Estimats amics del bonsai:
No us perdeu l'ampli reportatge fotogràfic que podeu trobar aquí.
Em complau dirigir-me a vosaltres per explicar en unes breus paraules el que ha estat tot un cap de setmana ple d'emocions, d'amics, de tertúlies, però sobretot ... "de bonsai".
La meva presència en el Congrés EBA 2009 es va limitar al dissabte i al diumenge, per la qual cosa només vaig a parlar amb propietat d'aquests dos dies (7 i 8 de març). M'agradaria poder explicar tot el que va passar i tot el que allí es percebia, però crec que em quedaré curt en espai i en temps per poder fer-ho.
Dissabte al matí, molt d'horeta, ens vam aixecar la meva dona, M ª Carmen, i un servidor, per agafar el cotxe i desplaçar-nos a la propera Lorca (100 km aprox). Un cop allà ens van indicar on treure l'entrada de congressista, ens dirigim al lloc corresponent i des d'aquell moment ja vaig saber que anava a ser un gran esdeveniment. Hi havia quantitat d'amics per allà, a la cua, passejant, prenent l'esmorzar ... Es respirava a bonsai per totes bandes.
Un cop treta l'entrada ens dirigim a l'accés al recinte que tan acuradament havien guarnit per al congrés. A l'entrada, un fantàstic ullastre en cascada propietat del mestre Erasmo García ens donava la benvinguda al costat de la carta que certifica que la seva majestat el Rei Joan Carles havia acceptat la presidència d'honor del Congrés. Superat aquest primer "comitè de benvinguda" et trobaves de morros amb la gran "Expo" que s'havia preparat: miressis per on miressis trobaves arbres d'indubtable qualitat. Diversos passadissos plens de bonsais rebien el visitant a l'exposició, un muntatge exquisit, i uns arbres "de llibre".
Les sensacions eren increïbles en aquells moments; els amics et saluden ... intentes explicar-los què estàs pensant, però és difícil, només has fet que entrar i veure uns quants arbres que et van agafar al pas. El meu primer destí anava a ser el mercat, per allò de que a primera hora sempre hi trobaràs més gangues.
El mercat estava ben muntat, uns estands de fira que cadascú va adornar i va disposar a la seva manera amb els metres que havien sol·licitat. Hi havia de tot per comprar, arbres importats recentment, yamadoris, eines, testos, taules d'exposició, terres de diverses classes, i sobretot moltes ganes de vendre i d'atendre al públic com es mereix. Per part meva, només dir que el mercat va estar molt bé, però que amb la crisi que tenim no anaven les butxaques tan alegres com en altres ocasions (al meu entendre).
Un cop passejat i vist el mercat, ens dirigim a la sala destinada a albergar les demostracions. En entrar vaig pensar que estava en un partit de futbol, amb la seva grada i tot (jejeje), no només per això, em va donar la sensació, veient als mestres allà congregats, que estava a la "Champions" del bonsai: Luis, Felipe , David, Gabriel, Antoni, Jaume, Erasme, Santi, Kevin i Sebastià. Allò era per tornar-se boig ... on m’assento? Vull veure'ls a tots, així que em tocarà aixecar-me un munt de vegades per a no perdre'm detall, però val la pena fer una mica el "Follonero".
A les 12 i en una altra sala va començar la demo-xerrada de Mario Komsta sobre com ha treballat seus millors arbres, tècniques de pinçat, de conreu, i altres utilitzades durant la seva estada al Japó. La demo-xerrada em va semblar d'allò més entretinguda i didàctica. La pitjor part se la va portar el traductor (Patxi de Bonsai Pavia) perquè Mario no parava de xerrar -se li notava ficat a la demo-xerrada- fins al punt que Patxi li va haver de tallar en diverses ocasions perquè segons deia: "no em cap més informació al cap ", entre bromes, preguntes i grans comentaris de Mario van transcórrer les 2 hores en un tres i no res.
Gairebé amb el temps enganxat al cul, ens vam anar a dinar al centre de Lorca, a un restaurant molt bo anomenat El Paso Blanco, on vam menjar estupendament.
A la tarda, i una mica tard, arribem a la següent "demo" a la que repetirien alguns dels demostradors del matí i es van afegir alguns de nous com Liporace i Noëlanders. Liporace va dir unes paraules sobre a qui dedicava la demostració: se la dedicava a Josep Berch i va demanar un aplaudiment per ell, al que la gent va accedir gustosament i tot el públic es va posar en peu per retre homenatge a aquest gran mestre que feia poc temps ens havia deixat.
Kevin Willson continuà treballant el "prebonsai més maco del món" (per mi), una mola de teix d'uns 250 quilos amb test i tot, amb una fusta al més pur estil Kimura, disposada a ser treballada per Kevin. Per al tema del verd va tenir a 4 o 5 ajudants. Es passà per allí el mestre Takeo per fer un cop d'ull i animar encara més la festa.
A aquesta hora, M ª Rosa Bonet va realitzar una demo de kusamono amb plantes recuperades, com falgueres i altres plantes "que podeu trobar a les vostres sortides a la natura".
