Bonsai Obert -El blog-: de març 2009

diumenge, 29 de març de 2009

Calendari del Bonsai-ka: Abril

Els començaments del mes d'abril els farem servir per a trasplantar els arbres corresponents al segon grup, és a dir, les perennes mediterrànies i les coníferes. Si en acabar la temporada del segon grup encara ens en queda algun sense trasplantar, l'haurem de deixar com a prioritari per a l'any vinent.

D'aquesta forma, i seguint amb la planificació de mesos anteriors, quan arribem a mitjans d'abril podrem començar a trasplantar els arbres del tercer grup (ficus, serisses, cítrics, oliveres...), ja que degut a les seves característiques metabòliques, necessiten una mica més de temperatura per a poder prosperar correctament.


Quines feines convé fer a l'Abril?

  • Ja podrem fertilitzar amb normalitat tots els bonsais, encara que amb els esqueixos i les llavors acabades d'arrelar, millor fer un adobament lleuger.
  • Haurem de donar microelements als nostres arbres, sobretot magnesi (Mg) i ferro (Fe), ja que la manca d'aquests dos elements pot comportar l'aparició dels símptomes de la clorosi (esgrogueïments de les fulles). Els microelements són fàcilment assimilables pels arbres si es proporcionen en forma de quelats
  • Caldrà estar a l'aguait de les malalties que puguin començar a patir (tant parasitàries com de mancança).
  • Caldrà acabar de trasplantar i filferrar els arbres del segon grup (perennes i coníferes).
  • A partir del dia 15 haurem de començar a trasplantar i filferrar els arbres del tercer grup (tropicals i subtropicals).
  • Convindrà començar a equilibrar les brotades. Seleccionarem els brots i pinçarem els brots dels arbres en procés de refinament. També podarem en verd els arbres en formació per a frenar el desenvolupament de les zones més vigoroses en benefici de les de creixement més feble.
  • Vigilarem el desenvolupament de males herbes abans que es converteixin en una plaga..
  • Vigilarem que els filferros no es clavin a les branques que tinguin un creixement més fort.
  • Escollirem els fruits que hagin de quedar als nostres bonsais d'entre aquells que hagin quallat, i treurem els altres per evitar que siguin una càrrega massa forta a la vitalitat de l'arbre.
  • Seleccionarem, en el cas de les azalees, rododendres, etc... els brots de flor que voldrem que obrin.

Quines feines NO convé fer a l'Abril?

  • No convé frenar el creixement dels bonsais que vulguem engruixir, suprimint branques, borrons o fulles, ja que no aconseguiríem fer-los engruixir convenientment.


Els brots mal ubicats s'han de treure al més aviat possible.

Veure també...




dimecres, 25 de març de 2009

Torrevella, capital del Bonsai alacantí 2009.

El proppassat cap de setmana del 21 i 22 de març es va celebrar a Torrevella (Baix Segura) les VII Jornades Mediterrànies del Bonsai, organitzades per Asociación Mediterranea del Bonsai Tomillar. Dins d'aquest esdeveniment es va incloure el VII Concurs de Bonsais Memorial Francisco García Rivas i el III Congrés Provincial de Bonsai d'Alacant. El lloc de l'exposició va ser el Centro Cultural Virgen del Carmen ubicat al bell mig de la vil.la alacantina.

A la mostra es van presentar una vuitantena d'arbres de diverses associacions de bonsai de la província d'una qualitat força acceptable i alguns arbres del mestre Jaume Canals que van fer les delícies del nombrós public assistent, sobre tot el dissabte, dia de la inauguració.

Simultàniament a l'exposició es van desenvolupar tota una sèrie d'activitats, tals com els tallers de manga infantil, Karate, Ikebana, papiroflèxia, exposició de suisekis o les demostracions d'Antonio Torres, Carlos Pardo o Jaume Canals, que van treballar diversos arbres.

