per Andy Walsh (director de l'American Bonsai Society (ABS))
En "Soils:" An Introduction to Soils and Plant Growth "(Donahue, Miller, et Shickluna) Miller dóna un quadre de les temperatures de l'aire i el sòl a distintes profunditats durant un dia de juliol en Utah." A migdia la temperatura de l'aire era al voltant de 36°C (97°F) i descendia fins als 15°C (60°F) a mitjanit. Cap a 13h el sòl a una profunditat de 2 cm (3/4 polzada) va aconseguir una punta al voltant de 36°C (93°F). A una profunditat de 10 cm (4 polzades) s'aconseguia un màxim de 29°C (85°F) cap a 18h. A 30 cm (1 peu) estava a uns 24°C (75°F) a mitjanit. Totes les temperatures del sòl descendien fins als 18 a 21°C (60 a 70°F) durant la nit. Aquest tipus de variació de les temperatures del sòl és força corrent en la majoria de les regions. Aquests autors donen una fórmula empírica (no gaire precisa) per a conèixer la temperatura mitja del sòl en la seva regió: afegeixi 1°C a la seva temperatura mitja de l'aire. Es pot també aplicar-ho aproximadament a les mitjanes mensuals. Haurien així de tenir una idea de les temperatures que els arbres de la seva regió pateixen al sòl.
Resulta evident que algunes arrels poden patir temperatures força altes en la natura. Però, al cor del bosc poc sol aconsegueix arribar al nivell del sòl i la temperatura de les arrels és probablement força baixa i més constant. Això és cert per a la majoria de les zones lleugerament assilvestrades com el meu jardí. (Estic segur que tots coneixem el fresc que fa a l'ombra dels arbres). Avanço la hipòtesi que les arrels de molt arbres pateixen habitualment temperatures moderades i no s'acostumen a les fortes temperatures.
Arbres en Tests
Al món del cultiu d'arbres en tests la situació és una mica diferent. Les mateixes fortes variacions de temperatura es produeixen com les descrites anteriorment però poden ser molt més pronunciades. Les arrels dels arbres en tests no es beneficien de l'efecte tampó del sòl circumdant. A la majoria dels casos les arrels són just a la cara interior dels tests i poden patir ràpida i fàcilment l'efecte del sol directe i les temperatures de l'aire.
El Dr. Carl Whitcomb al seu llibre, " Plant Production in Containers " cita algunes investigacions que posen de manifest que poden aparèixer molt altes temperatures a nivell de les arrels en tests. Un investigador al Sud de la Califòrnia va observar que les temperatures del sòl en tests de plàstic negre aconsegueixen un màxim de 46°C (115°F) i romanien a 38°C (100°F) o més durant 5 hores, cada dia que els va observar (Harris, R.W. 1967 "Factors influencing root development of contenidor grown trees" Proc. Int' l Shade Tree Conf. 43:304-314). Alguns investigadors en Mississippi també van mesurar les temperatures en tests de plàstic negre en una zona de cultiu i van trobar temperatures de més de 49°C (120°F) prop de les parets del test i 38°C (100°F) al centre dels tests a un costat de la zona. Els tests situats al centre d'aquesta zona de cultiu, per exemple, tenien temperatures inferiors a 32°C (90°F).
Malgrat que s'admet generalment al món viverista que les altes temperatures són responsables d'un escàs creixement, hi ha poca documentació sobre els efectes de les altes temperatures segons les espècies. Hi ha, malgrat tot, alguns estudis disponibles; per exemple, es va trobar que el màxim de creixement de les arrels del Pinus taeda es produïa entre 21 i 27°C (70 i 80°F) i el seu creixement es retarda fins al 90% a 35°C (95°F). El mateix estudi posa de manifest que un cert nombre de coníferes moren en algunes hores a 47°C (117°F) (Barney, C.W. 1947 "A study of factors affecting root growth of Loblolly." Pinus taeda"PhD disertation." Duke University School of Forestry).
Whitcomb afirma que "Aquest estudi posa de relleu que l'estrès de la calor sobre les arrels de les plantes en tests és un problema greu. La pèrdua ràpida de les arrels que segueix a l'exposició està relacionada amb l'estrès important que s'observa habitualment quan a l'estiu s’espaien algunes plantes en tests. Les arrels mortes per la calor són llocs propicis per a l'aparició dels organismes responsables de la putrefacció de les arrels. La mort de les arrels a causa d'altes temperatures pot ser un factor preponderant que facilita l'aparició de les malalties de les arrels ".
