Bonsai Obert -El blog-: 2013

divendres, 19 de juliol de 2013

Calor sobre les Arrels de les plantes en Tests, per Andy Walsh

 per Andy Walsh (director de l'American Bonsai Society (ABS))
Fitxa sobre l'efecte de la calor sobre la salut de les arrels dels bonsais.

Introducció

Aquest article era en un principi un missatge en Internet Bonsai Club on Andy participa regularment. Es va preguntar a Andy si el sol directe sobre els tests de viver en plàstic negre podien escalfar-les fins al punt de danyar les arrels. Com sempre, ha respost d'una manera molt completa després d'investigacions profundes. Brent Walston

Arbres plantats a Terra

Altes temperatures poden danyar seriosament les arrels de les plantes en tests.
Estic segur que saben que les arrels d'un arbre en la natura pateixen normalment fortes variacions de temperatura. Com les petites arrels dels arbres es troben generalment en una capa superficial de 30 cm (1 peu), pateixen l'augment de temperatura que aquesta capa de sòl pateix a causa de la insolació directa i les temperatures de l'aire ambiental. Aquests efectes es produeixen rarament per sota dels 30 cm (1 peu) i disminueixen a mesura que s’aprofundeix.

En "Soils:" An Introduction to Soils and Plant Growth "(Donahue, Miller, et Shickluna) Miller dóna un quadre de les temperatures de l'aire i el sòl a distintes profunditats durant un dia de juliol en Utah." A migdia la temperatura de l'aire era al voltant de 36°C (97°F) i descendia fins als 15°C (60°F) a mitjanit. Cap a 13h el sòl a una profunditat de 2 cm (3/4 polzada) va aconseguir una punta al voltant de 36°C (93°F). A una profunditat de 10 cm (4 polzades) s'aconseguia un màxim de 29°C (85°F) cap a 18h. A 30 cm (1 peu) estava a uns 24°C (75°F) a mitjanit. Totes les temperatures del sòl descendien fins als 18 a 21°C (60 a 70°F) durant la nit. Aquest tipus de variació de les temperatures del sòl és força corrent en la majoria de les regions. Aquests autors donen una fórmula empírica (no gaire precisa) per a conèixer la temperatura mitja del sòl en la seva regió: afegeixi 1°C a la seva temperatura mitja de l'aire. Es pot també aplicar-ho aproximadament a les mitjanes mensuals. Haurien així de tenir una idea de les temperatures que els arbres de la seva regió pateixen al sòl.

Resulta evident que algunes arrels poden patir temperatures força altes en la natura. Però, al cor del bosc poc sol aconsegueix arribar al nivell del sòl i la temperatura de les arrels és probablement força baixa i més constant. Això és cert per a la majoria de les zones lleugerament assilvestrades com el meu jardí. (Estic segur que tots coneixem el fresc que fa a l'ombra dels arbres). Avanço la hipòtesi que les arrels de molt arbres pateixen habitualment temperatures moderades i no s'acostumen a les fortes temperatures.

Arbres en Tests

Al món del cultiu d'arbres en tests la situació és una mica diferent. Les mateixes fortes variacions de temperatura es produeixen com les descrites anteriorment però poden ser molt més pronunciades. Les arrels dels arbres en tests no es beneficien de l'efecte tampó del sòl circumdant. A la majoria dels casos les arrels són just a la cara interior dels tests i poden patir ràpida i fàcilment l'efecte del sol directe i les temperatures de l'aire.

El Dr. Carl Whitcomb al seu llibre, " Plant Production in Containers " cita algunes investigacions que posen de manifest que poden aparèixer molt altes temperatures a nivell de les arrels en tests. Un investigador al Sud de la Califòrnia va observar que les temperatures del sòl en tests de plàstic negre aconsegueixen un màxim de 46°C (115°F) i romanien a 38°C (100°F) o més durant 5 hores, cada dia que els va observar (Harris, R.W. 1967 "Factors influencing root development of contenidor grown trees" Proc. Int' l Shade Tree Conf. 43:304-314). Alguns investigadors en Mississippi també van mesurar les temperatures en tests de plàstic negre en una zona de cultiu i van trobar temperatures de més de 49°C (120°F) prop de les parets del test i 38°C (100°F) al centre dels tests a un costat de la zona. Els tests situats al centre d'aquesta zona de cultiu, per exemple, tenien temperatures inferiors a 32°C (90°F). 

En aquest estudi els tests s'apropaven força entre ells de manera que el fullatge formava un conjunt que proveïa d'ombra als tests de l'interior. (Rauch, Fred D. 1969 "Root zone temperature studies" Miss. Farm Research) Generalment, és el cas dels vivers que guarden típicament els seus tests per a optimitzar l'espai. Els Bonsais per contra s’espaien normalment molt per a garantir que totes les branques reben prou sol. Així les arrels dels arbres conreats en Bonsai van normalment a patir temperatures més elevades.