Cap destacar que durant el Dinar de Germanor que es va dur a terme, es va aprofitar per a donar la Insígnia d'Or a l'actor i model Pablo Martín, Mister Espanya 2001. També es va guardonar a José Luis Ramos, President de l'Associació Espanyola de Bonsai i a diversos personatges de la vida pública local per la seva col.laboració.

Tanmateix l'afluència de clubs de bonsai alacantins no va ser tot l'àmplia que hauria d'haver sigut donades les característiques de mostra provincial, ja que per diverses causes van excusar la seva participació una bona part de la desena llarga d'entitats de bonsai d'Alacant, en participar només les associacions Novelda Club Bonsai, Elx Club Bonsai i Club Bonsai Oriol, a més de l'organitzador, Asociación Mediterranea del Bonsai Tomillar. Si bé la falta d'expositors no va desmerèixer una molt bona organització de l'esdeveniment.

En definitiva van ser unes grans jornades de promoció del bonsai i de la cultura japonesa, si bé no tot va ser perfecte. Un marge petit de publicitat de l'esdeveniment (només 3 setmanes) i la suspensió del Concurs de Bonsai Memorial Francisco García Rivas, ja que només el mestre Jaume Canals va gosar presentar-se a la competició, van ser unes de les poques notes negatives, que de ben segur es milloraran en properes edicions, demostrant un cop més, la gran vitalitat de l'art del Bonsai a les càlides i lluminoses terres alacantines.

-Ireneu Castillo-

Agraïm l' Álvaro Vinal el reportatge fotogràfic que podeu trobar aquí.


Torrevella, Capital del Bonsai alacantí 2009.

dissabte, 21 de març de 2009

Els trucs de Bonsai Obert: Neteja d'arrels sense merders.

Ara estem en plena època de trasplantaments i hi han truquets que sempre ens poden facilitar una mica la vida al bonsaika, sobretot als bonsaika urbans que no tenim gaire espai a casa i que cada cop que ens posem amb terra, la parella ens mira molt i molt malament. Molt.

En aquest cas, quan estem trasplantant i hem de treure tota la terra d'entre les arrels dels nostres arbres, l'odissea per aconseguir-ho no és petita. L'aigua a raig, la terra vella per la terrassa... sempre millor fer-ho quan la parella no és a prop. No obstant això hi ha una opció neta i fàcil: una galleda.

Si tenim la precaució d'omplir una galleda amb aigua fins una mica més de la meitat de la seva capacitat, a l'hora de netejar les arrels dels arbres (sobretot mitjans i petits) ho tindrem molt més fàcil. En comptes de l'aigua a raig, n'hi haurà prou amb ficar el pa d'arrels dins de l'aigua i amb les mans desfer el paquet de terra. L'aigua permetrà que les arrels no pateixin, ja que estarem traient la terra amb les mans en compte de amb un estri punxegut i la terra quedarà dins de l'aigua.

Un cop acabada la neteja, l'aigua bruta la podrem fer servir per a regar els geranis o els rosers, i encara que tingui molt de fang en suspensió, la terra dels testos la filtrarà. Amb la terra que quedarà al fons, una vegada decantada tota l'aigua aprofitable, podrem o bé llençar-la a les escombraries orgàniques o bé, si tenim espai, deixar-la dins de la galleda i deixar-la a l'intempèrie fins que s'assequi i la pugueu llençar a les escombraries ben seca.

D'aquesta forma, no haureu fet gaire merder, haureu netejat, tractat amb cura les arrels dels arbres i haureu estalviat un fotimer de litres d'aigua i de remugades de la parella.

Tot avantatges!

Un bon amic a casa.

dijous, 19 de març de 2009

VII Jornades Mediterrànies a Torrevella

L'Associació Mediterrània de Bonsai Tomillar organitza els dies 21 i 22 de març de 2009 les VII Jornades Mediterrànies de Bonsai, que inclourà el VII Concurs de Bonsai memorial Francisco García Rivas, i el III Congrés provincial de Bonsai, a la vila de Torrevella (Baix Segura- Alacant).

