Bonsai Obert -El blog-: de juny 2013

dimecres, 19 de juny de 2013

Estiu a ciutat.

Article escrit al 1989 del dissortadament traspassat Josep Berruezo, dedicat als efectes de la tropicalització de Barcelona.

Sembla el títol d’una pel•lícula, d’una comèdia, però en realitat es tracta de tot el contrari. Durant el passat estiu de 1989, els col•leccionistes de bonsai que mantenien els seus exemplars a Barcelona ciutat, experimentaren una inusitada mortaldat d’arbres, incloent-hi peces que portaven cultivant amb èxit durant anys, i per tant es devien suposar completament aclimatades. Sense causa aparent les fulles o agulles s’anaven tornant marrons, fins a la mort total del bonsai.

Tots coneixem l’efecte desagradable que produeix la mort d’un dels nostres arbres, doncs significa la pèrdua dels anys que s’han invertit al seu cultiu, a vegades pot ser també una pèrdua econòmica important i, per sobre de tot, la pèrdua de la il•lusió que havíem dipositat a l’arbre. Només llavors descobrim el llaç anímic que ens unia a ell. Si a això unim el fet de que la causa d’aquesta mort ens és completament desconeguda, amén d’inesperada, és fàcil que la desmoralització ens envaeixi. El bonsai com a creació és important, però l’essència del veritable art del bonsai consisteix, al meu parer, en la convivència diària amb l’arbre i les imperceptibles transformacions que va patint al llarg dels anys, en els que, poc a poc, dia a dia, li anirem transmetent la nostra personalitat i ell ens anirà mostrant la seva veritable natura. Aquesta compenetració de l’home amb l’arbre, es veu abruptament truncada quan l’arbre mor i, si son diversos els exemplars que perdem, la temptació de deixar definitivament la pràctica del bonsai es fa a vegades forta.

És per això que m’he decidit a fer una anàlisi el més objectiva possible del que ha succeït, per a intentar esbrinar les causes i, de ser possible, corregir-les en un futur.

FETS

-La mortaldat més gran de plantes es va donar al mes de juliol.
-No depenia de l’aigua de rec, doncs els exemples constatats comprenien el rec amb tot tipus d’aigües, uns, desmineralitzada, altres de l’aixeta, altres -jo mateix-, aigua destil•lada, i fins i tot  amb aigua de pluja.
-Les espècies que sucumbien eren especialment coníferes, pins, sobre tot, així com a perennifolis de fulla ampla (Azalea, boix.).
-Totes les espècies que morien tenien en comú el procedir de climes més aviat frescos, però havia alguna altra procedent de clima fred que no moria.
-Naturalment, com seria previsible, pel paràgraf anterior, totes les espècies subtropicals (oliveres, magraners) o tropicals (Ficus, serisses) es desenvolupaven normalment, o fins i tot més del normal.
En general, els casos més desastrosos (col•leccions de vint a vint-i-cinc arbres reduïdes a una dotzena escassa) es circumscrivien a l’àrea metropolitana de Barcelona.

D’aquests factors podem extreure diverses conclusions. El primer que salta a la vista és que van sobreviure les espècies que haurien sobreviscut a un interior, es a dir, les espècies tropicals i subtropicals. Ja que això coincideix amb el fet de que una de les espècies que va resistir menys fos el pi, que justament és la menys adaptable a viure a l’interior, sembla encertat buscar en aquella direcció.

Al mes de juliol es va donar, durant uns dies, un fenomen poc usual: les temperatures eren més o menys les mateixes de dia que de nit, entre 19-21ºC. Recordo que vaig arribar a pensar que el termòmetre de màximes i mínimes que tinc instal•lat a la terrassa en que viu la meva col•lecció d’arbres, s’havia espatllat, doncs amb prou feines es movia. Després vaig recordar que els serveis meteorològics havien comentat aquest fenomen de nits singularment caloroses més o menys per les mateixes dates i tot em va induir a concloure que aquesta havia estat la causa misteriosa.

