per Josep Berruezo (mestre bonsai-ka català desaparegut, pioner de la introducció de l'art del bonsai a casa nostra)
Article on el mestre Josep Berruezo ens explica el treball de transformació d'una savina.
I adaptat a la vida en test, a jutjar per la gran quantitat de fulla que posseeix, així com l'aspecte saludable de la mateixa. En rigor, no podem parlar de fulla, deuríem, més aviat, referir-nos a masses de fullatge, ja que d'una Savina de fullam escamós es tracta. De qualsevol manera, la quantitat del mateix indica, com dèiem, el seu bon estat de salut. El tronc estava fortament subjecte a la terra del test, del que es pot deduir que ha romàs en ell un temps considerable, potser des de que va ser recuperat, al menys quatre o cinc anys enrere.
COM SEMPRE, PRIMER EL TRONC
 |
Fig.1. Aspecte original del Juniperus phoenicea
|
En efecte, en totes les varietats del gènere Juniperus, al que pertany aquesta Savina, Juniperus phoenicea, el centre d'interès i atenció sol ser el tronc. Com és ben sabut, les condicions de vida difícils en què sol desenvolupar-se aquesta resistent espècie, així com l'hàbit de creixement del tronc, fa que una part del Càmbium del tronc mori, assecant-se, per tant, la fusta d'aquesta zona sense afectar per res la vida de l'arbre. La part morta i seca es troba en ocasions blanquejada pels elements, causant un efecte de gran força i bellesa. En el cas present i com es pot veure en les figures 1 i 2, el tronc es troba encara recobert gairebé íntegrament d'escorça, però uns toscs JIN realitzats amb branques mortes fa temps, feia pensar que una bona part del tronc podria estar amb el Càmbium mort.
COMENÇA L'OPERACIÓ, GAIREBÉ QUIRÚRGICA
 |
Fig.2. Vist per la seva cara posterior
|
Es tracta d'una manipulació que requereix gran paciència i experiència, amb l'objectiu de no danyar el Càmbium viu, extremadament delicat, fàcilment recognoscible pel seu viu color verd, fins i tot a l'hivern, època en què la planta està inactiva. S'ha de procedir a poc a poc, traient petites porcions d'escorça, fins que arribem a la zona del Càmbium, que és l'última capa que recobreix la fusta pròpiament dita. El seu color, com hem apuntat anteriorment, és d'un vermell brillant i desprèn humitat en forma de resina quan està viu, en aquest cas no s'ha d'eliminar. Si és mort, té un to marró i està fortament adherit a la fusta, per la qual cosa s'ha de desprendre rascant amb un tall aplicat perpendicularment, o bé amb una llima, o fins i tot paper de vidre fi. De l'anterior es dedueix que quan veiem el color verd del Càmbium és que hem anat massa lluny, així que es requereix una certa pràctica per no fer massa estralls, que podrien comprometre la supervivència de l'exemplar. Ja que les vetes de fusta viva són contínues i segueixen paral·lelament les línies de l'escorça, un cop se li "agafa el truc" no és tan difícil com podria semblar, tot i que sigui laboriós. L'ideal és veure efectuar l'operació a algú ja pràctic en ella; en realitat, és més fàcil de fer que d'explicar per escrit. L'únic essencial és no tenir pressa, el resultat valdrà la pena.
 |
Fig.3. Després de netejat, filferrat i podat
|
Tornant a l'arbre objecte d'aquest article, es va eliminar pacientment tota l'escorça morta, fins arribar a la fusta blanca i l'escorça de la part que estava viva es va reduir en gruix acuradament, sent a continuació polida delicadament per obtenir el bonic color canyella característic, i que tan agradablement contrasta amb la fusta seca, de color blanc.
ESTIL: POQUES ELECCIONS
Certament, teníem ja un tronc bonic i amb caràcter, ara havíem de dotar-la o d'una copa adequada. Quin estil ens encaixaria en aquesta tancada corba del tronc?
Per definició, els exemplars dotats de fusta seca queden més versemblants amb una copa no excessivament frondosa, la fusta seca suggereix condicions de vida difícils. L'angle de plantat de la base del tronc amb la terra semblava correcte i, la part lignificada del tronc no hi ha ni que pensar en la possibilitat de doblegar-la, havent, per tant, reduir el nostre camp d'acció al brancatge fi; el fort angle en que es corba el tronc ens obliga al que podríem anomenar estils més informals; d'aquests, i després de madura reflexió, em va semblar que l'escombrat pel vent seria el més versemblant.
L'estil esmentat harmonitza bé amb el retorçat tronc; només havia de donar la mateixa tendència a la copar, que en realitat es va transformar més aviat en una sèrie de petites copes triangulars, orientades sempre segons el vent i formant, al seu torn, un triangle més gran. Aquesta copa no hem de deixar que es desenvolupi en excés, doncs de ser excessivament frondosa, es perdria la il·lusió d'un arbre vivint en un cingle permanentment batut pel vent. El resultat de la poda i el filferrat el podem veure a la figura 3.
Ara, amb les cures habituals per mantenir en bon estat l'arbre, més un prudent pintat, acabaran l'obra que just s'ha començat.
Pel que fa al test, les proporcions de l'actual no són massa adequades a la nova forma d'aquesta Savina. Un test amb un aspecte una mica més vell, més venerable, harmonitza molt millor amb el nou aspecte de l'arbre. A més, i para compensar el fort desplaçament òptic cap a la banda esquerra, seria desitjable un test amb una mica més de profunditat, que estabilitzi el conjunt. Un exemple podria ser la que he dibuixat a la figura 4, amb l'aspecte de l'exemplar després d'alguns anys. Un canvi interessant, si ho comparem amb el seu aspecte primitiu, a la figura 1.
 |
Fig.4. I després d'uns anys
|
Comentaris