per Andy Walsh (director de l'American Bonsai Society (ABS))
Fitxa on s'explica quin és el procés per a fer murgons aeris.
Introducció de Brent Walston
El murgonat aeri és el procés d'eliminar una gran branca o secció del tronc d'un arbre per crear un altre arbre. Abans de treure la branca, se li treu una faixa d'escorça i se la protegeix amb molsa o d'altres substrats, permetent que la secció pelada pugui treure arrels. Després d'arrelar, la branca s'elimina de l'arbre. Aquesta és una pràctica molt comuna en el bonsai per obtenir un altre arbre d'una branca no desitjada o per salvar una secció de tronc gruixuda que s'hagi d'eliminar de totes formes. Andy Walsh va publicar un article breu però molt informatiu sobre la fisiologia d'aquest procés a la llista de correu de l'Internet Bonsai Club. Saber com un arbre forma arrels en un murgonat aeri proporciona informació potent, no només per comprendre el procés, sinó també per a respondre a les vostres pròpies preguntes i resoldre els vostres propis problemes amb els murgons aeris.
BW
Transport d'aliments, aigua i nutrients
Sota l'escorça dels arbres (dicotiledonis) hi ha una capa de cèl·lules anomenada floema. Aquest teixit transporta carbohidrats i altres productes fruit de la fotosíntesis (incloent auxina) des de les fulles fins a les parts inferiors de la planta. Sota la capa del floema es troba una altra capa anomenada xilema, que transporta aigua i nutrients minerals des de les arrels i el sòl fins a les parts enlairades de l'arbre. Sota el xilema hi ha una altra capa de xilema anomenada xilema secundari. Aquestes capes de xilema són més gruixudes i més profundes a la fusta de l'arbre que la capa del floema. Ubicada sobre aquestes capes, just sota l'escorça, hi ha una capa de cèl·lules que es divideixen activament, anomenades càmbium.
El procés de murgonat aeri
En el procés de murgonat, l'escorça, el càmbium i la capa de floema s'eliminen tallant un anell d'una polzada (2,54 cm) d'ample al voltant de la branca que ens interessi. El xilema, però, queda intacte. En general, les auxines sintètiques (sobre un suport de pols de talc o un líquid) s'apliquen al lloc on s'han eliminat els teixits. (Encara que l'aplicació de l'auxina és una pràctica general d'avui en dia, no és necessari per a molts arbres). La molsa sphagnum humida (o un altre substrat retenidor d'humitat) es posa al voltant i per sobre d'aquest lloc pelat, es cobreix de plàstic i es segella.
Què passa a la branca on es fa un murgonat aeri
L'eliminació de l'escorça, el càmbium i el floema, però no el xilema, impedeix que els carbohidrats i productes fruit de la fotosíntesis vagin cap al tronc més enllà del lloc de la zona pelada, però encara permet que els nutrients d'aigua i minerals flueixin cap a les fulles. D'aquesta manera, s'evita que les fulles de la branca s'assequin i les manté amb un subministrament adequat de nutrients. L'eliminació del càmbium actiu evita la regeneració del floema i la cicatrització de la ferida. Per aquest motiu, els carbohidrats i els productes fotosintètics que flueixen per dins del tronc s'acumulen al lloc escorçat. La presència d'aquests excessos d'hidrats de carboni i productes de la fotosíntesis (especialment l'auxina) en la zona pelada, a més de la presència de l'aigua a la molsa sphagnum, provoca que els brots adventicis adormits a la zona coberta es converteixin en arrels. Quan hi ha prou arrels per sostenir la branca a separar de forma independent, es talla de l'arbre i després es planta a terra o es posa en un test.
La diferència entre els murgons aeris i els esqueixos
La propagació de plantes per esqueixos es produeix pels mateixos principis i té circumstàncies molt similars. La diferència és que la branca es retira de la planta al principi i l'aigua i els nutrients flueixen pel tall per acció capil·lar. Aquest tipus de propagació només es pot fer amb brots petits i prims ja que el flux d'aigua que s'obté així resulta insuficient per a branques més grans. El murgonat aeri soluciona aquest problema i permet la creació de noves plantes partint de branques d'arbres molt grans.
Fitxa on s'explica quin és el procés per a fer murgons aeris.
