetre gaudir a la vintena d’assistents del disseny de tres pins i el retoc d’un bosc de carpinus. Un primer pi tort el va forçar encara més per aconseguir un millor equilibri general. Va reduir l’alçada del segon pi fent un jin amb el tronc, sense futur, conservant una branca baixa com a futur cimall. El tercer pi el considerava “fàcil” d’esbossar però laboriós de treballar. Li va dedicar més temps per fer una harmoniosa distribució de jin, shari i branques. El “mestre”, en doble sentit, sempre obert a les preguntes, va desmitificar l’ús del micorritzat als nostres bonsais, sempre que mantinguem bons hàbits en els principals elements de conreu: adobament, rec, sol i sòl.

L’exposició exterior, a recer de l’edifici on es va fer el taller, comptava gairebé amb una trentena d’arbres. N’hi havia força diversitat d’espècies. Alguns vells coneguts com el carpinus de l’article de Bonsái Actual 118, penjat a la web bonsaihaiku.com, o un ullastre que els de l’ACAB recordareu de la visita a les seves instal.lacions a Cabrils… La coloració de tardor d’un bosc de fajos, defoliats parcialment, era realment impactant. El brancatge delicadíssim dels aurons de Burger sense fulles et recordaven que som a les portes de l’hivern. Personalment, vaig trobar algun bonsai aparentment modest, no pas no apte, que semblava encoratjar als visitants a pensar allò de “potser jo provaré de fer un d’aquests…”.

-Albert Moreno-

Visiteu el reportatge fotogràfic que tenim publicat aquí.


Art viu al Botànic

dijous, 4 de desembre de 2008

Nishikiten: Master Class a Les Franqueses.

Després d’una llarga espera, quasi neguitosa, a la fi va arribar la VII edició de la Nishikiten que es celebra a Les Franqueses del Vallès. Les expectatives eren molt altes, s’esperaven bonsais de molta qualitat a l’exposició, tallers, mercat d’ocasió i com a punt fort la visita del mestre japonès Imai Chiharu. No van defraudar.

El dia 28 de Novembre, Divendres, es va donar el tret de sortida de la mostra. Però, com és habitual per la disposició dels visitants, els dies forts van ser Dissabte 29 i Diumenge 30.

Dissabte va començar amb demostració del mestre Chiharu que, davant d’un nombrós públic va realitzar un increïble treball, una sabina, durant tot el matí.

L’exposició, motor de la mostra, no ens va defraudar: Era d’una qualitat inigualable. Sense menysprear cap de les altres exposicions que Bonsai Obert ha pogut visitar durant aquest any, podríem dir que es tracta del conjunt de bonsais amb més qualitat que hem trobat durant la temporada.

La mostra estava composada per arbres d'una bona quantitat de mestres i professionals de reconegut prestigi, tant a casa nostra com a l'estranger. Mario Komsta, Pep Ferrer, Gabriel Romero, Josep Berch, Oriol Llongueras, Xavier Massanet, Erasmo García, entre d'altres signaven les obres exposades.

Un increïble carpí propietat de Mario Komsta (mestre polonès actualment radicat a Alacant) que trobaves a l'entrada al recinte, et feia parar una estona i mirar la gran bellesa d’un arbre nu. Les ramificacions perfectes ens recordaven l’estació de l’any que estem vivint.

Novament els ullastres van ser els reis de l’exposició si més no amb el nombre i la qualitat. Diversos teixos competien en qualitat amb les oliveres i amenaçaven a destronar al rei mediterrani.

He de mencionar, especialment, un ullastre de considerable mida del que les seves fulles acabaven perfilades en dues mitges llunes impressionantment acabades. Ho trobareu ràpidament a l'àlbum de fotografies que acompanya aquesta crònica.

A la tarda es van reunir una quinzena de nens de diferents edats per tal de gaudir del Taller Infantil guiat per Manuel García. En la meva opinió un moment molt interessant i emotiu. Veure nens il·lusionats fent una poda (en alguns casos intensiva) a un arbre no te preu i es digne de comentar.

Ja al final de la tarda, el mestre japonès va atorgar tres mencions especials per a tres arbres de l’exposició. Posteriorment Chiharu San va tenir el detall d’anar passant per l’exposició mirant els arbres, explicant què li agradava dels arbres en qüestió i què faria ell per tal de que l’arbre tingués més estil segons la seva opinió. En molts casos les seves explicacions es basaven en el moviment de l’arbre. Una sessió tan instructiva com interessant.

Diumenge al matí es va reprendre la mostra amb el nou incentiu d’un taller guiat pel mestre Chiharu, on cada alumne va poder treballar el seu propi bonsai sota la supervisió del mestre japonès.