Hi ha molts factors que fan impossible la vida de certes espècies d’arbres a un interior, com la falta d’aire fresc, pluja o rosada, amén de la falta de llum de sol, (encara que això es pot contrarestar posant el bonsai prop d’una finestra per la que entri el sol), però sembla ser que el primer factor determinant de la supervivència o no del vegetal a un interior és la temperatura i l’estabilitat de la mateixa.

El Dr. A.F.W. Schimper, al seu tractat “Plant Geography Upon a Physiological Basis”, publicat al 1903 per primera vegada, ja comenta el fet de que la vida de la planta està composada de milers de petites accions, cadascuna necessitant unes temperatures determinades i que les temperatures crítiques (més enllà de les quals no es poden dur a terme aquestes funcions) en el cas de les plantes de clima temperat, varien únicament en un grau o dos, mentre que les plantes que procedeixen de regions més fredes necessiten una diferència de força graus per a acomplir amb totes les seves funcions vitals. Això explica, en general, perquè les plantes sub- i/o tropicals, poden cultivar-se a una temperatura uniformement alta, mentre que les espècies provinents del nord necessiten una diferència de temperatura entre l’estiu i l’hivern, i fins i tot i no menys important ENTRE EL DIA I LA NIT.

Així doncs, una possible explicació del fenomen de la mortaldat de plantes aquest estiu ha pogut ser que es van donar condicions massa similars a les d’un interior i, per tant, fatals per a segons quines espècies.

És interessant assenyalar que de tots els pins de la meva col•lecció, l’únic que sobreviu és un Pinus thunbergii, que amb el Pinus halepensis són els únics recomanats com possibles d’aclimatar en un interior a la publicació “Bonsai for indoors” (Bonsai per a interiors), de la col•lecció de petits manuals publicats pel Brooklin Botanic Garden, primera edició en novembre de 1976, pàgina 58. Això és una dada més que confirma la versemblança de la teoria de Barcelona convertida temporalment en un interior. Al setembre es va repetir, per cert, el fenomen, encara que de menys dies de durada. Per a llavors el problema de falta d’espai a les meves taules de bonsai, havia deixat de ser-ho. Va haver un moment en que esperava a tenir tres o quatre baixes, per a procedir a la feina de buidar i netejar els testos, i així estalviar treball fent uns quants a l’hora.

S’hauria d’assenyalar, per últim, referent a les temperatures, que el passat hivern va ser pràcticament inexistent, al menys a la ciutat, el qual podria haver estat el començament de la desorientació dels arbres.

Les temperatures augmenten progressivament per l’ “Efecte hivernacle” de la capa de diòxid de carboni que envolta la terra i és difícil de predir el que serà el clima els propers anys, però tot tendeix a apuntar cap a dalt en quant a temperatures es refereix. Un sistema força segur per a mantenir els bonsai d’una col•lecció saludables és tenir el que es denomina “d’interior”, però situat A L’EXTERIOR. Naturalment, això en quant es refereix a la ciutat de Barcelona o clima similar. D’acord que un Ficus no és un pi, ni una Carmona un avet, però si l’home continua amb aquesta espècie de furiosa i absurda “lluita a mort” contra la Natura, de la que teòricament en formem part, pot ser que haurem d’acostumar-nos als arbres tropicals més del que desitjaríem i, tant de bo que només sigui això.

Tinc l’esperança d’estar equivocat.

Josep Berruezo

dimarts, 18 de juny de 2013

Com es diuen els arbres en Català?


Llistat de més de 150 arbres usats a Bonsai, ordenats pel seu nom científic i amb el seu corresponent nom comú en llengua catalana. 

El llistat està ordenat pel seu nom científic. Si vols trobar qualsevol arbre pel seu nom comú, utilitza Ctrl+F i posa el seu nom.

NOM CIENTÍFIC
NOM COMÚ
Zones Clim.

