Nom botànic: Serissa japonica (també coneguda com Serissa foetida)
La Serissa (Serissa japonica = Serissa foetida) és una planta arbustiva, importada de l'Extrem Orient fa
poc més de vint anys i coneguda exclusivament com a bonsai.
Te la fulla petita, persistent, lanceolada i paral·lela, de
colors que varien del verd clar al fosc i també amb formes
bicolors (variegata) verd i blanc.
HISTÒRIA
PODA
TRASPLANTAMENT
La Serissa (Serissa japonica = Serissa foetida) és una planta arbustiva, importada de l'Extrem Orient fa
poc més de vint anys i coneguda exclusivament com a bonsai.
Te la fulla petita, persistent, lanceolada i paral·lela, de
colors que varien del verd clar al fosc i també amb formes
bicolors (variegata) verd i blanc.
Les plantes no tenen problemes per a viure a l'exterior
amb temperatures de fins a -5º, presentant un tronc molt interessant,
sovint incís i retorçat , recobert d'una escorça
escamosa de color beige o gris clar. Les flors son en forma de campaneta
simples o dobles, blanques o roses, i surten al maig. Al setembre presenta
una floració abundant i bonica.
VARIETATS
Serissa Japonica Thunbergii
És la varietat més coneguda, de procedència xinesa, però d'origen japonès, fulles delicades, verd clar, persistents, flors blanques.
Serissa Japonica Thunbergii Variegata
És la versió Variegata o estriada amb fulla lleugerament més gran, flors blanques.
Serissa Japonica
És la varietat d'exterior, fulles verd fosc, flors de colors que van des del rosa al lila amb dues floracions, a la primavera i a finals d'estiu.
És la varietat més coneguda, de procedència xinesa, però d'origen japonès, fulles delicades, verd clar, persistents, flors blanques.
Serissa Japonica Thunbergii Variegata
És la versió Variegata o estriada amb fulla lleugerament més gran, flors blanques.
Serissa Japonica
És la varietat d'exterior, fulles verd fosc, flors de colors que van des del rosa al lila amb dues floracions, a la primavera i a finals d'estiu.
HISTÒRIA
La Serissa forma part de la família de les Rubiacees,
que no creixen espontàniament a casa nostra ni a Europa. Fa més
de dos mil anys que ja existia el cultiu de Roja (d'aquí el nom
de la família), arbusts amb llargues arrels de colors rosats, de
la qual s'extreia un tint vermell pels teixits. De la mateixa família
formen part les Gardènies, la Planta del Cafè i la Quina
(de la què s'extrau la quinina).
Als països d'origen s'exposa aïllada als jardins rocallosos o be en grup, donant la impressió, en plena floració, d'ésser un arbre cobert de neu. Aquesta característica li ha fet guanyar-se el nom de "Neu de Maig".
Una altra característica d'aquesta espècie és l'olor nauseabund que treuen les fulles i les arrels quan es manipulen.
Als països d'origen s'exposa aïllada als jardins rocallosos o be en grup, donant la impressió, en plena floració, d'ésser un arbre cobert de neu. Aquesta característica li ha fet guanyar-se el nom de "Neu de Maig".
Una altra característica d'aquesta espècie és l'olor nauseabund que treuen les fulles i les arrels quan es manipulen.
LA SERISSA COM A BONSAI
El cultiu de la Serissa amb la tècnica de bonsai
està molt difós tant a la Xina com al Japó, tractant-se
d'una espècie resistent i robusta que es presta molt be a ser modelada
en molts estils.
Molt sovint és cultivada amb les arrels nues o sobre roca. Totes les varietats xineses es situen a l'interior a un hivernacle fred durant el període hivernal. Durant la temporada primavera-estiu és oportú situar-la a l'exterior a una zona ombrejada. Durant la tardor és absolutament normal un esgrogueïment i una pèrdua d'un 20-30 % de fulles. El mateix fenomen es produeix quan la planta es canvia de posició o varien les condicions de llum.
