Bonsai Obert -El blog-: Avui, l'Entrevista: Marco Invernizzi

dilluns, 22 de desembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Marco Invernizzi

Entrevista a

Marco Invernizzi
Bonsaista italià.



Poca presentació necessita algú tan conegut dins del món del Bonsai actual com l'italià Marco Invernizzi. Diplomat en arquitectura i en disseny gràfic, si alguna cosa precedeix a aquest milanès de 33 anys a qui el film Karate Kid va cambiar la vida, és la simpàtica excentricitat que destil.la en tot el que toca -com podreu comprovar en aquesta entrevista que tan amablement ens ha volgut oferir.

Deixeble de Salvatore Liporace i de Masahiko Kimura, Invernizzi expressa amb els seus arbres les seves dots de comunicador, la seva originalitat i la seva art innata que l'han portat com una bala cap el capdamunt del Bonsai italià, europeu i mundial.

Veiem que en pensa...


Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Marco Invernizzi: És la meva vida, i haig de dir que no m’ha anat gens malament! El Bonsai és el meu passat, el meu present i el meu futur. El meu Nord i Sud, Est i Oest. La gent sovint no se n’adona del que sacrifico per a ser un Mestre de Bonsai.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
M.I.: Certament no, de fet en els darrers anys el nombre d'aficionats està decreixent força ràpidament i això significa que la gent com jo hagi de treballar el doble de dur per ajudar el nostre petit món del Bonsai a créixer gran com un formós arbre vell.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
M.I.: Si per “art elitista” entens un art fet per gent amb calés o gent amb un alt nivell cultural, hauria de respondre: absolutament NO! La gent amb diners pot fer qualsevol cosa així que ells realment no es concentren en quelcom tan exigent com el Bonsai. És una pena, i estic treballant per fer que la gent poderosa i influent s’involucri en el nostre Art..

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
M.I.: Vaig tenir sort! La meva mare em va comprar el meu primer bonsai i em va trobar un curs setmanal impartit per Salvatore Liporace. Quin millor començament per a un jove skater de 16 anys! Ell em va canviar la vida i sempre li estaré agraït per això.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
M.I.: Deixa’m preguntar-te una cosa primer...Com pot ser que esperem que el nostre dentista, el nostre llibreter, fins i tot el nostre forner o policia estiguin entrenats al més alt nivell i que a ningú no l’importi si li han donat mai una formació com Déu mana a algú que es fa dir mestre de Bonsai o a qui paguen per donar classes de Bonsai? Són tots ells uns genis tan extraordinaris que no els cal estudiar? En aquest cas hi ha un munt de genis al Bonsai.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
M.I.: Sí, i sempre ho serà. He estat arreu del món i pel que fa a saviesa del Bonsai, no hi ha cap lloc que sigui comparable al Bonsai japonès. Cap ni un. Taiwan s’hi apropa però encara no està al mateix nivell, i probablement mai no ho estarà. És clar que estic parlant en general. El meu estimat amic Ming Shua Lo o Chen Kun Chen o alguns dels seus amics són, senzillament extraordinaris... les seves creacions són espectaculars i, a més a més, amb dissenys que són poc habituals al Japó.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
M.I.: La majoria de la gent no se n’adona realment com de gran és la comunitat del bonsai al Japó i com de dur els mestres japonesos han estat treballant durant dècades per a aconseguir el resultat que tots podem admirar als llibres i revistes. Ells sempre anteposen l’arbre. Després el negoci. Els occidentals anteposen el seu ego abans que cap altra cosa... no trobes?.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
M.I.: Espanya, lentament però sense pausa, mostra a la resta del món què és el que passa quan un grup d’aficionats molt entusiastes treballa dur amb bons materials, amb una gran visió d’artista i amb voluntat de sacrificar-ho tot per l’art de crear bellesa amb el bonsai. Els bonsaistes espanyols tenen tot el meu respecte per això. He visitat la regió catalana diverses vegades per ensenyar Bonsai i sempre he après un munt de coses. Una cosa que em va encantar de l’exposició a la regió catalana va ser la mida compacta de molts dels arbres exposats...al Bonsai la mida no importa i els catalans això ho han captat. Fantàstic, oi?.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
M.I.: El que cada bonsaista emprèn dia a dia amb els seus arbres. La recompensa diària de veure els seus arbres millorar i millorar. Aquest és el millor concurs que cadascú hauria de guanyar. Tot dient que ara mateix la Noelanders Trophy i el concurs Mistral son les competicions internacionals amb una millor qualitat d’arbres exposats així com una gran organització de l’esdeveniment.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
M.I.: Com de maca és la filla del propietari del Bonsai. Què, si no?.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
M.I.: Sí, per a les filles que siguin altes, rosses i que estiguin bones!.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
M.I.: Jo diria:

1) Mantenir una col·lecció petita.
2) Prova! I si t’equivoques no siguis massa dur amb tu mateix, però alhora no sempre culpis una altra cosa o, encara pitjor, algú altre!
3) Deixa que els teus arbres siguin arbres i espera abans de trasplantar el teu bonsai a un test petit.
4) Comparteix el teu bonsai amb molta gent diferent, el bonsai és molt avorrit si el fas tot sol.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
M.I.: Prefereixo arbres que semblin molt antics...i també han de ser molt barats! De fet no importa d’on siguin.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
M.I.: L’arbre sempre primer, l’artista el seguirà. Després, el millor restaurant que estigui a prop de casa del bonsaista. La gent ha de tenir clares les seves prioritats!.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
M.I.: No m'agrada parlar de religions!.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
M.I.: Li pot quedar malament un vestit lleig a una dona maca? Per descomptat... però segueix estant bona! El problema més gran és que normalment la gent tendeix a ficar els arbres en testos petits massa d’hora.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
M.I.: No et gastis els diners comprant tots els llibres de Bonsai, tots diuen el mateix. Ara pots trobar-ho gairebé tot on-line, però no escoltis a tots els mestres de pacotilla que participen als fòrums de bonsai per a ensenyar al món què bons què són... amb un teclat a les mans. No comencis amb material massa jove tal com llavors, esqueixos i coses per l’estil. Comença a poc a poc, no compris tot el que sembli un arbre dins d’un test i no deixis que la teva dona s’assabenti de quan costen els arbres. Si et vols gastar els calés en Bonsai, fes-ho en educació. Escolta a tothom, però sempre pregunta per què i busca una resposta que tingui sentit, i si no l’obtens, busca’n una tu mateix. Mira moltes fotos, un cop i un altre, i un altre i un altre. I un altre. El més important de tot: respecta l’arbre, mou les mans lentament al voltant d’ell i rumia-t’ho 10 vegades abans de fer res, a l’arbre li agrada esperar. Mira la meva pàgina web, és la millor del món del Bonsai. Oi que és completa?.


Marco Invernizzi a una demostració a Caracas