A

Abies alba
9-8-7
Abies pinsapo
9-8-7
Acacia dealbata
10-9-8
Acer buergerianum
Auró de Buerger
9-8-7
Acer campestre
9-8-7
Acer granatense
9-8-7
Acer monspessulanum
9-8-7
Acer negundo
10-9-8-7
Acer palmatum
Auró japonès
9-8-7
Acer platanoides
9-8-7
Acer pseudoplatanus
10-9-8-7
Aesculus hippocastanum
9-8-7
Ailanthus altissima
10-9-8-7
Albizia julibrissin
10-9-8-7
Alnus glutinosa
9-8-7
Araucaria araucana
9-8
Arbutus unedo
10-9-8-7


B

Betula alba
Bedoll
9-8-7
Brachychiton populneus
Braquiquíton
11-10-9
Broussonetia papyrifera
11-10-9-8-7
Buxus sempervirens
10-9-8-7


C

Carpinus betulus
Carpí
9-8-7
Castanea sativa
9-8-7
Casuarina equisetifolia
11-10
Catalpa bignonioides
10-9-8-7
Cedrus atlantica
9-8-7
Cedrus libani
9-8-7
Celtis australis
10-9-8-7
Ceratonia siliqua
11-10-9
Cercis siliquastrum
10-9-8-7
Chamaecyparis lawsoniana
Fals xiprer de Lawson
10-9-8-7
Chorisia speciosa
11-10-9
Citrus sinensis
11-10-9
Citrus limon
11-10-9
Cornus mas
9-8-7
Cornus sanguinea
9-8-7
Corylus avellana
9-8-7
Crataegus monogyna
9-8-7
Cryptomeria japonica
11-10-9-8-7
Cupressus arizonica
Xiprer d'Arizona
10-9-8-7
Cupressus sempervirens
11-10-9-8-7
Cydonia oblonga
9-8-7


D

Diospyros kaki
10-9-8


E

Erica arborea
10-9-8
Eriobotrya japonica
10-9-8
Euonymus japonicus
Evònim del Japó
10-9-8


F

Fagus crenata
Faig del Japó
9-8-7
Fagus sylvatica
9-8-7
Ficus carica
11-10-9-8
Ficus benjamina
Ficus petit
11-10-9
Ficus elastica
Ficus
11-10
Ficus retusa
Llorer d'Índies
11-10-9
Frangula alnus
Fràngula

Fraxinus angustifolia
10-9-8-7
Fraxinus excelsior
10-9-8-7


G

Ginkgo biloba
10-9-8-7


I

Ilex aquifolium
Boix grèvol
9-8-7
Ilex latifolia
Grèvol de fulla gran
9-8-7
Ilex crenata
Grèvol japonès
9-8-7


J

Juglans regia
10-9-8-7
Juniperus chinensis
Ginebre xinès
9-8-7
Juniperus communis
9-8-7
Juniperus phoenicea
9-8-7
Juniperus rigida
Ginebre japonès

Juniperus thurifera
Savina turífera
10-9-8


K

Koelreuteria paniculata
Sapindre de la Xina
10-9-8-7


L

Larix decidua
Làrix
9-8-7
Laurus nobilis
10-9-8-7


M

Magnolia grandiflora
10-9-8-7
Malus baccata
Pomera de Sibèria
9-8-7
Malus domestica
9-8-7
Malus halliana
Pomera xinesa de Hall
9-8-7
Malus pumila
9-8-7
Melia azedarach
Mèlia
11-10-9-8
Mespilus germanica
9-8-7
Morus alba
Morera blanca
10-9-8-7
Morus nigra
10-9-8-7


N

Nothofagus antarctica
Nyire
9-8-7


O

Olea europaea
11-10-9-8
Olea europaea var. Sylvestris
11-10-9-8


P

Phillyrea latifolia
10-9-8-7
Phytolacca dioica
Bellaombra
11-10
Picea abies
Pícea
9-8-7
Picea glauca
Pícea blanca de Canada
9-8-7
Pinus canariensis
Pi de Canàries
11-10-9-8
Pinus densiflora
Pi roig japonès
9-8-7
Pinus halepensis
10-9-8-7
Pinus mugo
9-8-7
Pinus nigra
9-8-7
Pinus parviflora
Pi blanc japonès