Malgrat que s'admet generalment al món viverista que les altes temperatures són responsables d'un escàs creixement, hi ha poca documentació sobre els efectes de les altes temperatures segons les espècies. Hi ha, malgrat tot, alguns estudis disponibles; per exemple, es va trobar que el màxim de creixement de les arrels del Pinus taeda es produïa entre 21 i 27°C (70 i 80°F) i el seu creixement es retarda fins al 90% a 35°C (95°F). El mateix estudi posa de manifest que un cert nombre de coníferes moren en algunes hores a 47°C (117°F) (Barney, C.W. 1947 "A study of factors affecting root growth of Loblolly." Pinus taeda"PhD disertation." Duke University School of Forestry). 

Encara que només hi ha uns pocs estudis més en curs, no és una heretgia extrapolar que la majoria dels arbres de clima moderat tindran també un creixement òptim de les arrels entre 21 i 27°C (70 a 80°F). Temperatures més altes van probablement a retardar o a parar el seu creixement, i poden arribar fins i tot a fer-los morir.

Ombrejar els tests

Hi ha també alguna informació sobre els efectes de l’ombrejat dels tests sobre el creixement de les arrels. Es va fer un estudi on s’ombrejaren alguns tests a nivells de 0, 30, 46, 64, i 100%. Quatre espècies arbrades van ser utilitzades: llavors de Pinus nigra (Pi negre d'Àustria) i Pinus mugo (Pi de muntanya), i esqueixos arrelats de Juniperus chinensis (Ginebre de Japó) i d'Ilex sp.? (Grèvol de Xina). Es van comptar, i es van classificar les arrels i es van examinar abans de l'estudi i després de 6, 12, i 18 dies. 

L'estudi va posar de relleu que quant més solejades eren les arrels, més es danyaven, i que els danys més importants es produïen durant els 6 primers dies. Els ginebres eren els més afectats i perdien un 88% de les seves arrels després dels 6 primers dies. Els grèvols eren un 72%, els pins negres d'Àustria un 48% i el Pinus mugo un 40% després de 6 dies. L'autor no indicava el nivell d'insolació per al qual es van observar aquests valors. (Whitcomb, Carl I. and George W. A. Mahoney 1984. "Effects of temperature in containers on plant root growth" Okla. Agri. Exp. Sta. Res. Rept. P-855:46-49). Whitcomb mostra fotografies amb els lamentables efectes sobre les arrels d'aquest tipus d'exposició. Sobre els costats exposats dels tests no hi ha cap arrel. Sobre el costat d'ombra n’està ple.

Whitcomb afirma que "Aquest estudi posa de relleu que l'estrès de la calor sobre les arrels de les plantes en tests és un problema greu. La pèrdua ràpida de les arrels que segueix a l'exposició està relacionada amb l'estrès important que s'observa habitualment quan a l'estiu s’espaien algunes plantes en tests. Les arrels mortes per la calor són llocs propicis per a l'aparició dels organismes responsables de la putrefacció de les arrels. La mort de les arrels a causa d'altes temperatures pot ser un factor preponderant que facilita l'aparició de les malalties de les arrels ".

Color dels tests

Hi ha alguns estudis sobre la substitució dels tests de plàstic negre per plàstic blanc però encara que els tests blancs redueixen la temperatura del sòl, el polietilè blanc es trenca quan s'exposa als UV i cau a trossos. Pel general, quant més clar sigui el color del test, més reduït serà l'efecte del sol. És una cosa a tenir en consideració.

Dany de la Calor

He reflexionat sobre aquesta qüestió sovint al curs dels anys, ja que vaig observar que alguns arbres que havia guardat penjats sobre els meus prestatges semblaven marcir-se durant les calors estivals mentre que un altre de la mateixa espècie que estava proper al sòl (més fresc) "semblava" tenir millor salut. Sovint he sospitat que els danys causats per la calor estival podien ser els responsables de la pèrdua d'algunes de les meves plantes en hivern.

La putrefacció de les arrels es produeix generalment a l’estiu i se l’imputa invariablement a un mal drenatge i a un reg excessiu. Em pregunto fins a quin punt la mort d'arrels per excés de calor podia també contribuir al fenomen de putrefacció de les arrels en estiu. (És gairebé irònic que es recomani col•locar a l'ombra els bonsais afectats de putrefacció de les arrels després del seu tractament - una part de la cura?) Fins i tot alguns casos de putrefacció de les arrels en hivern poden tenir com origen les arrels mortes o danyades per les calors estivals. (Hi hauria alguns estudis interessants a fer).

