Bonsai Obert -El blog-: Avui, fitxa de cultiu: El Garrofer

dilluns, 14 de març de 2016

Avui, fitxa de cultiu: El Garrofer

Nom botànic: Ceratonia siliqua L.


Nom en català: Garrofer.
Nom en castellà : Algarrobo.
Nom en èuscara: Marikoltze.
Nom en gallec/ portuguès : Alfarrobeira
Nom en francès : Caroubier
Nom en anglès : Carob tree
Nom en italià : Carrubo
Nom en alemany : Johannisbrotbaum




ETIMOLOGIA:
Ceratonia deriva del grec Keration  (diminutiu de Keras -banya-) fent referència a la forma del fruit, i Siliqua procedeix del llatí i es refereix al tipus de fruit en beina. El mot “garrofer” procedeix de l'àrab clàssic  el kharrub ( الخرب ),  i de l'hebreu Charuv (חרוב), ambdues provinents del persa khar lup -mandíbula de ruc.



LOCALITZACIÓ:
És originari dels vessants secs de l'est de la Mediterrània , però cultivat d'antuvi a tota la seva conca i a moltes zones càlides de món. Creix espontàniament a tota la façana litoral mediterrània, i inclús a les illes Canàries occidentals. A Califòrnia se'l considera espècie invasora. Com a bonsai, a les zones mediterrànies, s'ha de mantenir a ple sol durant tot l'any, evitant les gelades. A zones fredes, mantenir a l'exterior sempre i quan les temperatures mínimes no assoleixin els -3ºC , a partir dels quals, conservar a hivernacle fred ben il•luminat.


REG:
El garrofer, com a arbre mediterrani, està preparat per a suportar les dures condicions de sequera que es donen a l'estiu a la conca mediterrània, per lo que les seves necessitats d'aigua son molt reduïdes. Convé deixar assecar la terra entre reg i reg ja que no li agrada tenir les arrels humides durant massa temps, encara que en èpoques de creixement (primavera i principis de tardor) ho suporta relativament bé. És força indiferent al tipus d'aigua de reg utilitzada donat que acostuma a viure en terrenys calcaris i amb poca disponibilitat d'aigua.


ADOB:
Fer servir un adob orgànic ric en nitrogen cada 15 dies durant l'època de creixement primaveral, fins a finals de juny. Durant el juliol i la primera quinzena d'agost, no fertilitzar i començar a fertilitzar amb un adob baix en nitrogen durant la segona quinzena d'agost per a reforçar l'arbre de cara l'hivern.


TRASPLANTAMENT:
El garrofer no permet una manipulació massa intensa de les seves arrels, les quals acostumen a ser fosques, molt fines i fràgils fins a tal punt que podem arribar a  creure que estan podrides i tallar-les més del compte. Si hem de pentinar el pa d'arrels, ho haurem de fer amb extrema delicadesa per a no fer massa danys. És per tot això que convé espaiar els transplantaments i no abusar-ne, ja que les arrels tenen un creixement molt lent i triguen en recuperar-se. En cas d'arbres vigorosos, s'hauria de fer cada 2-3 anys; en arbres dèbils, entre 3-5 anys.


PODA:
El garrofer reacciona molt bé a la poda, la qual s'ha de fer durant la primavera un cop que ja han passat els últims freds i l'arbre comença a donar símptomes d'activitat. Per contra, en ser de desenvolupament lent, les ferides grans triguen molt en tancar-se, la qual cosa implica que han de protegir-se correctament amb cicatritzant.


PINÇAMENT:

El garrofer s'ha de pinçar quan tingui de 6 a 8 fulles, tenint en compte que les fulles son alternes i compostes de 3 a 5 folíols (no confondre les fulles amb els folíols!) i que, en ser d'evolució lenta, quan pincem estem frenant el seu creixement.


FILFERRAT:
L'època millor per a fer aquest tipus de treball és a començament de la temporada freda (octubre - novembre a l'hemisferi nord), tot i que cal filferrar amb molta cura donat que les branques són fràgils i poden trencar-se amb força facilitat, sobre tot els brots tendres no lignificats.


SUBSTRAT:
Un substrat ben drenant i oxigenat és essencial per el garrofer, ja que no li agrada la terra massa humida, preferint sobretot els substrats calcaris i profunds als àcids.


REPRODUCCIÓ:Degut a la seva lentitud en el creixement -que fa molt difícil la reproducció per esqueixos i per murgons- la millor forma per a obtenir-los és mitjançant les llavors. Les llavors, dures i brillants com a petites pedres negres, s'extrauen de les garrofes, que maduren d'un any per l'altre durant l'estiu i començament de tardor. Convé tenir les llavors en remull durant 24-48 hores abans de sembrar-les amb l'objectiu de que xuclin aigua i ajudar la germinació.


PLAGUES:
Si bé els garrofers són molt resistents i tenen poques plagues degut a tenir fulles coriàcies, ens podem trobar a vegades pugó als brots tendres i cotxinilla cotonosa al dors dels folíols. En condicions de poca ventilació pot patir d'oïdi. Com a curiositat, cal dir que els brots tendres són del gust de merles i coloms, per la qual cosa és millor protegir-los en època de creixement en cas de perill de visita ocasional d'aquests ocells (sobretot en ambients rurals) degut als danys que poden infligir tant als brots com a les branques joves.


Tortuós garrofer centenari