El lloc de l'exposició serà el Centre Cultural Verge del Carme, situat al Carrer del Mar, 28.

Organitza: Associació Mediterrània de Bonsai Tomillar
Més informació: 660 865 377


dilluns, 16 de març de 2009

Bonsai de 4000 anys.

Des que les serventes egípcies de la Reina Ma'at-kara Hatshepsut (1520-1479 AC), en el seu temple de Deir al-Bahri, li van presentar els primers Bonsai de Xiprer, o més lluny en el temps encara, en els temples de Neb-hepet Re 'Mentuhotpe (2061-2010 AC), on es poden veure gravats d'incipients Bonsai plantats en roques, ja han transcorregut més de 4.000 anys.

L'evolució de la tecnologia general, ja en els nanotubs, ha estat impressionant. Materials auto reparables, teixits indestructibles, tractaments mèdics (no patentables per cert), per prevenir, o disminuir, gairebé tota mena de malalties i que encara estan en el calaix de l'experimentació, però estan. Tot ha evolucionat moltíssim.

La tècnica del Bonsai, previ pas per la Xina, va assolir el seu màxim grau de perfecció al Japó. Els japonesos han aconseguit mantenir bonsais vius, i amb un desenvolupament ínfim, durant quasi mil anys. ¡Aquí està "el seu secret"! Entre 800 i gairebé 1.000 anys els seus bonsais han crescut només uns pocs centímetres. Alguns d'ells sense passar per remodelació alguna. ¡El seu gran secret!

Lamento, estimats lectors, decebre-us, no existeix tal secret. L'evolució de la tecnologia també va abraçar els Bonsai i el seu gran secret no és més que un conjunt sinèrgic de tècniques, lentes, molt lentes, però molt segures, que aplicades bé van reduint progressivament cap a l'àpex, la quantitat de vasos conductors de saba per equilibrar el creixement i aconseguir la tan anhelada estabilitat de creixement del Bonsai cosa que, segons sembla, per la gran majoria d'aficionats i professionals ha passat a l'oblit. Molts aficionats probablement no sabran de què estic parlant.

L'estabilitat de creixement del Bonsai ha passat a l'oblit, com així també s'han oblidat els apreciadíssims Mame Bonsai, aquestes extraordinàries miniatures tan valorades en tot el món excepte al nostre país on, segons sembla, només compten els Bonsai grans (Dai Bonsai), que són els més fàcils de fer. Molts són els aficionats que creuen que com més gran és el Bonsai, més mèrit en té. Gran error, com més gran, serà més espectacular potser, però més fàcil de modelar i mantenir. El que és veritablement difícil és fer els Mame Bonsai i els Keshitsubu Bonsai, les veritables miniatures. Aquí està el mèrit. Crear harmonia en un arbret d'alçada inferior a 10 cm. Mantenir-lo en perfectes condicions en un test de 20 cm3. Els principiants no comencen mai amb Bonsai Mame, ho fan amb arbres de mitja o gran mida, per ser més fàcils. Encara que costi creure els Mame són per experts/es, els Dai pels principiants.

La filosofia real del Bonsai, i amb ella els autèntics Bonsai s'estan perdent. S'està tornant al Bonsai Egipci que consisteix en plantar un arbret en un test i anar retallant, qual tanca de jardí, per anar "mantenint la forma".

A la primera publicació de Bonsai que vaig aconseguir -era del Brooklyn Botanic Garden de New York- s'explicava perfectament com s'ha d'iniciar un Bonsai perquè arribi a ser-ho. Aquell article tancava tota la filosofia oriental sobre el Bonsai, sense presses però sense pausa. Gairebé res del que es veu per aquestes latituds s'ajusta al criteri recomanat en aquella publicació. Només es veuen presses i bonsais que creixen massa.