En Conclusió

Penso que es pot objectivament dir que les fortes calors estivals i col•locar un bonsai en ple sol durant tota la temporada de creixement, tenen probablement efectes negatius sobre les arrels d'un bonsai. Prendre precaucions com ombrejar a migdia i regar per a refredar els tests podrien ser molt interessants per a un bonsai, i he vist fins i tot algunes d'aquestes coses esmentades en alguns llibres sobre el bonsai. (Vaig a reconsiderar potser la disposició de la meva zona de cultiu i a desplaçar alguns arbres més a l'ombra en ple estiu) 

Atenció amb els testos de plàstic negre


La versió original d'aquest article el podeu consultar aquí

dimarts, 16 de juliol de 2013

Avui, fitxa de cultiu: L'Olivera

Nom botànic: Olea europæa L.

Nom en català: Olivera.
Nom en castellà : Olivo.
Nom en èuscara: Olixo-arbola.
Nom en gallec/ portuguès : Oliveira.
Nom en francès : Olivier.
Nom en anglès : Olive tree.
Nom en italià : Olivo.
Nom en alemany : Olivenbaum.




Nom científic:

L’olivera pertany a la família de les oleàcies. L'Olea europæa deu el seu nom a vocables llatins que al•ludeixen a algunes de les seves característiques principals. Olea significa oli i Europæa fa referència a la seva procedència (Europa).

Generalitats:

Malgrat que es tracti d’una espècie típica mediterrània, es pensa actualment que el seu veritable origen es podria trobar a l’Àsia, concretament a la regió del Caucas.

El seu creixement és molt lent i es poden trobar fàcilment exemplars mil•lenaris, fins i tot individus de més de 2000 anys.
El tronc dels exemplars més vells és molt nuós, entorcillat i ample a la base. Té tendència a dividir-se ràpidament en grans branques igualment tortes i nuoses. Sobre exemplars realment vells no és rar trobar troncs i branques foradats i trencats.

Les oliveres joves presenten una escorça llisa d’un color gris argentat que es transforma en més enfosquida al cap dels anys, apareixent llavors nombroses fissures sobre la seva escorça

El seu fullatge persistent és format de fulles de forma el•líptica d'un verd intens al dors i d’un aspecte més grisenc a la part de baix.

La fruita és una baia inicialment verda i oliosa que s’enfosqueix arribant pràcticament al negre quan madura.
Condicions de cultiu:

Es tracta d’un arbre que requereix ser ubicat al sol en un lloc ben airejat. El vent no representa un gran problema, i malgrat que sigui un arbre mediterrani suporta relativament bé el fred i les gelades sempre i quan aquestes no siguin fortes i persistents. Arribat el cas, prendre certes precaucions resulta necessari.

Reg: És un arbre que resisteix força bé la sequera, però és necessari mantenir un reg moderat i constant, sobretot durant el període de creixement vegetatiu, si bé pot ser reduït a l’hivern.
Convé deixar assecar el substrat abans de regar de nou, atès que està més capacitat per aguantar la sequedat que l’excés d’humitat.

Adob: Posar-ne durant els períodes actius: primavera i tardor. Més intensament a la tardor de cara a afavorir una brotada intensa a la primavera.

Transplantament: A la primavera, cada 2 o 3 anys en funció del desenvolupament de la planta. L’olivera suporta bé les podes importants de les arrels i és igualment possible deixar-ne alguna a l’exterior sense massa problema per l’arbre.

Substrat: Utilitzar barreges amb un bon drenatge. El substrat pot ser una barreja bàsica, per exemple d’akadama amb pedra volcànica.

Poda i pinçament: Pessigar els brots deixant un parell de fulles allà on n’hi hagin aparegut 4 o 5 , sempre en funció dels objectius desitjats. L’olivera suporta bé pràcticament tots els tipus de podes àdhuc fins al tronc. És tanmateix aconsellable de fer-ho a la primavera. És important també controlar els brots del tronc així com els pollissos que sorgissin des de la base.

Reproducció: Es fa fàcilment a partir de llavor o dels esqueixos al final de l’hivern.

Problemes i malalties: És un arbre força resistent però és susceptible d’atacs de cotxinilles i d’atacs bacterians causant l’aparició de cassanelles i bonys sobre les branques.

Estils més adaptats:

L’olivera s’adapta bé a gairebé tots els estils que prenent en compte el seu aspecte irregular. Però són sobretot certes variants de l’estil escombra, les que ens recorden les oliveres que podem trobar a la riba de la Mediterrània

Comentaris:
És un arbre que suporta molt bé l'enfilferrat, el qual convé realitzar durant el període de descans.
Admet perfectament els treball de fusta morta tant per a fer «jins» com per als « sharis » a condició d’aplicar els tractaments adequats, per exemple l’ús de polisulfur de calç.

L'olivera salvatge, anomenada Ullastre o Revell, és un arbust lleugerament espinós i d’una alçada no gaire elevada (entre 1 i 6 metres). La seva principal diferència amb l’olivera tradicional és la presència d’aquestes espines. La talla reduïda de les seves fulles la fa una varietat particularment apta per al seu cultiu com a bonsai.


