Bonsai Obert -El blog-: Avui, l'Entrevista: Sebastián Fernández

dimecres, 16 de gener de 2008

Avui, l'Entrevista: Sebastián Fernández

Entrevista a

SEBASTIÁN FERNÁNDEZ
Bonsaista català.

En Sebastián Fernandez és un autèntic luxe pel bonsai català. Reconegut a nivell nacional i internacional, aquest llicenciat en Filologia Hispànica, mestre de matemàtiques i ciències naturals, fa 20 anys que es dedica professionalment al mon del bonsai. Director de l’Escola de Bonsai Haiku -a Cabrils (Maresme)- i col•laborador habitual en revistes especialitzades, en Sebastián és l’encarregat del manteniment de la col•lecció de bonsais Duran i Farell del Jardí Botànic de Barcelona, la qual cosa ja parla per si mateixa de la gran qualitat del treball bonsaistic d’aquest gran mestre, proper i abastable, a qui sempre trobem obert a divulgar el seu art als afeccionats que li ho demanin.


Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Sebastián Fernández: Una part consubstancial de la meva vida, un forma d’expressar-me i de viure.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
S.F.: Desconec amb precisió les dades, però tinc la sensació de que comença a assolir una estabilitat.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
S.F.: No, en absolut. Tot dependrà del grau d’ambició o pretensió, però es poden tenir preciosos bonsais invertint poc espai i diners. És més un tema de sensibilitat que de poder.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
S.F.: És difícil respondre en poques paraules però intentant ser breu diré que vaig començar fa més de vint anys, vaig estudiar durant quatre anys tot el que llavors era possible estudiar, posteriorment vaig començar a experimentar i a posar en pràctica el que havia estudiat i fa gairebé vint anys vaig començar a realitzar una producció de bonsais dirigida als afeccionats ( una mostra del resultat d’això pot veure’s a la meva Web -http://www.bonsaihaiku.com- on tot el que apareix és de producció pròpia) en l’actualitat complemento la producció amb els Cursos de Bonsai.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
S.F.: Mestres? Sense cap mena de dubte els japonesos.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
S.F.: Absolutament i amb gran diferència.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l'americà i l'europeu?
S.F.: Si parlem de bonsai de qualitat, no de la línia comercial, la diferència és absoluta: Estèticament ja existeix diferència però on més es manifesta és en el cultiu, i en el coneixement de tècniques. (Aquí l’afeccionat sembla acontentar-se amb la part més superficial i aparent com és la formació, que tot i que és important no és el fonamental.).

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
S.F.: Podria i hauria de moure’s en un primer nivell però desafortunadament no crec que sigui aquesta la realitat (les causes són diverses i algunes d’elles delicades ¿?.).

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
S.F.: No els conec tots com per a respondre amb assenyat criteri.

B.O.: Què creieu que s'hauria d'avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
S.F.: La qualitat del bonsai i la seva història (és a dir l’evolució) A mi, l’altre tipus de concursos cada vegada m’interessa menys i el major atractiu que trobo és el fet de reunir en un mateix espai als millors bonsais i als seus creadors.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l'alta competició?
S.F.: Sense cap mena de dubte. “Para muestra un botón”.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
S.F.: Per a això no hi ha receptes, hi ha o hauria d'haver: coneixement, sensibilitat, esforç i dedicació (i en aquest ordre).

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
S.F.: Les dues coses, l'una no exclou l’altra. En arbres caducifolis prefereixo els de viver (si són com han de ser, produïts amb qualitat i per a bonsai). Les coníferes que s’apreciïn per la seva fusta morta i troncs molt vells i amb molt de caràcter, doncs el yamadori.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l'artista o la natura de l'arbre?
S.F.: Ambdues forces deuen complementar-se, en cas contrari estarem fent qualsevol cosa menys bonsai, però posats a prevaldre: la natura de l’arbre.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
S.F.: En primer lloc Ortodòxia i quan es demostri el seu domini Heterodòxia. Començar per l'Heterodòxia - fet molt freqüent- denota desconeixement del més essencial i bàsic emmascarat per l’impermeable del subjectivisme.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
S.F.: Si.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
S.F.: Jo no em considero ningú per a donar consells però crec que el més important és ser humil davant un arbre (és un llenç en blanc on podem expressar molt, poc o gens). I per seguir la terminologia d’aquesta entrevista, que primer siguin Ortodoxes i s’oblidin de l’Heterodòxia (quan arribi el moment, si és que ha d’arribar, sorgirà sola).

En Sebastián Fernández, treballant un teix.
(Foto Cortesia Ass. Bonsai Vilanova)