El Mercat d’ocasió també va començar a primera hora del mati amb nombrosos aparadors de venedors i com no, una gran quantitat de persones que, sobreposant-se al fort fred regnant, buscava l'arbre que els interessava o simplement tafanejaven una mica. Realment la qualitat dels aparadors era important, tant arbre com testos i les ja indispensables tauletes d’exposició.

Una exhibició d'Arts Marcials -Aikido i Karate- van acompanyar als bonsais durant el matí. Vàrem poder veure moviments de defensa i atac d'aquestes arts marcials, així com trencament espectacular de fustes per tal de comprovar tant la força com la punteria dels cops del Karate-ka.

La mostra va acabar el diumenge a la tarda però no sense el ja típic dinar de germanor entre organitzadors, venedors i afeccionats.

L’organització va ser increïble, sempre amb tot previst i amb una gran predisposició per ajudar als participants. Amb molt bon gust a l’hora de preparar la exposició i la mostra.

Bonsai Obert va estar present durant la mostra, proporcionant informació als visitants que la volguessin. Però ens agradaria agrair especialment l’organització per la seva consideració amb nosaltres durant la mostra.

Com a conclusió, vàrem gaudir d’una gran Nishikiten amb un nivell molt alt dels arbres exposats i amb un gran ambient de bonsai, cosa la qual la posiciona com una de les millors mostres dedicades al bonsai que s'organitzen actualment a Catalunya.

-José Manuel Ariza-

Un ampli reportatge fotogràfic el podeu trobar aquí.


dimarts, 2 de desembre de 2008

El rego cada dia i se li cauen les fulles...

Qui més, qui menys, s'ha trobat algun dia amb un arbre que degut a un excés de reg, ha començat a morir-li els brots, les fulles han caigut en un no-res i s'ha quedat sense arbre en quatre dies. La situació acostuma a passar sobretot en casos d'inexperiència, però també pot donar-se a gent experimentada en segons quines circumstàncies. La cosa pinta malament, però no ens atabalem, la cosa pot tenir solució.

El 90% dels casos de negament dels arbres prové de la barreja explosiva entre la falta d'experiència del bonsai-ka i un substrat pèssim (amanit amb alguna informació errònia respecte el rec). El problema és tant més desastrós com més tardem en reaccionar, la qual cosa vol dir que hem d'actuar ràpidament i sense dubtar. O si no, ens arrisquem a obtenir serisses tal que així...


Evidentment, la millor forma d'evitar aquestes desgràcies seria preveure, però moltes vegades no és possible i hem d'arreglar-ho d'alguna forma. La serissa de la foto està molt fumuda, però es podria revertir el procés (o almenys intentar-ho).

El primer que hem de fer és comprovar que l'arbre encara està realment viu gratant l'escorça fins arribar al càmbium, el qual si està viu serà de color verd. No patiu pel mal que li podeu fer, pitjor que ja està no pot estar.


Si us hi fixeu, en aquesta altra serissa se li ha gratat l'escorça de l'arrel i surt una mica de verd ... no està morta!!! ara cal córrer!

La primera cosa que farem serà trasplantar, ja que la barreja de terra que porta de fàbrica és dolenta i molt compactada, la qual cosa impedeix que les arrels s'oxigenin correctament. Aquesta "terra," quan es rega, o bé es manté molla durant mesos -ofegant i podrint les arrels- o bé l'aigua no arriba a penetrar al centre de les arrels i l'arbre acaba per morir de set.

En el cas que ens afecta, el problema és el negament de les arrels, el que vol dir que és un problema afegit, ja que un arbre té més possibilitats de refer-se d'una falta d'aigua que d'un excés. De totes formes, hem de canviar-li el substrat, ja que el que té no serveix per a res. Hem de preveure llavors la terra que farem servir en el nou test...però quina serà la més adient?

Hem de comptar que una terra entollada no permet a les arrels respirar, asfixiant-les i produint un ambient anaeròbic entre les seves partícules molt propici als fongs i -per tant- a la putrefacció de la matèria orgànica morta. Les arrels, en aquestes condicions, moren progressivament i comencen a podrir-se per efecte dels fongs i a afectar a la capçada de l'arbre.


La terra que hem de fer servir llavors, és una que dreni molt bé -no retingui gaire aigua- i molt porosa a fi i efecte de que l'aire passi entre els seus porus i no permeti la formació de situacions anaeròbiques nocives per a unes arrels molt febles.

Particularment, la terra que trobo més adient per aquests casos, seria akadama pura de granulometria superior a 3 mm. , ja que té prou porositat com per permetre que les arrels respirin i triga poc en assecar-se, cosa fonamental en aquests casos. Qualsevol tipus de substrat que no contingui torba és potencialment bo, encara que en casos tant extrems, hem d'anar a filar prim.