Color dels tests
Hi ha alguns estudis sobre la substitució dels tests de plàstic negre per plàstic blanc però encara que els tests blancs redueixen la temperatura del sòl, el polietilè blanc es trenca quan s'exposa als UV i cau a trossos. Pel general, quant més clar sigui el color del test, més reduït serà l'efecte del sol. És una cosa a tenir en consideració.
Dany de la Calor
He reflexionat sobre aquesta qüestió sovint al curs dels anys, ja que vaig observar que alguns arbres que havia guardat penjats sobre els meus prestatges semblaven marcir-se durant les calors estivals mentre que un altre de la mateixa espècie que estava proper al sòl (més fresc) "semblava" tenir millor salut. Sovint he sospitat que els danys causats per la calor estival podien ser els responsables de la pèrdua d'algunes de les meves plantes en hivern.
La putrefacció de les arrels es produeix generalment a l’estiu i se l’imputa invariablement a un mal drenatge i a un reg excessiu. Em pregunto fins a quin punt la mort d'arrels per excés de calor podia també contribuir al fenomen de putrefacció de les arrels en estiu. (És gairebé irònic que es recomani col•locar a l'ombra els bonsais afectats de putrefacció de les arrels després del seu tractament - una part de la cura?) Fins i tot alguns casos de putrefacció de les arrels en hivern poden tenir com origen les arrels mortes o danyades per les calors estivals. (Hi hauria alguns estudis interessants a fer).
En Conclusió
Penso que es pot objectivament dir que les fortes calors estivals i col•locar un bonsai en ple sol durant tota la temporada de creixement, tenen probablement efectes negatius sobre les arrels d'un bonsai. Prendre precaucions com ombrejar a migdia i regar per a refredar els tests podrien ser molt interessants per a un bonsai, i he vist fins i tot algunes d'aquestes coses esmentades en alguns llibres sobre el bonsai. (Vaig a reconsiderar potser la disposició de la meva zona de cultiu i a desplaçar alguns arbres més a l'ombra en ple estiu)
| Fitxa sobre l'efecte de la calor sobre la salut de les arrels dels bonsais. |
Introducció
Aquest article era en un principi un missatge en Internet Bonsai Club on Andy participa regularment. Es va preguntar a Andy si el sol directe sobre els tests de viver en plàstic negre podien escalfar-les fins al punt de danyar les arrels. Com sempre, ha respost d'una manera molt completa després d'investigacions profundes. Brent Walston
Arbres plantats a Terra
Altes temperatures poden danyar seriosament les arrels de les plantes en tests.
Estic segur que saben que les arrels d'un arbre en la natura pateixen normalment fortes variacions de temperatura. Com les petites arrels dels arbres es troben generalment en una capa superficial de 30 cm (1 peu), pateixen l'augment de temperatura que aquesta capa de sòl pateix a causa de la insolació directa i les temperatures de l'aire ambiental. Aquests efectes es produeixen rarament per sota dels 30 cm (1 peu) i disminueixen a mesura que s’aprofundeix.
Aquest article era en un principi un missatge en Internet Bonsai Club on Andy participa regularment. Es va preguntar a Andy si el sol directe sobre els tests de viver en plàstic negre podien escalfar-les fins al punt de danyar les arrels. Com sempre, ha respost d'una manera molt completa després d'investigacions profundes. Brent Walston
Arbres plantats a Terra
Altes temperatures poden danyar seriosament les arrels de les plantes en tests.
Estic segur que saben que les arrels d'un arbre en la natura pateixen normalment fortes variacions de temperatura. Com les petites arrels dels arbres es troben generalment en una capa superficial de 30 cm (1 peu), pateixen l'augment de temperatura que aquesta capa de sòl pateix a causa de la insolació directa i les temperatures de l'aire ambiental. Aquests efectes es produeixen rarament per sota dels 30 cm (1 peu) i disminueixen a mesura que s’aprofundeix.
