Catalunya és un país amb una gran varietat de climes malgrat
la seva reduïda extensió quilomètrica. Aquesta peculiaritat
provoca que en distàncies molt curtes es concatenin una sèrie
de variables climàtiques que incideixen directament en els tipus
de vegetacions que podem trobar a cada lloc (veure Com es diuen els arbres en Català?) .
Dins del món del Bonsai, el coneixement d’aquestes variacions
climàtiques (sobre tot l'abast que poden arribar a assolir les temperatures mínimes d'un lloc) ens determina les espècies que podrem o no cultivar
a l’exterior, obligant-nos llavors a la creació d'hivernacles
o aixoplucs per acollir les espècies d'arbres que fan de mal aclimatar
enllà on ens hi trobem.
A Catalunya ens trobem que poden existir variacions de fins a tres zones
climàtiques en molts pocs quilòmetres que no queden reflectides
en els mapes generalistes de rusticitat climàtica que comprenen
de forma molt succinta el territori català. Aquesta falta de dades
concretes, indueixen a confusió al bonsaista aficionat a l’hora
de determinar les espècies més aptes per al seu entorn més
proper.
És amb la intenció de resoldre aquest buit que des de Bonsai
Obert ens hem posat mans a l'obra i hem creat el primer mapa detallat
de rusticitat climàtica de Catalunya, sintetitzant dades oficials
de temperatures mínimes del Servei de Meteorologia de Catalunya
i de la Generalitat de Catalunya.
Esperem que us sigui d'utilitat.
-Ireneu Castillo-
Webmestre de Bonsai Obert.
MAPES PARCIALS
Per a fer aquest mapa hem
fet servir com a base les dades publicades a l'Atles Climàtic
Digital de Catalunya pel Servei Meteorològic de Catalunya i les
dades oficials en format SIG del Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya, corresponents a les
temperatures mitjanes de les mínimes hivernals de 160 estacions
meteorològiques catalanes, en sèries de 15 anys dins del
període 1951-1999.
La utilització
d'aquestes dades va ser aconsellada pel mateix Servei
Meteorològic de Catalunya en el moment de sol·licitud de
dades base per a la realització del mapa.
Per a definir els rangs de
temperatura que determinarien les zones climàtiques en que es
dividiria el territori representat al mapa, vam fer servir com a base
la divisió zonal que s'expressa al USDA Plant Hardiness Zone Map
publicat pel U.S. National Arboretum. Els rangs han sigut traduïts
de graus Farhenheit a graus Celsius i arrodonits els decimals a
múltiples de cinc, per a una millor comprensió del públic
català.
Posteriorment, a partir de
les dades mitjanes de les mínimes de les estacions catalanes,
hem extrapolat estadísticament les temperatures mínimes reals
que cada territori pot arribar a assolir durant l'hivern, obtenint un
resultat que és vàlid per a un 92'5% dels casos. Les dades
obtingudes d'aquesta forma, ens ha proporcionat la base a partir de la
qual determinar les isotermes de les temperatures mínimes
hivernals al territori estudiat, en relació als rangs
mínims de cada zona climàtica, que és el que es
reflexa en el mapa final de rusticitat que us presentem.
A l'hora de fer aquest mapa hem tingut
cura de fer-lo amb el màxim de detall que ens ha sigut possible
confeccionar-lo. Tot i així, és possible que es trobin
certes imprecisions com a conseqüència del sistema de trasllat
d'informació, que malgrat que hem intentat reduir
a la mínima expressió, desgraciadament, no hem pogut eliminar.
En referència al marge d'error
de les temperatures mínimes que es marquen al mapa, cal indicar
que, tot i que les dades asseguren estadísticament que en un lapse
entre el 90 i el 93% dels casos, la temperatura mínima que s'assolirà
a l'hivern (estació més freda de l'any) a una zona concreta
del territori cartografiat serà superior al rang mínim
de temperatures que hi correspondrien, hem de comptar que poden
existir situacions molt excepcionals en que les temperatures descendeixin
per sota d'aquesta cota mínima sense que per això s'hagi
de variar de zona climàtica.
Per exemple, Barcelona està enclavada entre la zona 10b (centre
ciutat) i la zona 10a (Collserola), el que vol dir mínimes registrables
de com a molt, de +1.5ºC i -1ºC respectivament. Malgrat això,
el dia 11 de febrer de 1959, es va assolir la mínima de -6.7ºC
a les Drassanes i de -10ºC a l'observatori Fabra, el que voldria
dir temperatures mínimes corresponents a una zona 8b en el cas
del port i a zona 8a al Tibidabo. Comparar els climes de Puigcerdà
o La Seu d'Urgell amb els de Barcelona a rel d'una dada excepcional
seria del tot erroni i portaria a confusió.
La precisió del mapa ve donada per la precisió
de les dades obtingudes de les nostres fonts, i això ens ha fet
obtenir algunes dades força curioses al trobar-nos "illes
de temperatura" que segons la seva major o menor extensió
hem decidit incloure o no. Els punts més petits, amb major dificultat
a l'hora de transcriure i que no desvirtuaven la zona en que s'incloïen,
han sigut eliminats, no així els més grans.
Algunes d'aquestes "illes de temperatura" estan relacionades
tant amb ubicacions elevades com deprimides, ja que els relleus orogràfics
determinen microclimes particulars que poden modificar les dades climàtiques
de zones properes. Un exemple seria el cas de Bellvís, que malgrat
ser-hi a la plana lleidatana, el fet de que a l'hivern s'acumuli persistentment
la boira en aquell punt, produeix un clima més fred que el dels
voltants i que pot afectar a les condicions en que hem de preservar
segons quines espècies d'arbres.
Per a qualsevol consideració que cregueu oportú comunicar-nos,
podeu fer servir el correu electrònic: bonsaiobert@yahoo.es
Moltes gràcies per consultar
aquest mapa.
Comentaris