Per a la varietat japonesa, es habitual la ubicació a l'exterior de la casa durant tot l'any, evitant l'exposició assolellada als mesos de l'estiu. Normalment la Serissa no presenta troncs gruixuts i aquesta característica és aprofitada per crear composicions amb un aspecte molt aeri, arribant a semblar cada petita copa de vegetació un núvol flotant al cel.
Molt sovint és cultivada amb les arrels nues o sobre roca. Totes les varietats xineses es situen a l'interior a un hivernacle fred durant el període hivernal. Durant la temporada primavera-estiu és oportú situar-la a l'exterior a una zona ombrejada. Durant la tardor és absolutament normal un esgrogueïment i una pèrdua d'un 20-30 % de fulles. El mateix fenomen es produeix quan la planta es canvia de posició o varien les condicions de llum.
Per a la varietat japonesa, es habitual la ubicació a l'exterior de la casa durant tot l'any, evitant l'exposició assolellada als mesos de l'estiu. Normalment la Serissa no presenta troncs gruixuts i aquesta característica és aprofitada per crear composicions amb un aspecte molt aeri, arribant a semblar cada petita copa de vegetació un núvol flotant al cel.
REPRODUCCIÓ
Pot ser reproduïda ja sigui per llavors o per esqueixos.
Dissortadament, al nostre mercat no existeixen llavors d'aquesta espècie,
per lo que haurem d'adaptar-nos a la segona solució. Treballar
amb esqueixos és una operació molt fàcil, que dona
resultats ràpids i satisfactoris. Es pot fer servir esqueixos de
fusta semimadura o esqueixos de brots.
Els tanys semilignificats (de finals d'estiu, per entendre's) són els que donen més garanties d'èxit.
Es prenen els tanys de 15-20 cm., s'elimina la part apical més tendra (feu servir un cutter) i la part final massa dura. Useu una terra de calibre mitjà i amb bon drenatge. En dues o tres setmanes, els esqueixos hauran arrelat.
Els tanys semilignificats (de finals d'estiu, per entendre's) són els que donen més garanties d'èxit.
Es prenen els tanys de 15-20 cm., s'elimina la part apical més tendra (feu servir un cutter) i la part final massa dura. Useu una terra de calibre mitjà i amb bon drenatge. En dues o tres setmanes, els esqueixos hauran arrelat.
PODA
No presenta massa dificultat. Es poden les branques grosses
durant l'època de creixement, però millor després
de la represa de l'activitat. El manteniment pot ser seguit durant tot
l'any amb el pinçat dels brots. És necessari fer una puntualització
respecte a la floració: aquesta espècie produeix les flors
a l'extrem dels nous brots, amb lo qual, per aconseguir una bona florida,
no necessita podar-se de juny a setembre i d'octubre a juny. En qualsevol
cas, el pinçat es farà deixant un parell de fulles, quan
en el brot hagi 5 o 6 fulles.
REC I ADOBAMENT
El moment ideal pel rec és quan la superfície
del substrat està seca al 80%, fent servir preferiblement aigua
reposada de 24 hores, regant repetidament fins que estigui ben xop, tenint
la precaució d'esperar la sortida de l'excés d'aigua pels
forats de drenatge. Adobar fent servir productes orgànics de cessió
lenta a la primavera i a la tardor.
TRASPLANTAMENT
Aquesta feina s'efectua com a màxim cada 3-4 anys
per a les plantes velles, i cada 1-2 anys per a les plantes joves. El
millor període és a finals de primavera, amb temperatures
entre 15-20 graus.
CURES
Es poden fer servir antiparasitaris comuns per a plantes
seguint correctament les instruccions d'ús. Una atenció
particular s'ha de prestar al rec, en tant que la Serissa pateix molt
de marciment radical, ja que pot ser fins i tot letal per a la planta.
A més del rec necessitarà prevenir el problema fent servir
terres que garanteixin un perfecte drenatge.
 |
| La serissa és capaç d'adaptar-se a molts estils |
Comentaris