En "Soils:" An Introduction to Soils and Plant Growth "(Donahue, Miller, et Shickluna) Miller dóna un quadre de les temperatures de l'aire i el sòl a distintes profunditats durant un dia de juliol en Utah." A migdia la temperatura de l'aire era al voltant de 36°C (97°F) i descendia fins als 15°C (60°F) a mitjanit. Cap a 13h el sòl a una profunditat de 2 cm (3/4 polzada) va aconseguir una punta al voltant de 36°C (93°F). A una profunditat de 10 cm (4 polzades) s'aconseguia un màxim de 29°C (85°F) cap a 18h. A 30 cm (1 peu) estava a uns 24°C (75°F) a mitjanit. Totes les temperatures del sòl descendien fins als 18 a 21°C (60 a 70°F) durant la nit. Aquest tipus de variació de les temperatures del sòl és força corrent en la majoria de les regions. Aquests autors donen una fórmula empírica (no gaire precisa) per a conèixer la temperatura mitja del sòl en la seva regió: afegeixi 1°C a la seva temperatura mitja de l'aire. Es pot també aplicar-ho aproximadament a les mitjanes mensuals. Haurien així de tenir una idea de les temperatures que els arbres de la seva regió pateixen al sòl.
Resulta evident que algunes arrels poden patir temperatures força altes en la natura. Però, al cor del bosc poc sol aconsegueix arribar al nivell del sòl i la temperatura de les arrels és probablement força baixa i més constant. Això és cert per a la majoria de les zones lleugerament assilvestrades com el meu jardí. (Estic segur que tots coneixem el fresc que fa a l'ombra dels arbres). Avanço la hipòtesi que les arrels de molt arbres pateixen habitualment temperatures moderades i no s'acostumen a les fortes temperatures.
Arbres en Tests
Al món del cultiu d'arbres en tests la situació és una mica diferent. Les mateixes fortes variacions de temperatura es produeixen com les descrites anteriorment però poden ser molt més pronunciades. Les arrels dels arbres en tests no es beneficien de l'efecte tampó del sòl circumdant. A la majoria dels casos les arrels són just a la cara interior dels tests i poden patir ràpida i fàcilment l'efecte del sol directe i les temperatures de l'aire.
El Dr. Carl Whitcomb al seu llibre, " Plant Production in Containers " cita algunes investigacions que posen de manifest que poden aparèixer molt altes temperatures a nivell de les arrels en tests. Un investigador al Sud de la Califòrnia va observar que les temperatures del sòl en tests de plàstic negre aconsegueixen un màxim de 46°C (115°F) i romanien a 38°C (100°F) o més durant 5 hores, cada dia que els va observar (Harris, R.W. 1967 "Factors influencing root development of contenidor grown trees" Proc. Int' l Shade Tree Conf. 43:304-314). Alguns investigadors en Mississippi també van mesurar les temperatures en tests de plàstic negre en una zona de cultiu i van trobar temperatures de més de 49°C (120°F) prop de les parets del test i 38°C (100°F) al centre dels tests a un costat de la zona. Els tests situats al centre d'aquesta zona de cultiu, per exemple, tenien temperatures inferiors a 32°C (90°F).
En aquest estudi els tests s'apropaven força entre ells de manera que el fullatge formava un conjunt que proveïa d'ombra als tests de l'interior. (Rauch, Fred D. 1969 "Root zone temperature studies" Miss. Farm Research) Generalment, és el cas dels vivers que guarden típicament els seus tests per a optimitzar l'espai. Els Bonsais per contra s’espaien normalment molt per a garantir que totes les branques reben prou sol. Així les arrels dels arbres conreats en Bonsai van normalment a patir temperatures més elevades.
Malgrat que s'admet generalment al món viverista que les altes temperatures són responsables d'un escàs creixement, hi ha poca documentació sobre els efectes de les altes temperatures segons les espècies. Hi ha, malgrat tot, alguns estudis disponibles; per exemple, es va trobar que el màxim de creixement de les arrels del Pinus taeda es produïa entre 21 i 27°C (70 i 80°F) i el seu creixement es retarda fins al 90% a 35°C (95°F). El mateix estudi posa de manifest que un cert nombre de coníferes moren en algunes hores a 47°C (117°F) (Barney, C.W. 1947 "A study of factors affecting root growth of Loblolly." Pinus taeda"PhD disertation." Duke University School of Forestry).
Encara que només hi ha uns pocs estudis més en curs, no és una heretgia extrapolar que la majoria dels arbres de clima moderat tindran també un creixement òptim de les arrels entre 21 i 27°C (70 a 80°F). Temperatures més altes van probablement a retardar o a parar el seu creixement, i poden arribar fins i tot a fer-los morir.
Ombrejar els tests
Hi ha també alguna informació sobre els efectes de l’ombrejat dels tests sobre el creixement de les arrels. Es va fer un estudi on s’ombrejaren alguns tests a nivells de 0, 30, 46, 64, i 100%. Quatre espècies arbrades van ser utilitzades: llavors de Pinus nigra (Pi negre d'Àustria) i Pinus mugo (Pi de muntanya), i esqueixos arrelats de Juniperus chinensis (Ginebre de Japó) i d'Ilex sp.? (Grèvol de Xina). Es van comptar, i es van classificar les arrels i es van examinar abans de l'estudi i després de 6, 12, i 18 dies.