Pinus pinaster
10-9-8-7
Pinus pinea
10-9-8
Pinus sylvestris
9-8-7
Pinus uncinata

Pistacia terebinthus
10-9-8
Pistacia lentiscus
10-9-8
Pittosporum tenuifolium
Pitòspor
11-10-9
Platanus x hispanica
10-9-8-7
Podocarpus neriifolius
Podocarp
11-10
Populus alba
10-9-8-7
Populus deltoides
Carolina
11-10-9-8-7
Populus nigra
Pollancre
10-9-8-7
Populus tremula
9-8-7
Prunus armeniaca
10-9-8-7
Prunus avium
9-8-7
Prunus cerasifera
Mirabolà
10-9-8-7
Prunus cerasifera var. Pisardii Prunera de fulla vermella
10-9-8-7
Prunus domestica
9-8-7
Prunus dulcis
9-8-7
Prunus mahaleb
9-8-7
Prunus mume
Albercoquer japonès

Prunus persica
10-9-8-7
Prunus serrulata
Cirerer japonès
9-8-7
Prunus spinosa
9-8-7
Pterocarya fraxinifolia
Noguera del Caucas
9-8-7
Punica granatum
10-9-8
Pyracantha angustifolia Piracant de fulla estreta
11-10-9-8-7
Pyracantha coccinea Espina de foc
9-8-7
Pyrus communis
9-8-7


Q

Quercus coccifera
10-9-8-7
Quercus faginea
10-9-8-7
Quercus ilex
10-9-8-7
Quercus petraea
9-8-7
Quercus pubescens
9-8-7
Quercus pyrenaica
9-8-7
Quercus robur
10-9-8-7
Quercus suber
10-9-8


R

Rhamnus alaternus
10-9-8-7
Rhododendron indicum
Azalea
9-8-7
Robinia pseudoacacia
Falsa acàcia
10-9-8-7


S

Salix alba
10-9-8-7
Salix babylonica
Desmai
10-9-8-7
Salix fragilis
Vimetera
10-9-8-7
Sambucus nigra
10-9-8-7
Schinus molle
11-10-9
Sequoia sempervirens
9-8
Sophora japonica
10-9-8-7
Sorbus domestica
9-8-7
Sorbus aucuparia
Moixera de guilla
9-8-7
Stewartia monadelpha
Stewartia
9-8-7
Styrax japonicus
Estírax japonès
9-8-7
Syringa vulgaris
Lilà
9-8-7


T

Tamarix africana
Tamariu africà
10-9-8-7
Taxodium distichum
Xiprer dels pantans
10-9-8-7
Taxus baccata
9-8-7
Taxus cuspidata
Teix japonès
9-8-7
Thuja plicata
Tuia gegant
10-9-8-7
Thuja occidentalis
Tuia
10-9-8-7
Tilia cordata
9-8-7
Tilia platyphyllos
9-8-7
Tipuana tipu
11-10-9
Tsuga canadensis
Tsuga canadenca
9-8-7


U

Ulmus minor
Om
9-8-7
Ulmus parvifolia
Om xinès
9-8-7
Ulmus pumila
Om de Sibèria
9-8-7


Z

Zelkova crenata
Zelkova del Caucas
10-9-8-7
Zelkova serrata
Zelkova japonesa
10-9-8-7
Zizyphus jujuba
10-9-8-7

dilluns, 17 de juny de 2013

El bonsai, en català: Escorçar

Hi ha segons quins tipus d'arbres als quals se'ls hi fan una sèrie de treballs encarats a proporcionar-los branques mortes (jin)o zones de fusta seca (shari) per a donar-los una imatge més feréstega i rústica, tal com si estiguessin a dalt de la muntanya o afectats per les inclemències. La tècnica per a aconseguir-lo passa per treure l'escorça de l'arbre de les branques o zones on volem fer els jins o els sharis corresponents. El que farem llavors serà escorçar les parts que ens interessi.