Bé. Suposem que ja disposem de la terra corresponent i coneixem perfectament la tècnica del trasplantament. Si no és així, sempre podem entrar en aquest enllaç...

http://www.bonsaiobert.net/fttransficus.html

i aprendre quines són les passes a seguir per a fer-ho correctament.

Durant el trasplantament hem de treure totalment la terra que portava al començament -i quan dic totalment, vol dir no deixar-hi ni una engruna- i, posteriorment rentar les arrels dins d'un cubell ple d'aigua. Això últim és particularment important, ja que amb el rentat de les arrels el que estarem fent serà eliminant totes les restes de substrat anterior que encara hi quedin, així com una bona part dels fongs que estaven afectant la salut de les arrels.

Un cop fet el rentat, procedirem a treure totes les arrels podrides que quedin dins del conjunt d'arrels i d'aquesta forma sanejarem el sistema radicular de l'arbre.



Acabarem el trasplantat normalment, com qualsevol altre arbre.


El post-operatori

Un cop ja hem fet l'operació, les cures post-operatòries seran les que aconseguiran o no que el nostre arbre arribi a bon port. Per a començar, hem de donar una importància cabdal al lloc on el deixarem.

Si l'has de deixar en un lloc tal com el que està aquest arbre d'aquí (a sobre del prestatge)...


...millor que no haguessis ni fet l'intent de salvar-lo, ja que no haurà servit de res.

Les plantes han d'estar a l'exterior, ja siguin tropicals o no, perquè a l'interior és impossible donar-lis les mínimes necessitats de ventilació, temperatura i humitat ambiental que puguin necessitar. Cal recordar que estem tractant amb un arbre molt debilitat, que no te capacitat de resistir una situació adversa. Hem de donar-li el que necessita, res més. És a dir, llum a dojo, ventilació més que correcta (no en mig d'un corrent d'aire), una temperatura mitjana i una mica d'humitat, tant a la terra com a l'aire.

El seu lloc ideal seria a un pati, ben ventilat, a recer del sol de migdia i de les pluges ocasionals (el canvi climàtic, en aquest cas, jugarà al vostre favor). Si no teniu pati, una balconada o l'ampit d'una finestra us poden fer el pes, mentre que compleixi els requisits abans esmentats.



Un cop ubicat, l'haurem de deixar en aquell lloc indefinidament, el que implica que en cap cas estarem canviant-lo constantment d'ubicació. Una planta, quan la plantem a un jardí, es mou poc de lloc, oi? Doncs amb el nostre arbre, igual. O sigui que les mans quietes!

Si l'arbre està situat a un lloc correcte, l'akadama assecarà ben aviat, i caldrà regar-lo, no tant pel consum d'aigua de l'arbre com per l'efecte de la ventilació i el sol. Però atenció! ens hem d'esperar a que la terra assequi força abans de tornar a regar, ja que l'arbre, en haver patit d'excés d'aigua, si tornem a mantenir constantment humit el substrat, li estarem mantenint de nou el problema que li va provocar l'estat actual. Si deixem assecar una mica (entre poc i massa) a sobre, estem fent com de fungicida natural, ja que l'aire, el sol i la falta d'humitat són els pitjors enemics dels fongs.

Quan hàgim de regar convindrà, de tant en tant, regar amb una barreja d'aigua i fungicida en pols per ajudar a eliminar els fongs que es poguessin haver desenvolupat. És en aquestes circumstàncies favorables que, de ben segur, l'arbre comenci a rebrotar passats uns quants dies.



I un cop ja ho hagi fet, vol dir que les arrels han començat a desenvolupar-se de nou i que hem capgirat la situació. A partir d'ara ja és qüestió de la mà verd de cadascú, el tornar a tenir un arbre amb cara i ulls o bé tenir un bonic tronc sec ficat a una torreta.



Espero que aquest "tutorial" us serveixi força. Us pot garantir que funciona algú que de tants que se li morien, un dia es va cansar i va aprendre a no deixar que se li'n morís cap més: Jo mateix.

-Ireneu Castillo-


Fotos Cortesia: Portalbonsai

dilluns, 1 de desembre de 2008

Exposició de bonsais a Vinaròs.

Entre els dies 12 al 17 de desembre d'enguany, es celebrarà a Vinaròs (Baix Maestrat) una exposició de bonsais organitzada pels amics de BonsaiZen.

El lloc de l'esdeveniment serà la Sala d'Exposicions de la Fundació Caixa Vinaròs, ubicada a la Plaça del Cardenal Tarancón de la ciutat castellonenca, i a ella s'exposaran una mostra dels millors arbres que es treballen a BonsaiZen.


Organitza: BonsaiZen
Més informació: 665.441.835 (Xavi) o a info@bonsaizen.es


Escut de Vinaròs