Típica plantació d'oliveres


Traduït i adaptat de l'original ubicat al fòrum Agora Bonsaï

Copyright 2008 Bonsai Obert, tots els drets reservats.


divendres, 12 de juliol de 2013

El bonsai, en català: Aspergir

Amb l'estiu, els nostres petits arbres noten especialment les altes temperatures. La calor i la radiació solar són màximes a la nostra contrada en aquesta època de l'any i, juntament amb la falta d'humitat ambiental fan que els bonsais -sobretot els no mediterranis- pateixin tot tipus de disfuncions, des de les puntes de les fulles cremades a infeccions més o menys greus (aranya vermella, per exemple). 

Per evitar en el possible aquestes afectacions, tenim l'opció d'aspergir -és a dir, ruixar amb aigua fina- les fulles dels arbres a fi i efecte de donar-los una mica d'humitat suplementària. La millor forma d'aspergir serà fent servir una regadora de forats fins o, bé un vaporitzador.

Al respecte de la millor hora d'aspergir, sempre convé fer-ho a les hores de màxima calor, ja que amb això estarem refrescant el fullam, evitant que les altes temperatures assoleixin nivells crítics per l'arbre. Tanmateix convindrà evitar d'aspergir durant la nit ja que pot propiciar el desenvolupament de fongs nocius pels arbres.

Convé espargir amb la calor.


Aquestes paraules et pertanyen! Fer-les servir! :-)

dilluns, 8 de juliol de 2013

La mida d'un bonsai Shohin, per Morten Albek


Article del mestre danès del bonsai de mida Shohin i Mame, Morten Albek, publicat a la web Shohin-Bonsai Europe.



La mida d’un bonsai Shohin ha estat un tema molt discutit durant anys a Occident. Quan es treu la pregunta de quina és la talla màxima que es permet a un Shohin o a un Mame, el més còmode seria presentar una mesura concreta i així l’interrogador se’n podria anar a casa tranquil, i mesurar-ne els seus arbres per veure si encaixen amb les regles. No és tan simple desafortunadament; o potser ens hauria de complaure que no tot sigui tan simple? Ens dóna l’oportunitat d’avaluar i utilitzar la nostra part creativa del cervell, prendre el temps d’estudiar i sentir el bonsai en comptes de només utilitzar una cinta mètrica. I és un dels aspectes del bonsai que alleugereixen que no tothom tingui una resposta exacta; pot no haver-hi cap resposta o, de vegades, hi ha diverses respostes per a la mateixa pregunta. 

Una descripció de les talles aproximades dels bonsais més petits i la seva notació japonesa la presentem a continuació. Comparant-lo amb els bonsais Shohin, el bonsai més gran pot tenir fins aproximadament 100 cm d’alçada (39,3 polzades). 

La categoria Shohin-Bonsai es divideix en Gafu-Bonsai, Mame-Bonsai, i Bonsai de mida mini. 

La mesura s’ha de prendre des de la vora del test fins a la part superior de l’arbre. 

  • La mida Shohin fa menys de 25 cm d’alçada (10“). 

  • Mame Bonsai o “Bonsai de mida mongeta” fa menys de 10 cm d’alçada ( 4”). 

  • El Minibonsai està per sota del 7 cm d’alçada (3”). 

Ocasionalment a les exposicions, s’exhibeixen també arbres que són més grans de la mida Shohin. El grup de bonsais qualificat com a Chuhin mesura des de 30 cm (12”) a 60 cm (23”). 

Al Japó existeix una col·lecció de bonsai Shohin de molt alta qualitat a l’All Japan Shohin-Bonsai Association. Excel·lents Shohin i testos es troben també a la Col·lecció Gafuten Yuga, i en aquest cas els 25 cm (10”) com a limitació de mides són el menys important. 

Directrius bàsiques de qualificació per mides

Cal esmentar que les mides aquí descrites són directrius bàsiques i generals, perquè no hi ha classificacions oficials i exactes quant a mides. En termes d’exposicions, la selecció dels estàndards queda a criteri únicament dels jutges. 

Més important que les mesures exactes és la sensació de l’arbre i la seva mida en relació a aquesta sensació. 

Morten Albek (Foto de Higuchi Takeshi) 

(Reproduït i traduït amb autorització expressa)

dimarts, 2 de juliol de 2013

Els estils de bonsai en català

Recull dels noms en català dels estils fets servir a Bonsai.
 