Se li està donant molta més importància a la fusta seca del Bonsai (Jin, Shari, Sabamiki) que a la distribució equilibrada de la saba per aconseguir l'anhelat "creixement establert i equilibrat" del Bonsai.

Això senyors no és fer Bonsai, això no és el Bonsai autèntic que es comença perquè en gaudeixin els nostres néts (JY Naka).

Valorar un Bonsai pels anys que té l'arbre i no pels anys d'entrenament i pels resultats obtinguts, això senyors, no és fer Bonsai. Imaginem que a una mala escultura es la valora per l'edat que té la pedra. Doncs això és el que s'està fent amb els Bonsai, valorar-los especialment per l'edat de l'arbre.

Comercialitzar Bonsai d'interior, això senyors, no és fer Bonsai, això és una estafa.

On són els fruits dels Bonsai d'alzina, alzina surera, roure, etc.? El Bonsai ha de mostrar tot el seu cicle vital i reproductiu, i això inclou, necessàriament, els fruits, com els seus germans del bosc. No té cap mèrit que un Bonsai fet d'arbre fruiter ens doni fruits. El mèrit està en que els fruits surtin als arbres silvestres.

Això que molta gent, massa, estan fent en el segle XXI i que anomenen "Bonsai", ja ho feien les serventes de la reina Hatshepsut fa 4.000 anys.

Tan ràpid hem oblidat el que als japonesos els ha costat tants segles desenvolupar? O potser passa que una gran majoria no ho ha sabut mai?

Per cert ... Qui va dir que el Bonsai va néixer a la Xina?

-Julià Gonzàlez-


Anem com els crancs?

diumenge, 15 de març de 2009

Els trucs de Bonsai Obert: Palets pels Shohin.

Quan estem fent un trasplantament, una de les passes més importants per a l'èxit final de l'operació és ficar correctament les partícules de terres entremig de les arrels per a evitar que quedin buits, ja que podrien afectar al creixement posterior de l'arbre.

Per fer-ho, habitualment, es fa servir un bastonet de bambú dels que es fan servir als restaurants orientals però si estem trasplantant arbres de mida "shohin" (menys de 25 cms.), aquest palet pot ser massa gran en comparació amb les arrels i la granulometria de la terra.

És llavors que convé tenir a mà palets molt més fins, per a poder ficar les partícules correctament entre les arrels. I per això, res de millor que els palets de fusta de les brotxetes, que si be són molt més tous i es despunten molt més fàcilment que els de bambú, són molt barats (pràcticament els podeu fer servir com d'un sol ús) i fan la seva feina amb molta més eficàcia.

Els podeu trobar en paquets de 100 unitats a qualsevol "Tot a 100" i amb diverses llargades.

Els "petits de la casa" us ho agrairan.

Una bona solució pels "Shohin".

dijous, 12 de març de 2009

EBA 2009: Crònica d'un èxit anunciat.

Estimats amics del bonsai:

Em complau dirigir-me a vosaltres per explicar en unes breus paraules el que ha estat tot un cap de setmana ple d'emocions, d'amics, de tertúlies, però sobretot ... "de bonsai".

La meva presència en el Congrés EBA 2009 es va limitar al dissabte i al diumenge, per la qual cosa només vaig a parlar amb propietat d'aquests dos dies (7 i 8 de març). M'agradaria poder explicar tot el que va passar i tot el que allí es percebia, però crec que em quedaré curt en espai i en temps per poder fer-ho.

Dissabte al matí, molt d'horeta, ens vam aixecar la meva dona, M ª Carmen, i un servidor, per agafar el cotxe i desplaçar-nos a la propera Lorca (100 km aprox). Un cop allà ens van indicar on treure l'entrada de congressista, ens dirigim al lloc corresponent i des d'aquell moment ja vaig saber que anava a ser un gran esdeveniment. Hi havia quantitat d'amics per allà, a la cua, passejant, prenent l'esmorzar ... Es respirava a bonsai per totes bandes.

