Entrevista a
Xavier Redón
Director de BonsaiZen i de l'Escola de Bonsai d' A.B. Benicarló.
Xavier Redón
Director de BonsaiZen i de l'Escola de Bonsai d' A.B. Benicarló.
Moltes vegades tenim tendència a donar més reconeixement als mestres i professionals de fora que als que tenim a casa nostra, i un d'aquests exemples més clars el tenim amb Xavier Redón. Al seu currículum podem trobar que, a més de Director de l'Escola de Bonsai d'Associació Bonsai Benicarló, és membre de la Nippon Bonsai Sakka Kyookai Europe, de l'Associació Espanyola de Bonsai i de l'Associació Bonsaista del Montsià. Ha participat diverses vegades al Premi Olea i a la Ginkgo Bonsai Award; ha fet cursos i tallers a Espanya, França i Portugal i a més d'articulista a diverses publicacions (Bonsai Autóctono, entre elles), ha realitzat programes de televisió a Canal 9 i a Televisió d'Andorra. Extraordinari bagatge el d'aquest deixeble del mestre Chiharu Imai del qual podrem veure que en pensa al peu d'aquestes ratlles.
Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Xavier Redón: Per mi és un art, una forma de viure, la meva forma de viure i expressar-me.
B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
X.R.: Si, jo baix la meva experiència, veig que si, al menys a Espanya i Europa.
B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
X.R.: Jo el considero un art i crec que així ho haurien de veure tots els aficionats, ara cadascú s’endinsa en aquest art amb unes connotacions, que poden ser d’espai, d’actituds, econòmiques, de temps, etc, i això portarà a que per alguns siga elitista.
B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
X.R.: Ara farà uns 20 anys, al principi va ser com un escapament de la monotonia i el desig de desconnectar de la feina, després em va portar a aprendre a diversos llocs de Catalunya, Itàlia i Japó i des de l’any 2006 s’ha convertit en la meva feina en Bonsaizen.
B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
X.R.: L’espill al que mirar-se encara són els Mestres japonesos, sóc deixeble del mestre Chiharu Imai i també el mestre Ooba o Susumo Südo. Encara que a Europa hi han de grans Mestres, principalment a Itàlia.
B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
X.R.: Sens dubte, les seves obres tenen una subtilesa diferent a la resta del món, tenen una naturalitat que la resta dels artistes d’arreu del món encara no hem sabut arribar.
B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
X.R.: El bonsai japonès, és la subtilesa, la naturalitat i l’essència, per descomptat ens porten moltes generacions al davant. L’Americà crec que esta perdent el nord i s’han estancat, crec per pensar que es un hobby i no un art, i a Europa crec que som el futur del bonsai al món, estem en constant evolució i millora d’aquest art.
B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
X.R.: Estem per damunt de la resta de l’estat, a Catalunya hi ha un nivell molt alt, a la Comunitat Valenciana està el germen de l’afició però a voltes es queda en un simple hobby, falten escoles, a Mallorca hi ha molt bon nivell i molta qualitat en quant a lo que s’anomena bonsai mediterrani, i a l’Occitània estan redescobrint el bonsai fet art, en tots els territoris tenim grans artistes al nivell dels més destacats d’Europa.
B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
X.R.: No m’agraden els concursos, encara que hi participo, sempre m’exigeixo molt quant vaig a exposar, sigui el lloc que sigui. Crec que hi han exposicions, on no s'hi concursa, que tenen més nivell que alguns concursos.
B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
X.R.: És molt difícil, crec que s'hi haurien de buscar set conceptes fonamentals que busquen els japonesos, però el que passa que als concursos no jutgen o puntuen verdaders Mestres professionals, però no un tot sol, sinó com a mínim tres per a que hi hagués un consens.
B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
X.R.: Si, hi han favoritismes i amiguismes, però són coses que porta la mateixa competició.
B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
X.R.: La formació, que mai s’acaba, l'estar atent a les necessitats dels nostres bonsais, observar-los, escoltar-los, i la qualitat en la terra, l’aigua i l’adob.
B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
X.R.: Yamadori, ja que tenen unes connotacions, textures, naturalitat, per exemple que no tenen els bonsais trets de viver, ojo!, encara que d’aquestos podem fer grans bonsais..
B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
X.R.: La natura de l’arbre i l’artista a d’ajudar a mostrar-ho i de vegades guanya el desig de l’artista que no té per què ser roïn.