Ombrejar els tests
Hi ha també alguna informació sobre els efectes de l’ombrejat dels tests sobre el creixement de les arrels. Es va fer un estudi on s’ombrejaren alguns tests a nivells de 0, 30, 46, 64, i 100%. Quatre espècies arbrades van ser utilitzades: llavors de Pinus nigra (Pi negre d'Àustria) i Pinus mugo (Pi de muntanya), i esqueixos arrelats de Juniperus chinensis (Ginebre de Japó) i d'Ilex sp.? (Grèvol de Xina). Es van comptar, i es van classificar les arrels i es van examinar abans de l'estudi i després de 6, 12, i 18 dies.
L'estudi va posar de relleu que quant més solejades eren les arrels, més es danyaven, i que els danys més importants es produïen durant els 6 primers dies. Els ginebres eren els més afectats i perdien un 88% de les seves arrels després dels 6 primers dies. Els grèvols eren un 72%, els pins negres d'Àustria un 48% i el Pinus mugo un 40% després de 6 dies. L'autor no indicava el nivell d'insolació per al qual es van observar aquests valors. (Whitcomb, Carl I. and George W. A. Mahoney 1984. "Effects of temperature in containers on plant root growth" Okla. Agri. Exp. Sta. Res. Rept. P-855:46-49). Whitcomb mostra fotografies amb els lamentables efectes sobre les arrels d'aquest tipus d'exposició. Sobre els costats exposats dels tests no hi ha cap arrel. Sobre el costat d'ombra n’està ple.
Whitcomb afirma que "Aquest estudi posa de relleu que l'estrès de la calor sobre les arrels de les plantes en tests és un problema greu. La pèrdua ràpida de les arrels que segueix a l'exposició està relacionada amb l'estrès important que s'observa habitualment quan a l'estiu s’espaien algunes plantes en tests. Les arrels mortes per la calor són llocs propicis per a l'aparició dels organismes responsables de la putrefacció de les arrels. La mort de les arrels a causa d'altes temperatures pot ser un factor preponderant que facilita l'aparició de les malalties de les arrels ".
Color dels tests
Hi ha alguns estudis sobre la substitució dels tests de plàstic negre per plàstic blanc però encara que els tests blancs redueixen la temperatura del sòl, el polietilè blanc es trenca quan s'exposa als UV i cau a trossos. Pel general, quant més clar sigui el color del test, més reduït serà l'efecte del sol. És una cosa a tenir en consideració.
Dany de la Calor
He reflexionat sobre aquesta qüestió sovint al curs dels anys, ja que vaig observar que alguns arbres que havia guardat penjats sobre els meus prestatges semblaven marcir-se durant les calors estivals mentre que un altre de la mateixa espècie que estava proper al sòl (més fresc) "semblava" tenir millor salut. Sovint he sospitat que els danys causats per la calor estival podien ser els responsables de la pèrdua d'algunes de les meves plantes en hivern.
La putrefacció de les arrels es produeix generalment a l’estiu i se l’imputa invariablement a un mal drenatge i a un reg excessiu. Em pregunto fins a quin punt la mort d'arrels per excés de calor podia també contribuir al fenomen de putrefacció de les arrels en estiu. (És gairebé irònic que es recomani col•locar a l'ombra els bonsais afectats de putrefacció de les arrels després del seu tractament - una part de la cura?) Fins i tot alguns casos de putrefacció de les arrels en hivern poden tenir com origen les arrels mortes o danyades per les calors estivals. (Hi hauria alguns estudis interessants a fer).
En Conclusió
Penso que es pot objectivament dir que les fortes calors estivals i col•locar un bonsai en ple sol durant tota la temporada de creixement, tenen probablement efectes negatius sobre les arrels d'un bonsai. Prendre precaucions com ombrejar a migdia i regar per a refredar els tests podrien ser molt interessants per a un bonsai, i he vist fins i tot algunes d'aquestes coses esmentades en alguns llibres sobre el bonsai. (Vaig a reconsiderar potser la disposició de la meva zona de cultiu i a desplaçar alguns arbres més a l'ombra en ple estiu)
 |
| Atenció amb els testos de plàstic negre |
La versió original
d'aquest article el podeu consultar aquí
Comentaris