Un cop treta l'entrada ens dirigim a l'accés al recinte que tan acuradament havien guarnit per al congrés. A l'entrada, un fantàstic ullastre en cascada propietat del mestre Erasmo García ens donava la benvinguda al costat de la carta que certifica que la seva majestat el Rei Joan Carles havia acceptat la presidència d'honor del Congrés. Superat aquest primer "comitè de benvinguda" et trobaves de morros amb la gran "Expo" que s'havia preparat: miressis per on miressis trobaves arbres d'indubtable qualitat. Diversos passadissos plens de bonsais rebien el visitant a l'exposició, un muntatge exquisit, i uns arbres "de llibre".
Les sensacions eren increïbles en aquells moments; els amics et saluden ... intentes explicar-los què estàs pensant, però és difícil, només has fet que entrar i veure uns quants arbres que et van agafar al pas. El meu primer destí anava a ser el mercat, per allò de que a primera hora sempre hi trobaràs més gangues.
El mercat estava ben muntat, uns estands de fira que cadascú va adornar i va disposar a la seva manera amb els metres que havien sol·licitat. Hi havia de tot per comprar, arbres importats recentment, yamadoris, eines, testos, taules d'exposició, terres de diverses classes, i sobretot moltes ganes de vendre i d'atendre al públic com es mereix. Per part meva, només dir que el mercat va estar molt bé, però que amb la crisi que tenim no anaven les butxaques tan alegres com en altres ocasions (al meu entendre).

Un cop passejat i vist el mercat, ens dirigim a la sala destinada a albergar les demostracions. En entrar vaig pensar que estava en un partit de futbol, amb la seva grada i tot (jejeje), no només per això, em va donar la sensació, veient als mestres allà congregats, que estava a la "Champions" del bonsai: Luis, Felipe , David, Gabriel, Antoni, Jaume, Erasme, Santi, Kevin i Sebastià. Allò era per tornar-se boig ... on m’assento? Vull veure'ls a tots, així que em tocarà aixecar-me un munt de vegades per a no perdre'm detall, però val la pena fer una mica el "Follonero".

A les 12 i en una altra sala va començar la demo-xerrada de Mario Komsta sobre com ha treballat seus millors arbres, tècniques de pinçat, de conreu, i altres utilitzades durant la seva estada al Japó. La demo-xerrada em va semblar d'allò més entretinguda i didàctica. La pitjor part se la va portar el traductor (Patxi de Bonsai Pavia) perquè Mario no parava de xerrar -se li notava ficat a la demo-xerrada- fins al punt que Patxi li va haver de tallar en diverses ocasions perquè segons deia: "no em cap més informació al cap ", entre bromes, preguntes i grans comentaris de Mario van transcórrer les 2 hores en un tres i no res.
Gairebé amb el temps enganxat al cul, ens vam anar a dinar al centre de Lorca, a un restaurant molt bo anomenat El Paso Blanco, on vam menjar estupendament.
A la tarda, i una mica tard, arribem a la següent "demo" a la que repetirien alguns dels demostradors del matí i es van afegir alguns de nous com Liporace i Noëlanders. Liporace va dir unes paraules sobre a qui dedicava la demostració: se la dedicava a Josep Berch i va demanar un aplaudiment per ell, al que la gent va accedir gustosament i tot el públic es va posar en peu per retre homenatge a aquest gran mestre que feia poc temps ens havia deixat.

Kevin Willson continuà treballant el "prebonsai més maco del món" (per mi), una mola de teix d'uns 250 quilos amb test i tot, amb una fusta al més pur estil Kimura, disposada a ser treballada per Kevin. Per al tema del verd va tenir a 4 o 5 ajudants. Es passà per allí el mestre Takeo per fer un cop d'ull i animar encara més la festa.

A aquesta hora, M ª Rosa Bonet va realitzar una demo de kusamono amb plantes recuperades, com falgueres i altres plantes "que podeu trobar a les vostres sortides a la natura".