Aprofitem també per donar un cop d'ull a l'exposició de suisekis, del qual no conec molt bé els seus secrets, però que em va agradar molt. Unes presentacions immillorables, unes plantes d'accent genials, unes figures d'acompanyament bellíssimes ... El suiseki, aquest gran desconegut ... per ara.
La jornada de dissabte havia finalitzat i ara tocava reprendre forces, recarregar les piles de la càmera i les nostres també.
Diumenge, i suposadament el dia gran, amb la presència del mestre Kawabe, va aixecar assolellat i perfecte per animar al públic a veure l'exposició. I així va ser, fins al punt que hi va haver moments en què recórrer els passadissos de l’ "Expo" era tasca gairebé impossible i no diguem fer una foto en condicions als arbres guanyadors.
El mestre Kawabe va fer ostentació de la seva paciència a l'hora de treballar amb bonsais. Per a ell el més important és la salut de l'arbre i no el deixar-lo bonic en una demostració. Durant el taller-demo va treballar diversos arbres simultàniament amb la participació de diversos privilegiats.
A la tarda tocava la demo del mestre: ell sols davant el públic, només amb l'ajuda d'algun membre de l'organització i de la seva traductora. I va sortir-ne molt ben parat, inclòs un aplaudiment espontani que va sorgir d'entre el públic quan va començar a revelar secrets sobre les tècniques de cura dels yamadoris en les seves primeres hores de vida després del trasplantament, que segons va dir són les més importants.
Llàstima que el mestre no va poder treballar l'arbre previst per a la demo, una savina rastrera molt vella, però en molt mal estat per a ser treballada. Molt poc temps des de la recuperació, va dir el mestre. Un arbre així no hauria d'haver permès l'organització que se li presentés al gran Mestre del Congrés. Segurament aquest arbre no va passar cap control.
La demo finalitzà a les 18h. i per a nosaltres al Congrés.
Passem pels estands on havíem fet les compres a recollir el nostre bonsai, la nostra torreta, el sac de volcànica del mont Fuji i reprenem el viatge de tornada. Durant el viatge de tornada no podia de pensar en el cap de setmana que havia viscut: ¡¡quina quantitat d’informació per analitzar i posar en pràctica!!
Per part meva, només em queda dir que ha estat un congrés, un europeu de molt nivell, ben organitzat, i que a la vista està que els pròxims europeus que es realitzin hauran de fer una ullada al de Lorca.
Les meves felicitacions més sinceres a l'organització, als amics del bonsai allà congregats i als premiats en totes les categories.
La meva presència en el Congrés EBA 2009 es va limitar al dissabte i al diumenge, per la qual cosa només vaig a parlar amb propietat d'aquests dos dies (7 i 8 de març). M'agradaria poder explicar tot el que va passar i tot el que allí es percebia, però crec que em quedaré curt en espai i en temps per poder fer-ho.
Dissabte al matí, molt d'horeta, ens vam aixecar la meva dona, M ª Carmen, i un servidor, per agafar el cotxe i desplaçar-nos a la propera Lorca (100 km aprox). Un cop allà ens van indicar on treure l'entrada de congressista, ens dirigim al lloc corresponent i des d'aquell moment ja vaig saber que anava a ser un gran esdeveniment. Hi havia quantitat d'amics per allà, a la cua, passejant, prenent l'esmorzar ... Es respirava a bonsai per totes bandes.
Un cop treta l'entrada ens dirigim a l'accés al recinte que tan acuradament havien guarnit per al congrés. A l'entrada, un fantàstic ullastre en cascada propietat del mestre Erasmo García ens donava la benvinguda al costat de la carta que certifica que la seva majestat el Rei Joan Carles havia acceptat la presidència d'honor del Congrés. Superat aquest primer "comitè de benvinguda" et trobaves de morros amb la gran "Expo" que s'havia preparat: miressis per on miressis trobaves arbres d'indubtable qualitat. Diversos passadissos plens de bonsais rebien el visitant a l'exposició, un muntatge exquisit, i uns arbres "de llibre".
Les sensacions eren increïbles en aquells moments; els amics et saluden ... intentes explicar-los què estàs pensant, però és difícil, només has fet que entrar i veure uns quants arbres que et van agafar al pas. El meu primer destí anava a ser el mercat, per allò de que a primera hora sempre hi trobaràs més gangues.
El mercat estava ben muntat, uns estands de fira que cadascú va adornar i va disposar a la seva manera amb els metres que havien sol·licitat. Hi havia de tot per comprar, arbres importats recentment, yamadoris, eines, testos, taules d'exposició, terres de diverses classes, i sobretot moltes ganes de vendre i d'atendre al públic com es mereix. Per part meva, només dir que el mercat va estar molt bé, però que amb la crisi que tenim no anaven les butxaques tan alegres com en altres ocasions (al meu entendre).