B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
X.R.: Ortodòxia, per seguir la praxis del camí fet pels japonesos en centenars d’anys, però en bonsai dos i dos no sempre fan quatre i els artistes hem de fugir a la heterodòxia quant tenim molt apressa i experimentada la ortodòxia.
B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
X.R.: Sí, per descomptat.
B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
X.R.: Que busquin el recolzament d’un bon professional i que fugin d’aquells que ho saben tot i que ho fan tot en un tres i no res, els diria que treballen en constància, exigència, entusiasme i grans dosis d’humilitat.
Xavier Redón amb el Mestre Kobayashi
Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Xavier Redón: Per mi és un art, una forma de viure, la meva forma de viure i expressar-me.
B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
X.R.: Si, jo baix la meva experiència, veig que si, al menys a Espanya i Europa.
B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
X.R.: Jo el considero un art i crec que així ho haurien de veure tots els aficionats, ara cadascú s’endinsa en aquest art amb unes connotacions, que poden ser d’espai, d’actituds, econòmiques, de temps, etc, i això portarà a que per alguns siga elitista.
B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
X.R.: Ara farà uns 20 anys, al principi va ser com un escapament de la monotonia i el desig de desconnectar de la feina, després em va portar a aprendre a diversos llocs de Catalunya, Itàlia i Japó i des de l’any 2006 s’ha convertit en la meva feina en Bonsaizen.
B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
X.R.: L’espill al que mirar-se encara són els Mestres japonesos, sóc deixeble del mestre Chiharu Imai i també el mestre Ooba o Susumo Südo. Encara que a Europa hi han de grans Mestres, principalment a Itàlia.
B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
X.R.: Sens dubte, les seves obres tenen una subtilesa diferent a la resta del món, tenen una naturalitat que la resta dels artistes d’arreu del món encara no hem sabut arribar.
B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
X.R.: El bonsai japonès, és la subtilesa, la naturalitat i l’essència, per descomptat ens porten moltes generacions al davant. L’Americà crec que esta perdent el nord i s’han estancat, crec per pensar que es un hobby i no un art, i a Europa crec que som el futur del bonsai al món, estem en constant evolució i millora d’aquest art.
B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
X.R.: Estem per damunt de la resta de l’estat, a Catalunya hi ha un nivell molt alt, a la Comunitat Valenciana està el germen de l’afició però a voltes es queda en un simple hobby, falten escoles, a Mallorca hi ha molt bon nivell i molta qualitat en quant a lo que s’anomena bonsai mediterrani, i a l’Occitània estan redescobrint el bonsai fet art, en tots els territoris tenim grans artistes al nivell dels més destacats d’Europa.
B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
X.R.: No m’agraden els concursos, encara que hi participo, sempre m’exigeixo molt quant vaig a exposar, sigui el lloc que sigui. Crec que hi han exposicions, on no s'hi concursa, que tenen més nivell que alguns concursos.
B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
X.R.: És molt difícil, crec que s'hi haurien de buscar set conceptes fonamentals que busquen els japonesos, però el que passa que als concursos no jutgen o puntuen verdaders Mestres professionals, però no un tot sol, sinó com a mínim tres per a que hi hagués un consens.
B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
X.R.: Si, hi han favoritismes i amiguismes, però són coses que porta la mateixa competició.
B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
X.R.: La formació, que mai s’acaba, l'estar atent a les necessitats dels nostres bonsais, observar-los, escoltar-los, i la qualitat en la terra, l’aigua i l’adob.
B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
X.R.: Yamadori, ja que tenen unes connotacions, textures, naturalitat, per exemple que no tenen els bonsais trets de viver, ojo!, encara que d’aquestos podem fer grans bonsais..
B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
X.R.: La natura de l’arbre i l’artista a d’ajudar a mostrar-ho i de vegades guanya el desig de l’artista que no té per què ser roïn.
B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
X.R.: Ortodòxia, per seguir la praxis del camí fet pels japonesos en centenars d’anys, però en bonsai dos i dos no sempre fan quatre i els artistes hem de fugir a la heterodòxia quant tenim molt apressa i experimentada la ortodòxia.
B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
X.R.: Sí, per descomptat.
B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
X.R.: Que busquin el recolzament d’un bon professional i que fugin d’aquells que ho saben tot i que ho fan tot en un tres i no res, els diria que treballen en constància, exigència, entusiasme i grans dosis d’humilitat.
Xavier Redón amb el Mestre Kobayashi
Comentaris