Criteri
Estil
Terme Japonès
Arrels
Rai
Ikadabuki
Arrels
Arrels nues
Neagari
Arrels
Xarxa d'arrels
Netsunari
Arrels
Roca abraçada
Sekijojo o Sekijoju
Branques
Batut pel vent
Fukinagashi
Branques
Escombra
Hoki Dachi o Hoki Zukuri
Branques
Parasol
Kasa zukuri
Branques
Tradicional de Pi
Matsu zukuri
Branques
Flama d'espelma
Rosoku-zukuri
Branques
Desmai
Shidare o Zukuri
Branques
Forma de Pop
Tako Zukuri
Branques
Forma d'ou
Tama zukuri
Cultiu
Bosc de 5 arbres
Gohon Yose
Cultiu
Cultiu en roca
Ishitzuke
Cultiu
Plantes d'accent
Kusamomo
Cultiu
Bosc de 9 arbres
Kyuhon Yose
Cultiu
Bosc de 7 arbres
Nanahon Yose
Cultiu
Bosc de 3 arbres
Sambon Yose
Cultiu
Bosc de 2 arbres
So-ju
Cultiu
Forestal
Yose Ue
Tronc
Espiral
Bankan
Tronc
Literari
Bunjin
Tronc
Vertical formal
Chokkan
Tronc
Cascada extrema
Dai Kengai
Tronc
5 troncs
Go Kan
Tronc
Semi-cascada
Han Kengai
Tronc
Arbustiu
Kabudachi
Tronc
Cascada
Kengai
Tronc
Tronc desmesurat
Kobukan
Tronc
Vertical informal
Moyogi o Tachiki
Tronc
Retorçat
Nejikan
Tronc
Tronc buit
Sabakan
Tronc
Tronc foradat
Sabamiki
Tronc
Inclinat
Shakan
Tronc
Tronc mort i trencat
Sharamiki
Tronc
Tronc mort
Sharikan
Tronc
Troncs dobles
Sokan
Tronc
Troncs triples
Tosho

dilluns, 1 de juliol de 2013

Calendari del Bonsai-ka: JULIOL

Amb l'arribada de l'estiu, arriba el període de vacances, pel que haurem de tenir ja prevista l'autosuficiència de la nostra col·lecció de bonsais (reg automàtic, veí, amic ...) En aquest període de l'any el reg és, sens dubte, una operació que no descuidarem en absolut: però no és l'únic que cal tenir en compte amb motiu de les vacances. A més de regar, no podem oblidar-nos d'operacions com pinçar, treure el filferro, treure males herbes, ombrejar els arbres més susceptibles als raigs del sol, etc.


Com pots veure, abans d'iniciar les vacances realitzarem una sèrie d'operacions per tal que a la tornada no ens trobem amb cap sorpresa desagradable.



Quines feines convé fer al Juliol?

  •     En general, haurem de continuar cultivant amb els mateixos criteris del mes anterior (juny).
  •     Controlarem el reg d'una manera constant, gairebé obsessiu, per evitar que els nostres bonsais passin set.
  •     En aquesta època de l'any, a causa de les altes temperatures, els arbres frenen el seu creixement. Per aquest motiu, durant l'estiu aturarem l'adobat.
  •     Si tenim oms, aurons, faigs, azalees o altres espècies de fulla ampla, haurem d'evitar que aquests arbres pateixin massa insolació. Les altes temperatures, juntament amb els forts raigs de sol d'estiu, poden provocar que les fulles es cremin.
  •     Equilibrar el vigor de l'arbre (especialment en les parts altes), mitjançant el pinçament o la poda en verd.
  •     Cal estar atents al filferrat, sobretot a les branques més vigoroses i en el naixement d'aquestes. Abans que es comenci a clavar el filferro, l'haurem de treure.
  •     Vigilar la possible aparició de plagues estiuenques (oïdi, aranya roja ...), i actuar immediatament amb el tractament adequat.
  •     Podem defoliar aquells arbres que ho requereixin. Haurem d'assegurar-nos que el nostre arbre a defoliar respon bé a aquesta tècnica i estarà extremadament vigorós.
  •     Després de defoliar podem, si el desitgem, filferrar.
  •     Eliminarem aquells brots innecessaris que apareguin després de defoliar.



Quines feines NO convé fer al Juliol?

  •     Adobar.
  •     Podar fortament.
  •     Trasplantar
  •     Frenar el creixement, és a dir, eliminar elements al tronc o a les branques que volguem engrossir en els nostres bonsais en formació.
  •     Posposar operacions que s'han de fer en el seu moment, el tractament amb fitosanitaris i treure el filferro.
L'estiu és el millor moment per a defoliar els ficus.

dimecres, 19 de juny de 2013

Estiu a ciutat.

Article escrit al 1989 del dissortadament traspassat Josep Berruezo, dedicat als efectes de la tropicalització de Barcelona.

Sembla el títol d’una pel•lícula, d’una comèdia, però en realitat es tracta de tot el contrari. Durant el passat estiu de 1989, els col•leccionistes de bonsai que mantenien els seus exemplars a Barcelona ciutat, experimentaren una inusitada mortaldat d’arbres, incloent-hi peces que portaven cultivant amb èxit durant anys, i per tant es devien suposar completament aclimatades. Sense causa aparent les fulles o agulles s’anaven tornant marrons, fins a la mort total del bonsai.