Un cop passejat i vist el mercat, ens dirigim a la sala destinada a albergar les demostracions. En entrar vaig pensar que estava en un partit de futbol, amb la seva grada i tot (jejeje), no només per això, em va donar la sensació, veient als mestres allà congregats, que estava a la "Champions" del bonsai: Luis, Felipe , David, Gabriel, Antoni, Jaume, Erasme, Santi, Kevin i Sebastià. Allò era per tornar-se boig ... on m’assento? Vull veure'ls a tots, així que em tocarà aixecar-me un munt de vegades per a no perdre'm detall, però val la pena fer una mica el "Follonero".
A les 12 i en una altra sala va començar la demo-xerrada de Mario Komsta sobre com ha treballat seus millors arbres, tècniques de pinçat, de conreu, i altres utilitzades durant la seva estada al Japó. La demo-xerrada em va semblar d'allò més entretinguda i didàctica. La pitjor part se la va portar el traductor (Patxi de Bonsai Pavia) perquè Mario no parava de xerrar -se li notava ficat a la demo-xerrada- fins al punt que Patxi li va haver de tallar en diverses ocasions perquè segons deia: "no em cap més informació al cap ", entre bromes, preguntes i grans comentaris de Mario van transcórrer les 2 hores en un tres i no res.
Gairebé amb el temps enganxat al cul, ens vam anar a dinar al centre de Lorca, a un restaurant molt bo anomenat El Paso Blanco, on vam menjar estupendament.
A la tarda, i una mica tard, arribem a la següent "demo" a la que repetirien alguns dels demostradors del matí i es van afegir alguns de nous com Liporace i Noëlanders. Liporace va dir unes paraules sobre a qui dedicava la demostració: se la dedicava a Josep Berch i va demanar un aplaudiment per ell, al que la gent va accedir gustosament i tot el públic es va posar en peu per retre homenatge a aquest gran mestre que feia poc temps ens havia deixat.
Kevin Willson continuà treballant el "prebonsai més maco del món" (per mi), una mola de teix d'uns 250 quilos amb test i tot, amb una fusta al més pur estil Kimura, disposada a ser treballada per Kevin. Per al tema del verd va tenir a 4 o 5 ajudants. Es passà per allí el mestre Takeo per fer un cop d'ull i animar encara més la festa.
A aquesta hora, M ª Rosa Bonet va realitzar una demo de kusamono amb plantes recuperades, com falgueres i altres plantes "que podeu trobar a les vostres sortides a la natura".
Aprofitem també per donar un cop d'ull a l'exposició de suisekis, del qual no conec molt bé els seus secrets, però que em va agradar molt. Unes presentacions immillorables, unes plantes d'accent genials, unes figures d'acompanyament bellíssimes ... El suiseki, aquest gran desconegut ... per ara.
La jornada de dissabte havia finalitzat i ara tocava reprendre forces, recarregar les piles de la càmera i les nostres també.
Diumenge, i suposadament el dia gran, amb la presència del mestre Kawabe, va aixecar assolellat i perfecte per animar al públic a veure l'exposició. I així va ser, fins al punt que hi va haver moments en què recórrer els passadissos de l’ "Expo" era tasca gairebé impossible i no diguem fer una foto en condicions als arbres guanyadors.
El mestre Kawabe va fer ostentació de la seva paciència a l'hora de treballar amb bonsais. Per a ell el més important és la salut de l'arbre i no el deixar-lo bonic en una demostració. Durant el taller-demo va treballar diversos arbres simultàniament amb la participació de diversos privilegiats.
A la tarda tocava la demo del mestre: ell sols davant el públic, només amb l'ajuda d'algun membre de l'organització i de la seva traductora. I va sortir-ne molt ben parat, inclòs un aplaudiment espontani que va sorgir d'entre el públic quan va començar a revelar secrets sobre les tècniques de cura dels yamadoris en les seves primeres hores de vida després del trasplantament, que segons va dir són les més importants.
Llàstima que el mestre no va poder treballar l'arbre previst per a la demo, una savina rastrera molt vella, però en molt mal estat per a ser treballada. Molt poc temps des de la recuperació, va dir el mestre. Un arbre així no hauria d'haver permès l'organització que se li presentés al gran Mestre del Congrés. Segurament aquest arbre no va passar cap control.
La demo finalitzà a les 18h. i per a nosaltres al Congrés.
Passem pels estands on havíem fet les compres a recollir el nostre bonsai, la nostra torreta, el sac de volcànica del mont Fuji i reprenem el viatge de tornada. Durant el viatge de tornada no podia de pensar en el cap de setmana que havia viscut: ¡¡quina quantitat d’informació per analitzar i posar en pràctica!!
Per part meva, només em queda dir que ha estat un congrés, un europeu de molt nivell, ben organitzat, i que a la vista està que els pròxims europeus que es realitzin hauran de fer una ullada al de Lorca.
Les meves felicitacions més sinceres a l'organització, als amics del bonsai allà congregats i als premiats en totes les categories.
No us perdeu l'ampli reportatge fotogràfic que podeu trobar aquí.
-Álvaro Vinal Ramírez -
Membre del Club Bonsai Oriol
(Oriola-Alacant)
Un Europeu de gran qualitat.
(Oriola-Alacant)
Un Europeu de gran qualitat.
Comentaris