Aprofitem també per donar un cop d'ull a l'exposició de suisekis, del qual no conec molt bé els seus secrets, però que em va agradar molt. Unes presentacions immillorables, unes plantes d'accent genials, unes figures d'acompanyament bellíssimes ... El suiseki, aquest gran desconegut ... per ara.

La jornada de dissabte havia finalitzat i ara tocava reprendre forces, recarregar les piles de la càmera i les nostres també.

Diumenge, i suposadament el dia gran, amb la presència del mestre Kawabe, va aixecar assolellat i perfecte per animar al públic a veure l'exposició. I així va ser, fins al punt que hi va haver moments en què recórrer els passadissos de l’ "Expo" era tasca gairebé impossible i no diguem fer una foto en condicions als arbres guanyadors.
El mestre Kawabe va fer ostentació de la seva paciència a l'hora de treballar amb bonsais. Per a ell el més important és la salut de l'arbre i no el deixar-lo bonic en una demostració. Durant el taller-demo va treballar diversos arbres simultàniament amb la participació de diversos privilegiats.

A la tarda tocava la demo del mestre: ell sols davant el públic, només amb l'ajuda d'algun membre de l'organització i de la seva traductora. I va sortir-ne molt ben parat, inclòs un aplaudiment espontani que va sorgir d'entre el públic quan va començar a revelar secrets sobre les tècniques de cura dels yamadoris en les seves primeres hores de vida després del trasplantament, que segons va dir són les més importants.

Llàstima que el mestre no va poder treballar l'arbre previst per a la demo, una savina rastrera molt vella, però en molt mal estat per a ser treballada. Molt poc temps des de la recuperació, va dir el mestre. Un arbre així no hauria d'haver permès l'organització que se li presentés al gran Mestre del Congrés. Segurament aquest arbre no va passar cap control.

La demo finalitzà a les 18h. i per a nosaltres al Congrés.

Passem pels estands on havíem fet les compres a recollir el nostre bonsai, la nostra torreta, el sac de volcànica del mont Fuji i reprenem el viatge de tornada. Durant el viatge de tornada no podia de pensar en el cap de setmana que havia viscut: ¡¡quina quantitat d’informació per analitzar i posar en pràctica!!

Per part meva, només em queda dir que ha estat un congrés, un europeu de molt nivell, ben organitzat, i que a la vista està que els pròxims europeus que es realitzin hauran de fer una ullada al de Lorca.

Les meves felicitacions més sinceres a l'organització, als amics del bonsai allà congregats i als premiats en totes les categories.

No us perdeu l'ampli reportatge fotogràfic que podeu trobar aquí.


-Álvaro Vinal Ramírez -
Membre del Club Bonsai Oriol
(Oriola-Alacant)

Un Europeu de gran qualitat.

dimecres, 11 de març de 2009

Ha mort Michel Sacal

Ens han comunicat que a la tarda d'ahir dia 10 de març, ha mort desprès d'una llarga malaltia el bonsaista francés, antic director de France Bonsai i de la Federació Francesa de Bonsai, Michel Sacal.

Michel Sacal, amant de Catalunya i el català (de jove, fins i tot l'havia aprés), va tenir la deferència de donar-nos una entrevista en exclusiva a Bonsai Obert, la qual aquí enllacem.

http://www.bonsaiobert.net/michelsacal.html

Descansi en pau.

-Ireneu-
Webmestre de Bonsai Obert.

Michel Sacal ha mort.

diumenge, 8 de març de 2009

Calendari del Bonsai-ka: Març.

Si s'han fet be les feines de febrer, ara ja deuríeu tenir a casa totes les eines i materials necessaris per a fer els trasplantaments que es produiran durant les properes dates, és a dir, terres, filferros, testos, reixetes...