Tots coneixem l’efecte desagradable que produeix la mort d’un dels nostres arbres, doncs significa la pèrdua dels anys que s’han invertit al seu cultiu, a vegades pot ser també una pèrdua econòmica important i, per sobre de tot, la pèrdua de la il•lusió que havíem dipositat a l’arbre. Només llavors descobrim el llaç anímic que ens unia a ell. Si a això unim el fet de que la causa d’aquesta mort ens és completament desconeguda, amén d’inesperada, és fàcil que la desmoralització ens envaeixi. El bonsai com a creació és important, però l’essència del veritable art del bonsai consisteix, al meu parer, en la convivència diària amb l’arbre i les imperceptibles transformacions que va patint al llarg dels anys, en els que, poc a poc, dia a dia, li anirem transmetent la nostra personalitat i ell ens anirà mostrant la seva veritable natura. Aquesta compenetració de l’home amb l’arbre, es veu abruptament truncada quan l’arbre mor i, si son diversos els exemplars que perdem, la temptació de deixar definitivament la pràctica del bonsai es fa a vegades forta.

És per això que m’he decidit a fer una anàlisi el més objectiva possible del que ha succeït, per a intentar esbrinar les causes i, de ser possible, corregir-les en un futur.

FETS

-La mortaldat més gran de plantes es va donar al mes de juliol.
-No depenia de l’aigua de rec, doncs els exemples constatats comprenien el rec amb tot tipus d’aigües, uns, desmineralitzada, altres de l’aixeta, altres -jo mateix-, aigua destil•lada, i fins i tot  amb aigua de pluja.
-Les espècies que sucumbien eren especialment coníferes, pins, sobre tot, així com a perennifolis de fulla ampla (Azalea, boix.).
-Totes les espècies que morien tenien en comú el procedir de climes més aviat frescos, però havia alguna altra procedent de clima fred que no moria.
-Naturalment, com seria previsible, pel paràgraf anterior, totes les espècies subtropicals (oliveres, magraners) o tropicals (Ficus, serisses) es desenvolupaven normalment, o fins i tot més del normal.
En general, els casos més desastrosos (col•leccions de vint a vint-i-cinc arbres reduïdes a una dotzena escassa) es circumscrivien a l’àrea metropolitana de Barcelona.

D’aquests factors podem extreure diverses conclusions. El primer que salta a la vista és que van sobreviure les espècies que haurien sobreviscut a un interior, es a dir, les espècies tropicals i subtropicals. Ja que això coincideix amb el fet de que una de les espècies que va resistir menys fos el pi, que justament és la menys adaptable a viure a l’interior, sembla encertat buscar en aquella direcció.

Al mes de juliol es va donar, durant uns dies, un fenomen poc usual: les temperatures eren més o menys les mateixes de dia que de nit, entre 19-21ºC. Recordo que vaig arribar a pensar que el termòmetre de màximes i mínimes que tinc instal•lat a la terrassa en que viu la meva col•lecció d’arbres, s’havia espatllat, doncs amb prou feines es movia. Després vaig recordar que els serveis meteorològics havien comentat aquest fenomen de nits singularment caloroses més o menys per les mateixes dates i tot em va induir a concloure que aquesta havia estat la causa misteriosa.

Hi ha molts factors que fan impossible la vida de certes espècies d’arbres a un interior, com la falta d’aire fresc, pluja o rosada, amén de la falta de llum de sol, (encara que això es pot contrarestar posant el bonsai prop d’una finestra per la que entri el sol), però sembla ser que el primer factor determinant de la supervivència o no del vegetal a un interior és la temperatura i l’estabilitat de la mateixa.

El Dr. A.F.W. Schimper, al seu tractat “Plant Geography Upon a Physiological Basis”, publicat al 1903 per primera vegada, ja comenta el fet de que la vida de la planta està composada de milers de petites accions, cadascuna necessitant unes temperatures determinades i que les temperatures crítiques (més enllà de les quals no es poden dur a terme aquestes funcions) en el cas de les plantes de clima temperat, varien únicament en un grau o dos, mentre que les plantes que procedeixen de regions més fredes necessiten una diferència de força graus per a acomplir amb totes les seves funcions vitals. Això explica, en general, perquè les plantes sub- i/o tropicals, poden cultivar-se a una temperatura uniformement alta, mentre que les espècies provinents del nord necessiten una diferència de temperatura entre l’estiu i l’hivern, i fins i tot i no menys important ENTRE EL DIA I LA NIT.

Així doncs, una possible explicació del fenomen de la mortaldat de plantes aquest estiu ha pogut ser que es van donar condicions massa similars a les d’un interior i, per tant, fatals per a segons quines espècies.

