Bonsai Obert -El blog-: Avui, l'Entrevista: Imai Chiharu

dijous, 11 de desembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Imai Chiharu

Entrevista a

IMAI CHIHARU
Mestre japonès i membre de Nippon Bonsai Sakka Kyookai.


El fet que els mestres japonesos vinguin a Europa a impartir els seus coneixements és sempre un esdeveniment per sí mateix. Que vinguin a casa nostra, un luxe, i que, a sobre, li puguem fer una entrevista, ja és tocar el cel. Aquest ha sigut el cas del Mestre Imai Chiharu, un dels membres més joves (46 anys) de la prestigiosa Escola Oficial de Bonsai japonesa, la Nippon Bonsai Sakka Kyookai, a qui vam tenir l'oportunitat de conèixer en persona a la darrera Nishikiten i que molt amablement accedí a concedir-nos la següent entrevista per a que, d'aquesta forma, puguem conèixer què és el que realment en pensa un Sensei japonès.

Agrair a la Presidenta d'A.C. L'Art del Bonsai, na Glòria Lloreda, i a la traductora, na Noriko Akashi, per la seva gentilesa i per les facilitats donades per a dur-la a terme.



Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Imai Chiharu: És difícil contestar que és per a mi el bonsai perquè jo visc d'ell i, per tant, no puc dir que sigui un hobby. D'altra banda, és la meva forma de guanyar-me la vida, però no puc dir que sigui només això. És difícil definir-lo.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
I.C.: Sí, està augmentant el nombre d'afeccionats i de nivell, sobre tot a Europa i a la Xina. Al Japó està una mica a la baixa, encara que mundialment s'està estenent.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
I.C.: No, no ho crec. Penso que cadascú té la seva forma de gaudir-lo, però no crec que sigui elitista.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
I.C.: El meu pare era un afeccionat al bonsai i des de petitet a casa meva sempre hi havia bonsais i els sentia com alguna cosa molt propera. Al Japó es considera que el bonsai, en general, és un hobby de jubilats, però com a casa meva sempre havia hagut bonsais, jo no tenia aquest tipus de rebuig.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
I.C.: No conec molts mestres estrangers, conec millor els japonesos. Els que vénen per Europa a treballar els conec a tots i considero que són mestres amb molt bon nivell tècnic i artístic.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
I.C.: Sí, crec que encara la marca.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
I.C.: No conec el món del bonsai americà, i per tant no puc opinar. Però, per exemple, tècnicament si comparem el que fem a Japó amb el que es fa a Europa, la tendència és a equiparar-se, ja que hi ha molts grans mestres que van venir a ensenyar i hi ha molta informació, per tant, tècnicament està força aconseguit. El que passa és que hi ha una diferència enorme de tradició i això és quelcom que no es pot resoldre tan fàcilment perquè en bonsai es valora molt la quantitat d'anys que duu un arbre dins del test i, per tant, aquest punt important no ho pot tenir un bonsai europeu encara. I aquí radica una de les diferències, sobre tot en l'aspecte tradicional o històric.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
I.C.: He vingut 5 o 6 vegades a Europa, i comparant-lo amb el que he vist a la resta d'Europa, considero que té un nivell força alt.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
I.C.: La Kokufu-ten del Japó.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
I.C.: Descartem discutir sobre la qualitat de l'arbre. Partim del punt que l'arbre ha d'estar ben fet. Després cal valorar la combinació que fa l'arbre amb el test, la taula, altres elements que componen el “seki”-l'espai creat- i l'harmonia entre ells. També es té en consideració els anys que duu l'arbre dins del test.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
I.C.: Sí. Sí que podria haver una mica d'això.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
I.C.: Veure arbres bons... ¡però un munt!. Que vegin una gran quantitat d'arbres bonics, aquest seria el primer punt, i ja després, cuidar dels arbres amb molta cura i molt d’afecte.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
I.C.: M'encanten els Yamadori.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
I.C.: No es pot prioritzar cap dels dos, ja que l'arbre està viu i mai podrà ser com un artista vulgui, però tampoc pot deixar-lo a la mà de Déu, perquè llavors no arribarà a ser un bonsai. S'ha de respectar la naturalesa de l'arbre, però si la respectem massa, mai arribarà a ser bonsai. El que s'hauria de fer llavors seria pujar el nivell de tècnica i estil, per a poder treure profit de l'arbre.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
I.C.: És també molt relatiu. Per exemple, en el món del Kabuki o de l’Ikebana, actualment s'estan adoptant moltes tendències modernes. No es pot evitar que rebin aquest tipus d'influències “modernistes”, però el més bàsic del bonsai sí s'ha de respectar. Les regles bàsiques del bonsai s'han de conèixer i s'han de respectar, i a partir d'aquí la resta no es pot evitar.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
I.C.: Sí.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
I.C.: El primer és saber-se la teoria. Que estudiïn una mica les regles bàsiques del bonsai.

Imai Chiharu comentant un dels arbres de la Nishikiten