Març és el més de trasplantaments per definició si be, segons la climatologia de cada zona, és molt possible que ja s'hagin fet els trasplantaments de certes espècies, tals com les caducifòlies. Malgrat que la vinguda del bon temps comença a ser general durant aquest mes, moltes vegades aquest bon temps arriba de cop, provocant que tots el arbres comencin a despertar alhora. És llavors quan els bonsaïers, sobre tot si tenim molts arbres, ens dona el cop d'estrès per a fer tots els trasplantaments abans de que sigui massa tard. Cap problema! La sol.lució és, com sempre, una bona organització del treball.

Per a no patir dels nervis inútilment, hem de prioritzar el nostre treball en proporció als tipus d'arbres que tindrem, ja que cada tipus te unes necessitats fisiològiques diferents i un temps de fer les coses. Haurem per tant de dividir -i treballar- els nostres arbres en funció d'aquests paràmetres.

  1. 1er Grup: Els caducifolis (oms, aurons, prunus, faigs...) convindria trasplantar-los des del 15 de febrer al 15 de març.
  2. 2on Grup: Les perennes i les coníferes (pins, ginebres, teixos, boixos, alzines...) els hauríem de fer des del 15 de març al 15 d'abril.
  3. 3er Grup: Els arbres tropicals i subtropicals -clima temperat- tals com els ficus, les serisses, les oliveres o els cítrics, convé trasplantar-los des del 15 d'abril fins al 15 maig.

Lo millor per a evitar riscos és treballar sempre els més urgents de cada grup (els que tinguin més problemes de drenatge o d'arrels) al començament del seu període, de tal forma que ja hàgim acabat amb els del seu grup abans de començar el del període del grup següent. Si malgrat tot ha quedat sense trasplantar algun arbre del grup anterior, quedarà com a treball urgent per al seu període de l'any següent. Una bona planificació sempre jugarà a favor nostre i dels nostres arbres.



¿Quines feines convenen fer-se al Març?

  • Haurem de col·locar els nostres arbres progressivament al sol, de cara que la més gran insolació dels dies els faci despertar amb una brotada forta i equilibrada.
  • Augmentarem el rec dels arbres, ja que la represa de l'activitat, els dies més llargs i la pujada de temperatures farà que la demanda d'aigua sigui més gran que en mesos anteriors. Compte amb les glaçades tardanes, ja que són les més perilloses pels nostres arbres.
  • Caldrà començar a adobar normalment els arbres en formació, si be els arbres que han sigut trasplantats no convindrà que siguin adobats fins passats 15 dies de l'operació. Tampoc fertilitzarem els arbres que preveiem trasplantar a curt termini.
  • Tractar preventivament amb insecticida específic per a cotxinilles i pugons, els bonsais que tinguin propensió a patir-ne. Si la infecció ja és un fet, aplicarem l'insecticida fins a 3 vegades amb intervals de 10 dies. En qualsevol cas, utilitzarem un "mullant" per a que l'insecticida sigui més eficaç.
  • Acabarem de trasplantar, podar i filferrar les caduques -1er Grup- i començarem a trasplantar les perennes i coníferes -2on Grup. Les coníferes ens avisaran del seu moment òptim de trasplantament quan iniciïn la seva activitat a la capçada.
  • Al març hom pot començar a fer murgons també, tot i que és millor esperar al juny a fer-los donat que l'arbre tindrà més vitalitat i les fulles hauran generat més hormones del creixement (auxines).



¿Quines feines NO convenen fer-se al Març?
  • No convé adobar els arbres en fase de refinament, ja que convé que arrenquin la brotada amb les seves mateixes reserves, i d'aquesta forma obtenir un creixement fi i uniforme.
  • No convé frenar el creixement dels bonsais en formació suprimint branques, borrons o fulles, ja que no aconseguiríem fer-los engruixir convenientment. Aquesta precaució també és vàlida per a recuperar aparells radiculars debilitats, ja que una frenada de la part aèria frenarà el desenvolupament de les arrels.

Hem de preveure les possibles infestacions.


Veure també...