Arbres, paella i Taiga Urushibata.

Eren les 9 i poc del matí quan vaig arribar amb el meu cotxe, carregat d'arbres i d'il·lusions, al viver de Bonsai Pavia. De seguida va sortir Patxi acompanyat del mestre Taiga Urushibata a rebre'm. Després de la presentació i l'intent de Taiga per pronunciar correctament el meu nom, passem a veure l'arbre que havia portat, una savina rastrera recuperada fa una mica més d'un any i amb una bona salut, encara que li hagués faltat un any més de cultiu per a que estigués perfecta.

 
La meva sorpresa va ser gran quan Taiga va dir, en anglès, que la savina li agradava molt. El primer que va fer va ser preguntar quin era "el meu front" per l'arbre. Ràpidament em va convèncer per canviar-lo i amb aquest nou front vam començar a treballar-lo.Un ferro per poder dur branques al seu lloc, unes breus explicacions del que es pretenia i em va tocar l'hora de posar-me mans a l'obra.



Seguidament es va posar a veure la savina de Fernando, un savinot impressionant. Sobre aquesta savina es va discutir molt de la seva formació, no tant del seu front. Estàvem dividits entre donar-li la "corrent" cap a un costat o cap a l'altre i fins i tot havent una branca gairebé partida es va decidir per treballar sobre aquest mateix costat, això si, posant una 
mica de ràfia a la zona més perillosa.

  

 Després es va posar a donar-li unes primeres explicacions a José Javier (de Córdoba) sobre el ginebre que havia de treballar, es passà tot el dia fent jins, sharis, netejant... un treball tan gratificant com el de formar el verd d'un bonsai .
Finalment es va posar fil a l'agulla amb el pi (de més d'1 metre) de Luís (Bonsai 10). Primer netejar agulles, després filferrar, després posicionar..., la veritat és que el resultat va ser espectacular, una mica previsible, però no menys satisfactori .


 
Arriba l'hora de dinar; rialles, bromes, fotos... A Taiga li agrada molt això de fer posis variades per al record, per a quan arribi a Japó poder -les ensenyar. Des d'aquí felicitar en Xim que ens complimentà amb una fantàstica paella, i si no l'hi creieu -hehehe!- heu de provar-la.



   

 Després de dinar es va seguir el treball amb els arbres grans, ja que els petits s'havien deixat pràcticament acabats. la savina va donar molta feina de filat, però finalment, quan Fernando ja deia que no podia més, Taiga prengué el testimoni i va liquidar cadascuna de les branques deixant finalment un resultat 10.



Per acabar la tarda i el fantàstic dia, es va realitzar una petita subhasta a preus irrisoris d'uns arbrets mida mame i sohin que Taiga havia portat camuflats (sense test) a la maleta. Uns pins preciosos, uns chaenomeles, tot genial, fins i tot uns llibres del seu mestre Kimura ja descatalogats al Japó.

I fins aquí puc explicar, una salutació a tots i espero hagueu gaudit dels comentaris i de les fotos.
L'autor, amb el seu arbre i el mestre Taiga Urushibata

Comentaris

Anònim ha dit…
Yo estuve con Taiga en el congreso Nacional de Vila-Real de la A.E.B