Bonsai Obert -El blog-: Avui, l'Entrevista: Álvaro Vinal

diumenge, 2 de novembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Álvaro Vinal

Entrevista a

Álvaro Vinal
Bonsaista alacantí i President de Bonsai Club Oriol.

L'Álvaro Vinal és un jove bonsaika oriolà que viu el bonsai, sobretot des de la seva vessant associativa, amb una especial passió i dedicació. Soci fundador i actual president de l'associació Club Bonsai Oriol d'Oriola (Alacant), l'Álvaro, malgrat la seva joventut (32 anys), té una gran experiència en l'organització d'exposicions de bonsais a nivell provincial i autonòmic, en les que es difon la qualitat de l'art del bonsai que actualment s'està fent per les terres del Baix Segura. Passió i experiència personal -ha participat a diversos concursos de nous talents- que ha aplicat a la seva associació i que l'ha portada a ser una de les més actives i amb més carisma de les terres valencianes.

Veiem que en pensa el nostre entrevistat d'avui:




Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Álvaro Vinal: El bonsai és un mateix, és la forma de transmetre el teu estat d'ànim a un ésser viu. Bonsai és crear, cuidar, estimar... Pura passió.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
A.V.: Per descomptat que sí, sobretot degut a la bellesa que comporta un ésser viu en contínua millora. Les exposicions són un bon reclam per a atreure nous afeccionats a aquest apassionant món.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
A.V.: No crec que sigui elitista. És un art i com a tal té molta part de creació i d'un mateix.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
A.V.: Els meus inicis van ser cap el 1990 aproximadament quan vaig començar a veure tots els rebrots dels arbres com possibles arbres en miniatura (bonsais).

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
A.V.: Doncs no ho tinc clar, però crec que tot aquell que sap transmetre tot el que sap i és un bon comunicador, és un bon mestre. El gran mestre a nivell mundial per a gairebé tothom és en Kimura, però crec que hi ha molts més del mateix nivell, i més comunicatius fins i tot. Si parlem de mestres nacionals puc nomenar a diversos de gran nivell: Gabriel Romero, David Benavente, Jaume Canals, Erasme García, per posar alguns.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
A.V.: Clar que si, i ho farà durant molt de temps. Tinc entès que a Japó s'està produint un envelliment generalitzat dels mestres i que no surten tants nous mestres com deuria en un país que està en el més alt a nivell mundial. Això pot ser un problema per a ells dintre d'uns anys.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l'americà i l'europeu?
A.V.: El bonsai japonès, per posar una metàfora, està dissenyat des de les arrels fins a l'àpex. No obstant això, la resta dels bonsais estan creats des del nebari. Això seguirà sent així per molt de temps, ja que per a nosaltres el més important és el disseny i el bonic que pugui quedar l'arbre encara que no entenguem la filosofia que comporta treballar un bonsai.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
A.V.: El bonsai català, igual que el de la resta d'Espanya, està superant les expectatives creades fa uns anys. Aviat el bonsai espanyol serà un referent mundial i no europeu, com ho és ara. Arribarà el dia que els bonsais espanyols arribin a ser exposats en les més importants exposicions japoneses.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
A.V.: Dels que es realitzen a Espanya, el Premi Olea de Mistral crec que està a un alt nivell. A nivell europeu, la Ginkgo ha estat un referent durant molts anys.

B.O.: Què creieu que s'hauria d'avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
A.V.: Doncs deuria tenir-se més en compte la història d'aquell bonsai i dels que han tingut cura d'ell, la dificultat de cadascuna de les espècies i els anys de cultiu. També es deuria exigir que els propietaris que presentin els bonsais a concurs hagin cuidat l'arbre durant un mínim de temps.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l'alta competició?
A.V.: Jo crec que no, aquestes males arts es queden en els concursos “de poble” i si ocorregués en un concurs d'alt nivell, doncs en uns anys deixaria de ser un concurs d'alt nivell.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
A.V.: Jeje, la recepta? Això caldrà preguntar-li a algun mestre. Però al meu entendre la recepta és la constància i la cura permanent dels nostres arbres, sense favoritismes entre ells. Seguir les pautes de reg, adobament, trasplantaments, pinçats, podes, etc..., un poc de tot seria l'ideal, però en la seva justa mesura.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
A.V.: En la meva col·lecció tinc un poc de tot, així que no m'identifico amb cap dels dos mètodes.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l'artista o la natura de l'arbre?
A.V.: La natura de l'arbre és molt important, però de vegades " l'artista" pretén arribar més endavant encara i de vegades fica la pota i fa que la seva obra perdi aquest toc de naturalitat que la natura ha creat durant molts anys.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
A.V.: L'ortodòxia és el que es duu ara, amb bons mestres i bons bitllets per endavant, però l'heterodòxia és gairebé més important, el saber buscar tu mateix les solucions als problemes, als dissenys impossibles sense seguir un pla marcat per endavant. Els que duem molts anys en això del bonsai sabem que aprendre un mateix és més lent, però més segur.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
A.V.: Clar que si, el test és la casa de l'arbre, i per tant deu estar d'acord al seu estat de formació i al seu nivell assolit.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
A.V.: Que aprenguin tot el que puguin abans de llançar-se a comprar un gran arbre, que es deixin aconsellar per gent més experta i que si tenen l'oportunitat s'associïn a algun club o escola.

L'Álvaro Vinal amb una azalea de la seva propietat.