És interessant assenyalar que de tots els pins de la meva col•lecció, l’únic que sobreviu és un Pinus thunbergii, que amb el Pinus halepensis són els únics recomanats com possibles d’aclimatar en un interior a la publicació “Bonsai for indoors” (Bonsai per a interiors), de la col•lecció de petits manuals publicats pel Brooklin Botanic Garden, primera edició en novembre de 1976, pàgina 58. Això és una dada més que confirma la versemblança de la teoria de Barcelona convertida temporalment en un interior. Al setembre es va repetir, per cert, el fenomen, encara que de menys dies de durada. Per a llavors el problema de falta d’espai a les meves taules de bonsai, havia deixat de ser-ho. Va haver un moment en que esperava a tenir tres o quatre baixes, per a procedir a la feina de buidar i netejar els testos, i així estalviar treball fent uns quants a l’hora.

S’hauria d’assenyalar, per últim, referent a les temperatures, que el passat hivern va ser pràcticament inexistent, al menys a la ciutat, el qual podria haver estat el començament de la desorientació dels arbres.

Les temperatures augmenten progressivament per l’ “Efecte hivernacle” de la capa de diòxid de carboni que envolta la terra i és difícil de predir el que serà el clima els propers anys, però tot tendeix a apuntar cap a dalt en quant a temperatures es refereix. Un sistema força segur per a mantenir els bonsai d’una col•lecció saludables és tenir el que es denomina “d’interior”, però situat A L’EXTERIOR. Naturalment, això en quant es refereix a la ciutat de Barcelona o clima similar. D’acord que un Ficus no és un pi, ni una Carmona un avet, però si l’home continua amb aquesta espècie de furiosa i absurda “lluita a mort” contra la Natura, de la que teòricament en formem part, pot ser que haurem d’acostumar-nos als arbres tropicals més del que desitjaríem i, tant de bo que només sigui això.

Tinc l’esperança d’estar equivocat.

Josep Berruezo

dimarts, 18 de juny de 2013

Com es diuen els arbres en Català?


Llistat de més de 150 arbres usats a Bonsai, ordenats pel seu nom científic i amb el seu corresponent nom comú en llengua catalana. 

El llistat està ordenat pel seu nom científic. Si vols trobar qualsevol arbre pel seu nom comú, utilitza Ctrl+F i posa el seu nom.

NOM CIENTÍFIC
NOM COMÚ
Zones Clim.

A

Abies alba
9-8-7
Abies pinsapo
9-8-7
Acacia dealbata
10-9-8
Acer buergerianum
Auró de Buerger
9-8-7
Acer campestre
9-8-7
Acer granatense
9-8-7
Acer monspessulanum
9-8-7
Acer negundo
10-9-8-7
Acer palmatum
Auró japonès
9-8-7
Acer platanoides
9-8-7
Acer pseudoplatanus
10-9-8-7
Aesculus hippocastanum
9-8-7
Ailanthus altissima
10-9-8-7
Albizia julibrissin
10-9-8-7
Alnus glutinosa
9-8-7
Araucaria araucana
9-8
Arbutus unedo
10-9-8-7


B

Betula alba
Bedoll
9-8-7
Brachychiton populneus
Braquiquíton
11-10-9
Broussonetia papyrifera
11-10-9-8-7
Buxus sempervirens
10-9-8-7


C

Carpinus betulus
Carpí
9-8-7
Castanea sativa
9-8-7
Casuarina equisetifolia
11-10
Catalpa bignonioides
10-9-8-7
Cedrus atlantica
9-8-7
Cedrus libani
9-8-7
Celtis australis
10-9-8-7
Ceratonia siliqua
11-10-9
Cercis siliquastrum
10-9-8-7
Chamaecyparis lawsoniana
Fals xiprer de Lawson
10-9-8-7
Chorisia speciosa
11-10-9
Citrus sinensis
11-10-9
Citrus limon
11-10-9
Cornus mas
9-8-7
Cornus sanguinea
9-8-7
Corylus avellana
9-8-7
Crataegus monogyna
9-8-7
Cryptomeria japonica
11-10-9-8-7
Cupressus arizonica
Xiprer d'Arizona
10-9-8-7
Cupressus sempervirens
11-10-9-8-7
Cydonia oblonga
9-8-7


D

Diospyros kaki
10-9-8


E

Erica arborea
10-9-8
Eriobotrya japonica
10-9-8
Euonymus japonicus
Evònim del Japó
10-9-8


F

Fagus crenata
Faig del Japó
9-8-7
Fagus sylvatica
9-8-7
Ficus carica
11-10-9-8
Ficus benjamina
Ficus petit
11-10-9
Ficus elastica
Ficus
11-10
Ficus retusa
Llorer d'Índies
11-10-9
Frangula alnus
Fràngula

Fraxinus angustifolia
10-9-8-7
Fraxinus excelsior
10-9-8-7


G

Ginkgo biloba
10-9-8-7


I

Ilex aquifolium
Boix grèvol
9-8-7
Ilex latifolia
Grèvol de fulla gran
9-8-7
Ilex crenata
Grèvol japonès
9-8-7