Escorçar és una tècnica que funciona molt bé amb les coníferes (sobretot pins i ginebres) i les gimnospermes en general, a causa de la seva estructura cel·lular. Per contra, la majoria d'angiospermes i arbres de flor no toleren que se les escorci, ja no tant per qüestions estètiques com per la seva alta capacitat de regeneració.

Tanmateix, per a escorçar correctament calen algunes eines de tall tals com gúbies i talladors molt esmolats que llevin l'escorça, però no afectin el càmbium adjacent encara viu. Aquest càmbium tendirà a tancar la ferida oberta, la qual cosa fa que s'hagi d'escorçar periòdicament per a mantenir una imatge correcta.

Per a fer un shari cal escorçar bé l'arbre
Aquestes paraules et pertanyen! Fer-les servir! :-)

dissabte, 15 de juny de 2013

Avui, fitxa de cultiu: Els Cítrics

Els cítrics presenten una gran variabilitat
Nom botànic general: Citrus spp.

Taronger: Citrus sinensis L.
Taronger agre: Citrus aurantium (L) Osbeck
Llimoner: Citrus limon (L) Burm. f.
Mandariner: Citrus deliciosa Ten.
Aranger: Citrus paradisi Macfadyen
Poncemer: Citrus medica L.
Kumquat: Fortunella margarita (Lour) Swing.
Calamondin: Citrus madurensis Lour.

   

ETIMOLOGIA:

Citrus deriva del grec antic Kedros, o del seu derivat en llatí Cedrus, noms utilitzats pels grecs i romans per a definir diversos tipus d'arbres amb fullatge i fusta aromàtica, tal és el cas dels cedres, els quals no tenen cap relació amb els cítrics. L'únic cítric del qual es té constància que es coneixia a l'época romana, mercès a Plini El Vell, era el Poncemer (Citrus medica)

CARACTERÍSTIQUES:

El gènere CITRUS, engloba a tot una munior d'espècies d'arbres i arbusts planifolis perennes de petita talla (5-15 m.) amb fulles alternes, fusta aromàtica, i amb fruits usualment en forma de baia carnosa (hesperidi) molt rics en vitamina C, que li dona el característic gust àcid.
No existeix una taxonomia clara dins d'aquest gènere, donada l'extrema facilitat d'hibridació entre les diverses espècies que provoca que els especialistes discrepin obertament entre ells a l'hora de definir els límits precisos entre les espècies i els seus híbrids. S'especula que només siguin 3 espècies (Citrus maxima, Citrus medica i Citrus reticulata) les que van generar la resta d'espècies per hibridació i fins i tot es creu que el gènere Fortunella (Kumquats) hauria d'estar inclosa dins del gènere Citrus. Hores d'ara, tot plegat es troba dins del marc de la confusió.

LOCALITZACIÓ:

Les espècies del gènere Citrus provenen del sud-est asiàtic, i des d'aquí van ser distribuïdes posteriorment a les zones tropicals i subtropicals de tot el món, en raó de l'aprofitament dels seus fruits, ja sigui pel consum humà com per l'obtenció de perfums.

En general, tots els cítrics suporten malament les temperatures baixes, per lo que s'estimen més climes càlids, assolellats i humits corresponents a zones 10b i, com a límit a zones 10a. Encara que algunes espècies puguin suportar les gelades lleus (al voltant de 0ºC), la floració i la fructificació es veuen afectades. A ambients més freds, necessiten trobar-se protegides de les glaçades per a poder-se desenvolupar, la qual cosa ha permès a especies com el Calamondin o el Kumquat entrar a formar part dels arbres d'interior.

Com a bonsai, a les zones mediterrànies, els cítrics s’han de mantenir a ple sol durant tot l’any, vigilant els perills de les gelades i dels forts vents, la qual cosa farà que a partir de que les mínimes assoleixin els 5ºC hàgim d'anar amb molt de compte. A zones fredes, mantenir a l’exterior i a un lloc assolellat sempre i quan les temperatures mínimes no assoleixin els 8ºC , a partir dels quals, conservar a hivernacle fred ben il•luminat.