Introducció de Brent Walston
El murgonat aeri és el procés d'eliminar una gran branca o secció del tronc d'un arbre per crear un altre arbre. Abans de treure la branca, se li treu una faixa d'escorça i se la protegeix amb molsa o d'altres substrats, permetent que la secció pelada pugui treure arrels. Després d'arrelar, la branca s'elimina de l'arbre. Aquesta és una pràctica molt comuna en el bonsai per obtenir un altre arbre d'una branca no desitjada o per salvar una secció de tronc gruixuda que s'hagi d'eliminar de totes formes. Andy Walsh va publicar un article breu però molt informatiu sobre la fisiologia d'aquest procés a la llista de correu de l'Internet Bonsai Club. Saber com un arbre forma arrels en un murgonat aeri proporciona informació potent, no només per comprendre el procés, sinó també per a respondre a les vostres pròpies preguntes i resoldre els vostres propis problemes amb els murgons aeris.
BW
Transport d'aliments, aigua i nutrients
Sota l'escorça dels arbres (dicotiledonis) hi ha una capa de cèl·lules anomenada floema. Aquest teixit transporta carbohidrats i altres productes fruit de la fotosíntesis (incloent auxina) des de les fulles fins a les parts inferiors de la planta. Sota la capa del floema es troba una altra capa anomenada xilema, que transporta aigua i nutrients minerals des de les arrels i el sòl fins a les parts enlairades de l'arbre. Sota el xilema hi ha una altra capa de xilema anomenada xilema secundari. Aquestes capes de xilema són més gruixudes i més profundes a la fusta de l'arbre que la capa del floema. Ubicada sobre aquestes capes, just sota l'escorça, hi ha una capa de cèl·lules que es divideixen activament, anomenades càmbium.
El procés de murgonat aeri
En el procés de murgonat, l'escorça, el càmbium i la capa de floema s'eliminen tallant un anell d'una polzada (2,54 cm) d'ample al voltant de la branca que ens interessi. El xilema, però, queda intacte. En general, les auxines sintètiques (sobre un suport de pols de talc o un líquid) s'apliquen al lloc on s'han eliminat els teixits. (Encara que l'aplicació de l'auxina és una pràctica general d'avui en dia, no és necessari per a molts arbres). La molsa sphagnum humida (o un altre substrat retenidor d'humitat) es posa al voltant i per sobre d'aquest lloc pelat, es cobreix de plàstic i es segella.
Què passa a la branca on es fa un murgonat aeri
L'eliminació de l'escorça, el càmbium i el floema, però no el xilema, impedeix que els carbohidrats i productes fruit de la fotosíntesis vagin cap al tronc més enllà del lloc de la zona pelada, però encara permet que els nutrients d'aigua i minerals flueixin cap a les fulles. D'aquesta manera, s'evita que les fulles de la branca s'assequin i les manté amb un subministrament adequat de nutrients. L'eliminació del càmbium actiu evita la regeneració del floema i la cicatrització de la ferida. Per aquest motiu, els carbohidrats i els productes fotosintètics que flueixen per dins del tronc s'acumulen al lloc escorçat. La presència d'aquests excessos d'hidrats de carboni i productes de la fotosíntesis (especialment l'auxina) en la zona pelada, a més de la presència de l'aigua a la molsa sphagnum, provoca que els brots adventicis adormits a la zona coberta es converteixin en arrels. Quan hi ha prou arrels per sostenir la branca a separar de forma independent, es talla de l'arbre i després es planta a terra o es posa en un test.
La diferència entre els murgons aeris i els esqueixos
La propagació de plantes per esqueixos es produeix pels mateixos principis i té circumstàncies molt similars. La diferència és que la branca es retira de la planta al principi i l'aigua i els nutrients flueixen pel tall per acció capil·lar. Aquest tipus de propagació només es pot fer amb brots petits i prims ja que el flux d'aigua que s'obté així resulta insuficient per a branques més grans. El murgonat aeri soluciona aquest problema i permet la creació de noves plantes partint de branques d'arbres molt grans.
 |
| El murgonat aeri és molt utilitzat a bonsai però... com funciona? |
La versió original en anglés d'aquest article el podeu consultar aquí
Comentaris