Des que les serventes egípcies de la Reina Ma'at-kara Hatshepsut (1520-1479 AC), en el seu temple de Deir al-Bahri, li van presentar els primers Bonsai de Xiprer, o més lluny en el temps encara, en els temples de Neb-hepet Re 'Mentuhotpe (2061-2010 AC), on es poden veure gravats d'incipients Bonsai plantats en roques, ja han transcorregut més de 4.000 anys.
L'evolució de la tecnologia general, ja en els nanotubs, ha estat impressionant. Materials auto reparables, teixits indestructibles, tractaments mèdics (no patentables per cert), per prevenir, o disminuir, gairebé tota mena de malalties i que encara estan en el calaix de l'experimentació, però estan. Tot ha evolucionat moltíssim.
La tècnica del Bonsai, previ pas per la Xina, va assolir el seu màxim grau de perfecció al Japó. Els japonesos han aconseguit mantenir bonsais vius, i amb un desenvolupament ínfim, durant quasi mil anys. ¡Aquí està "el seu secret"! Entre 800 i gairebé 1.000 anys els seus bonsais han crescut només uns pocs centímetres. Alguns d'ells sense passar per remodelació alguna. ¡El seu gran secret!
Lamento, estimats lectors, decebre-us, no existeix tal secret. L'evolució de la tecnologia també va abraçar els Bonsai i el seu gran secret no és més que un conjunt sinèrgic de tècniques, lentes, molt lentes, però molt segures, que aplicades bé van reduint progressivament cap a l'àpex, la quantitat de vasos conductors de saba per equilibrar el creixement i aconseguir la tan anhelada estabilitat de creixement del Bonsai cosa que, segons sembla, per la gran majoria d'aficionats i professionals ha passat a l'oblit. Molts aficionats probablement no sabran de què estic parlant.
L'estabilitat de creixement del Bonsai ha passat a l'oblit, com així també s'han oblidat els apreciadíssims Mame Bonsai, aquestes extraordinàries miniatures tan valorades en tot el món excepte al nostre país on, segons sembla, només compten els Bonsai grans (Dai Bonsai), que són els més fàcils de fer. Molts són els aficionats que creuen que com més gran és el Bonsai, més mèrit en té. Gran error, com més gran, serà més espectacular potser, però més fàcil de modelar i mantenir. El que és veritablement difícil és fer els Mame Bonsai i els Keshitsubu Bonsai, les veritables miniatures. Aquí està el mèrit. Crear harmonia en un arbret d'alçada inferior a 10 cm. Mantenir-lo en perfectes condicions en un test de 20 cm3. Els principiants no comencen mai amb Bonsai Mame, ho fan amb arbres de mitja o gran mida, per ser més fàcils. Encara que costi creure els Mame són per experts/es, els Dai pels principiants.
La filosofia real del Bonsai, i amb ella els autèntics Bonsai s'estan perdent. S'està tornant al Bonsai Egipci que consisteix en plantar un arbret en un test i anar retallant, qual tanca de jardí, per anar "mantenint la forma".
A la primera publicació de Bonsai que vaig aconseguir -era del Brooklyn Botanic Garden de New York- s'explicava perfectament com s'ha d'iniciar un Bonsai perquè arribi a ser-ho. Aquell article tancava tota la filosofia oriental sobre el Bonsai, sense presses però sense pausa. Gairebé res del que es veu per aquestes latituds s'ajusta al criteri recomanat en aquella publicació. Només es veuen presses i bonsais que creixen massa.
Se li està donant molta més importància a la fusta seca del Bonsai (Jin, Shari, Sabamiki) que a la distribució equilibrada de la saba per aconseguir l'anhelat "creixement establert i equilibrat" del Bonsai.
Això senyors no és fer Bonsai, això no és el Bonsai autèntic que es comença perquè en gaudeixin els nostres néts (JY Naka).
Valorar un Bonsai pels anys que té l'arbre i no pels anys d'entrenament i pels resultats obtinguts, això senyors, no és fer Bonsai. Imaginem que a una mala escultura es la valora per l'edat que té la pedra. Doncs això és el que s'està fent amb els Bonsai, valorar-los especialment per l'edat de l'arbre.
Comercialitzar Bonsai d'interior, això senyors, no és fer Bonsai, això és una estafa.
On són els fruits dels Bonsai d'alzina, alzina surera, roure, etc.? El Bonsai ha de mostrar tot el seu cicle vital i reproductiu, i això inclou, necessàriament, els fruits, com els seus germans del bosc. No té cap mèrit que un Bonsai fet d'arbre fruiter ens doni fruits. El mèrit està en que els fruits surtin als arbres silvestres.
Això que molta gent, massa, estan fent en el segle XXI i que anomenen "Bonsai", ja ho feien les serventes de la reina Hatshepsut fa 4.000 anys.
Tan ràpid hem oblidat el que als japonesos els ha costat tants segles desenvolupar? O potser passa que una gran majoria no ho ha sabut mai?
Per cert ... Qui va dir que el Bonsai va néixer a la Xina?
-Julià Gonzàlez-
Anem com els crancs?
Comentaris