REC:

Els cítrics necessiten un aport constant d'humitat per a créixer correctament, per la qual cosa necessiten recs especials a l'estiu quan les condicions de sequedat ambiental -sobretot a les ribes de la Mediterrània- es fan molt marcades. Tot i així, hem de tenir compte de no regar massa, ja que són molt susceptibles d'agafar malalties relacionades a drenatges deficients i negaments.
Si be suporta relativament les aigües calcaries, l'ús continuat d'aigües dures pot tenir efectes sobre la salut dels cítrics, ja que un excés de calç a l'aigua -i per tant a la terra- pot provocar l'aparició d'episodis forts de clorosi, així com afectar a la qualitat dels fruits. Resultarà prudent llavors fer servir aigües de la major qualitat que ens sigui possible.

ADOB:

A la conca mediterrània, fer servir adobs líquids o solubles rics en nitrogen, com a norma general, cada 15 dies durant l’època de creixement primaveral, fins a finals de juny. Durant el juliol i la primera quinzena d’agost, no fertilitzar i començar a fertilitzar amb un adob baix en nitrogen durant la segona quinzena d’agost per a reforçar l’arbre de cara l’hivern.

A zones més fredes, es pot continuar la fertilització durant l'estiu sempre i quan no faci molta calor. De totes formes, durant l'estiu s'haurà de reduir dràsticament la concentració de nitrogen de l'adob cara a preparar l'arbre a l'hivern i evitar que un excés de nitrogen no produeixi brotades no desitjades que esgotin les plantes o arribi a afectar a la fructificació.

TRASPLANTAMENT:

Com a arbres tropicals o subtropicals que són, el trasplantament s'efectuarà a la primavera quan ja faci una mica de calor, -abril o principis de maig segons faci més o menys calor a casa nostra-, sempre abans de que comenci a brotar. Convé no badar en aquest sentit donat que un trasplantament prematur pot provocar el retrocés de saba de moltes branques.
El trasplantament l'efectuarem cada 1 o 2 anys segons sigui la vitalitat de l'arbre i el desenvolupament durant la temporada, retallant 1/3 el pa d'arrels i posant-lo en torretes no molt planes, ja que prefereixen tenir una certa profunditat.

PODA:

La poda s'efectuarà de preferència durant l'hivern, tenint en compte que si volem tenir floració, aquesta es desenvolupa sobre les branques de l'any anterior. És per aquesta raó, i per evitar debilitar massa l'arbre -podrien arribar a agafar clorosi-  que els cítrics no es poden gaire, i només es fa cara a mantenir la forma general de l'arbre. Convé tapar les ferides amb cicatritzant, tot i que no tenen gaires problemes de tancament de ferides.

PINÇAMENT:

Els cítrics, com en general a tots els arbres, es pincen durant l'època de creixement per a evitar que les branques s'allarguin massa i per a aconseguir ramificació fina. En el cas dels cítrics, en ser tropicals i subtropicals el pinçament serà més o menys tardà segons la zona on els cultivem, però generalment serà a partir de maig i pràcticament fins l'agost, ja que una temperatura elevada (no una calorada) afavoreix el creixement de tots els tipus de cítrics, tot i que siguin arbres de desenvolupament lent. S'hauran de pinçar tots aquells brots que s'allarguin massa, trencant el perfil, i aquells que tinguin les fulles massa gruixudes.

FILFERRAT:

Els cítrics admeten força bé el filferrat - malgrat que cal protegir l'escorça per a evitar senyals- encara que no s'acostuma a fer servir a la seva formació ja que les branques són molt rígides i és més habitual fer la formació a base de poda i pinçament. Tota manera, l'època millor per a filferrar és de novembre a febrer.