J

Juglans regia
10-9-8-7
Juniperus chinensis
Ginebre xinès
9-8-7
Juniperus communis
9-8-7
Juniperus phoenicea
9-8-7
Juniperus rigida
Ginebre japonès

Juniperus thurifera
Savina turífera
10-9-8


K

Koelreuteria paniculata
Sapindre de la Xina
10-9-8-7


L

Larix decidua
Làrix
9-8-7
Laurus nobilis
10-9-8-7


M

Magnolia grandiflora
10-9-8-7
Malus baccata
Pomera de Sibèria
9-8-7
Malus domestica
9-8-7
Malus halliana
Pomera xinesa de Hall
9-8-7
Malus pumila
9-8-7
Melia azedarach
Mèlia
11-10-9-8
Mespilus germanica
9-8-7
Morus alba
Morera blanca
10-9-8-7
Morus nigra
10-9-8-7


N

Nothofagus antarctica
Nyire
9-8-7


O

Olea europaea
11-10-9-8
Olea europaea var. Sylvestris
11-10-9-8


P

Phillyrea latifolia
10-9-8-7
Phytolacca dioica
Bellaombra
11-10
Picea abies
Pícea
9-8-7
Picea glauca
Pícea blanca de Canada
9-8-7
Pinus canariensis
Pi de Canàries
11-10-9-8
Pinus densiflora
Pi roig japonès
9-8-7
Pinus halepensis
10-9-8-7
Pinus mugo
9-8-7
Pinus nigra
9-8-7
Pinus parviflora
Pi blanc japonès

Pinus pinaster
10-9-8-7
Pinus pinea
10-9-8
Pinus sylvestris
9-8-7
Pinus uncinata

Pistacia terebinthus
10-9-8
Pistacia lentiscus
10-9-8
Pittosporum tenuifolium
Pitòspor
11-10-9
Platanus x hispanica
10-9-8-7
Podocarpus neriifolius
Podocarp
11-10
Populus alba
10-9-8-7
Populus deltoides
Carolina
11-10-9-8-7
Populus nigra
Pollancre
10-9-8-7
Populus tremula
9-8-7
Prunus armeniaca
10-9-8-7
Prunus avium
9-8-7
Prunus cerasifera
Mirabolà
10-9-8-7
Prunus cerasifera var. Pisardii Prunera de fulla vermella
10-9-8-7
Prunus domestica
9-8-7
Prunus dulcis
9-8-7
Prunus mahaleb
9-8-7
Prunus mume
Albercoquer japonès

Prunus persica
10-9-8-7
Prunus serrulata
Cirerer japonès
9-8-7
Prunus spinosa
9-8-7
Pterocarya fraxinifolia
Noguera del Caucas
9-8-7
Punica granatum
10-9-8
Pyracantha angustifolia Piracant de fulla estreta
11-10-9-8-7
Pyracantha coccinea Espina de foc
9-8-7
Pyrus communis
9-8-7


Q

Quercus coccifera
10-9-8-7
Quercus faginea
10-9-8-7
Quercus ilex
10-9-8-7
Quercus petraea
9-8-7
Quercus pubescens
9-8-7
Quercus pyrenaica
9-8-7
Quercus robur
10-9-8-7
Quercus suber
10-9-8


R

Rhamnus alaternus
10-9-8-7
Rhododendron indicum
Azalea
9-8-7
Robinia pseudoacacia
Falsa acàcia
10-9-8-7


S

Salix alba
10-9-8-7
Salix babylonica
Desmai
10-9-8-7
Salix fragilis
Vimetera
10-9-8-7
Sambucus nigra
10-9-8-7
Schinus molle
11-10-9
Sequoia sempervirens
9-8
Sophora japonica
10-9-8-7
Sorbus domestica
9-8-7
Sorbus aucuparia
Moixera de guilla
9-8-7
Stewartia monadelpha
Stewartia
9-8-7
Styrax japonicus
Estírax japonès
9-8-7
Syringa vulgaris
Lilà
9-8-7


T

Tamarix africana
Tamariu africà
10-9-8-7
Taxodium distichum
Xiprer dels pantans
10-9-8-7
Taxus baccata
9-8-7
Taxus cuspidata
Teix japonès
9-8-7
Thuja plicata
Tuia gegant
10-9-8-7
Thuja occidentalis
Tuia
10-9-8-7
Tilia cordata
9-8-7
Tilia platyphyllos
9-8-7
Tipuana tipu
11-10-9
Tsuga canadensis
Tsuga canadenca
9-8-7


U

Ulmus minor
Om
9-8-7
Ulmus parvifolia
Om xinès
9-8-7
Ulmus pumila
Om de Sibèria
9-8-7


Z

Zelkova crenata
Zelkova del Caucas
10-9-8-7
Zelkova serrata
Zelkova japonesa
10-9-8-7
Zizyphus jujuba
10-9-8-7