 |
Nom científic:
L’olivera pertany a la família de les oleàcies. L'Olea europæa deu el seu nom a vocables llatins que al•ludeixen a algunes de les seves característiques principals. Olea significa oli i Europæa fa referència a la seva procedència (Europa).
Generalitats:
Malgrat que es tracti d’una espècie típica mediterrània, es pensa actualment que el seu veritable origen es podria trobar a l’Àsia, concretament a la regió del Caucas.
El seu creixement és molt lent i es poden trobar fàcilment exemplars mil•lenaris, fins i tot individus de més de 2000 anys.
El tronc dels exemplars més vells és molt nuós, entorcillat i ample a la base. Té tendència a dividir-se ràpidament en grans branques igualment tortes i nuoses. Sobre exemplars realment vells no és rar trobar troncs i branques foradats i trencats.
Les oliveres joves presenten una escorça llisa d’un color gris argentat que es transforma en més enfosquida al cap dels anys, apareixent llavors nombroses fissures sobre la seva escorça
El seu fullatge persistent és format de fulles de forma el•líptica d'un verd intens al dors i d’un aspecte més grisenc a la part de baix.
La fruita és una baia inicialment verda i oliosa que s’enfosqueix arribant pràcticament al negre quan madura.
Es tracta d’un arbre que requereix ser ubicat al sol en un lloc ben airejat. El vent no representa un gran problema, i malgrat que sigui un arbre mediterrani suporta relativament bé el fred i les gelades sempre i quan aquestes no siguin fortes i persistents. Arribat el cas, prendre certes precaucions resulta necessari.
Reg: És un arbre que resisteix força bé la sequera, però és necessari mantenir un reg moderat i constant, sobretot durant el període de creixement vegetatiu, si bé pot ser reduït a l’hivern.
Convé deixar assecar el substrat abans de regar de nou, atès que està més capacitat per aguantar la sequedat que l’excés d’humitat.
Adob: Posar-ne durant els períodes actius: primavera i tardor. Més intensament a la tardor de cara a afavorir una brotada intensa a la primavera.
Transplantament: A la primavera, cada 2 o 3 anys en funció del desenvolupament de la planta. L’olivera suporta bé les podes importants de les arrels i és igualment possible deixar-ne alguna a l’exterior sense massa problema per l’arbre.
Substrat: Utilitzar barreges amb un bon drenatge. El substrat pot ser una barreja bàsica, per exemple d’akadama amb pedra volcànica.
Poda i pinçament: Pessigar els brots deixant un parell de fulles allà on n’hi hagin aparegut 4 o 5 , sempre en funció dels objectius desitjats. L’olivera suporta bé pràcticament tots els tipus de podes àdhuc fins al tronc. És tanmateix aconsellable de fer-ho a la primavera. És important també controlar els brots del tronc així com els pollissos que sorgissin des de la base.
Reproducció: Es fa fàcilment a partir de llavor o dels esqueixos al final de l’hivern.
Problemes i malalties: És un arbre força resistent però és susceptible d’atacs de cotxinilles i d’atacs bacterians causant l’aparició de cassanelles i bonys sobre les branques.
Estils més adaptats:
L’olivera s’adapta bé a gairebé tots els estils que prenent en compte el seu aspecte irregular. Però són sobretot certes variants de l’estil escombra, les que ens recorden les oliveres que podem trobar a la riba de la Mediterrània
Comentaris:
És un arbre que suporta molt bé l'enfilferrat, el qual convé realitzar durant el període de descans.
Admet perfectament els treball de fusta morta tant per a fer «jins» com per als « sharis » a condició d’aplicar els tractaments adequats, per exemple l’ús de polisulfur de calç.
L'olivera salvatge, anomenada Ullastre o Revell, és un arbust lleugerament espinós i d’una alçada no gaire elevada (entre 1 i 6 metres). La seva principal diferència amb l’olivera tradicional és la presència d’aquestes espines. La talla reduïda de les seves fulles la fa una varietat particularment apta per al seu cultiu com a bonsai.
Comentaris
Me’l van regalar el dia 25 de desembre pel que fa un mes aproximadament que el tinc a casa. És un Olea europea sylvestre, vaja el que jo entenc un Oliver. La qüestió és que m’estic informant i pel que tinc entés la poda ha de ser a finals de febrer i el transplantar-lo cap al març no? A més a més no sé si l’he de transplantar o no... Pel que he vist es transplanten cada 2 o 3 anys depenent de la vida de l’arbre però no estic segura en el meu cas. Que m’aconselles?
Et faria més preguntes però no estic segura de fer-les pel lloc on toca. No he utilitzat mai un blog. Gràcies per tot.
A veure... No vas errada. Les cures de la teva olivera són talment com les comentes, és a dir, trasplantament cada 2 - 3 anys, i podes cap el març. Tot depèn de la vigorositat de l'arbre.
En circumstàncies normals,tret de posar-ho quan més a l'exterior, millor i no regar-ho en excés, l'olivera és molt dura i t'aguantarà força bé.
Si veus que es desmelena massa, li talles les branques més llargues i ja està. Els arbres agraeixen més que no se'ls estigui massa a sobre, que el fet d'estar-los fent coses contínuament.
Deixar-ho a un lloc fix, regar-ho quan es vegi la terra seca i tallar quan tingui alguna branca que surti del perfil és tot el manteniment que, de principi, has de tenir-ne. Si l'any que ve t'ha sobreviscut, llavors ja veurem que s'ha de fer, però de moment, no cal que t'escarrassis gaire. Deixa'l fer i que s'acomodi a casa teva.
Espero haver-te ajudat! :-)