SUBSTRAT:

La majoria dels arbres del gènere Citrus prefereixen uns substrats lleugerament àcids amb un pH d'entre 5 i 6, degut a la seva facilitat de patir de clorosi al bloquejar la calç la síntesi del ferro. A més d'aquestes precaucions convindrà fer atenció a aconseguir una barreja de terres que sigui prou airejada i drenant cara a evitar els entollaments i, per tant, la podridura d'arrels.

REPRODUCCIÓ:

Els cítrics en general poden reproduir-se tant per llavors, esqueixos o murgons durant la primavera. Les varietats fructíferes convé reproduir-les mitjançant empelts i de costum s'utilitzen patrons de taronger amargant. Les llavors, tot i ser de fàcil desenvolupament tenen una vida curta (menys d'una setmana) que impedeix el seu emmagatzemament prolongat.

PLAGUES:

Les plagues que més afecten als cítrics són les cotxinilles cotonoses, la mosca blanca, els pugons, l'aranya vermella i degut a les grans necessitats d'aigua d'aquests arbres, els fongs, que produeixen sovint afeccions a les arrels, sobretot quan es cultiven a interiors on el terra triga en assecar-se.

Petit taronger amb fruits

dijous, 13 de juny de 2013

III Exposició de Bonsai a Ripoll

Del 15 al 24 de juny, es celebra la III Exposició de Bonsai organitzada per l'Associació Santjoanina de Bonsai (Sant Joan de les Abadesses) dins dels actes de la Capital Cultural Catalana 2013.

El lloc de l'exposició serà el claustre del monestir de Ripoll (Ripollès).

Entrada gratuita.


El bonsai, en català: Birbar.

Qui més, qui menys, coneix unes galetes de Camprodon que són molt bones (i molt cares!) que es diuen "Birba"... però sap quin és el significat d'aquesta paraula i quina relació te amb el bonsai des del s. XV?

La birba és el substantiu del verb birbar, mot que expressa el fet d'arrencar les males herbes que creixen entre les plantes conreades, ja sigui al camp o a les nostres torretes (testos).

Com que les males herbes són molt sufocants per als nostres petits arbres, convé fer birbes sistemàtiques per a evitar que es vegin afectats per la competència de les fortes arrels d'aquestes plantes.

Cal birbar els testos molt sovint.

Aquestes paraules et pertanyen! Fer-les servir! :-)


dimecres, 12 de juny de 2013

Retornem!

Després d'un parèntesi massa llarg d'inactivitat degut a les circumstàncies de la vida i la crisi, que ha comportat tot una reordenació tant a nivell personal com a nivell de pàgina web, estic en condicions d'informar-vos del retorn a l'activitat de Bonsai Obert.

Bonsai Obert, que va veure la llum el 2002 amb el seu grup de correu, va anar incorporant novetats a la forma de connectar amb els bonsaistes catalans que volien informar-se en català del que s'esdevenia dins del món del bonsai d'arreu. D'aquesta forma, de mica en mica, vam convertir a Bonsai Obert en la primera web exclusivament en català dedicada al bonsai i la primera en divulgar mitjançant reportatges fotogràfics els diversos esdeveniments de la temporada bonsai-ka de casa nostra. Ara és absolutament normal, i ningú no imagina una exposició sense que la gent publiqui a les xarxes socials centenars de fotos de cadascun dels arbres d'una exposició però per a arribar a aquest nivell s'ha hagut de fer molta feina, amb molts kilòmetres als peus i les rodes, és a dir, algú va obrir camí: Bonsai Obert.

Amb el trasbals dels últims anys la remodelació de Bonsai Obert s'ha fet obligada: ha desaparegut el fòrum i la pàgina web el que significa que, a partir d'ara, pretenem basar l'activitat en el bloc (que ha passat a ser la base de Bonsai Obert), Facebook , Twitter i el grup de correu, els quals, fins ara, han funcionat al ralentí.

Esperem que el període que s'obre en aquests moment signifiqui una nova revifalla d'un projecte que ja porta 11 anys en funcionament.

Gràcies per la vostra visita i per seguir Bonsai Obert.


-Ireneu Castillo-
Webmestre de Bonsai Obert