Bonsai Obert -El blog-: de gener 2008

dimecres, 16 de gener de 2008

Avui, l'Entrevista: Sebastián Fernández

Entrevista a

SEBASTIÁN FERNÁNDEZ
Bonsaista català.

En Sebastián Fernandez és un autèntic luxe pel bonsai català. Reconegut a nivell nacional i internacional, aquest llicenciat en Filologia Hispànica, mestre de matemàtiques i ciències naturals, fa 20 anys que es dedica professionalment al mon del bonsai. Director de l’Escola de Bonsai Haiku -a Cabrils (Maresme)- i col•laborador habitual en revistes especialitzades, en Sebastián és l’encarregat del manteniment de la col•lecció de bonsais Duran i Farell del Jardí Botànic de Barcelona, la qual cosa ja parla per si mateixa de la gran qualitat del treball bonsaistic d’aquest gran mestre, proper i abastable, a qui sempre trobem obert a divulgar el seu art als afeccionats que li ho demanin.


Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Sebastián Fernández: Una part consubstancial de la meva vida, un forma d’expressar-me i de viure.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
S.F.: Desconec amb precisió les dades, però tinc la sensació de que comença a assolir una estabilitat.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
S.F.: No, en absolut. Tot dependrà del grau d’ambició o pretensió, però es poden tenir preciosos bonsais invertint poc espai i diners. És més un tema de sensibilitat que de poder.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
S.F.: És difícil respondre en poques paraules però intentant ser breu diré que vaig començar fa més de vint anys, vaig estudiar durant quatre anys tot el que llavors era possible estudiar, posteriorment vaig començar a experimentar i a posar en pràctica el que havia estudiat i fa gairebé vint anys vaig començar a realitzar una producció de bonsais dirigida als afeccionats ( una mostra del resultat d’això pot veure’s a la meva Web -http://www.bonsaihaiku.com- on tot el que apareix és de producció pròpia) en l’actualitat complemento la producció amb els Cursos de Bonsai.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
S.F.: Mestres? Sense cap mena de dubte els japonesos.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
S.F.: Absolutament i amb gran diferència.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l'americà i l'europeu?
S.F.: Si parlem de bonsai de qualitat, no de la línia comercial, la diferència és absoluta: Estèticament ja existeix diferència però on més es manifesta és en el cultiu, i en el coneixement de tècniques. (Aquí l’afeccionat sembla acontentar-se amb la part més superficial i aparent com és la formació, que tot i que és important no és el fonamental.).

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
S.F.: Podria i hauria de moure’s en un primer nivell però desafortunadament no crec que sigui aquesta la realitat (les causes són diverses i algunes d’elles delicades ¿?.).

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
S.F.: No els conec tots com per a respondre amb assenyat criteri.

B.O.: Què creieu que s'hauria d'avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
S.F.: La qualitat del bonsai i la seva història (és a dir l’evolució) A mi, l’altre tipus de concursos cada vegada m’interessa menys i el major atractiu que trobo és el fet de reunir en un mateix espai als millors bonsais i als seus creadors.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l'alta competició?
S.F.: Sense cap mena de dubte. “Para muestra un botón”.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
S.F.: Per a això no hi ha receptes, hi ha o hauria d'haver: coneixement, sensibilitat, esforç i dedicació (i en aquest ordre).

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
S.F.: Les dues coses, l'una no exclou l’altra. En arbres caducifolis prefereixo els de viver (si són com han de ser, produïts amb qualitat i per a bonsai). Les coníferes que s’apreciïn per la seva fusta morta i troncs molt vells i amb molt de caràcter, doncs el yamadori.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l'artista o la natura de l'arbre?
S.F.: Ambdues forces deuen complementar-se, en cas contrari estarem fent qualsevol cosa menys bonsai, però posats a prevaldre: la natura de l’arbre.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
S.F.: En primer lloc Ortodòxia i quan es demostri el seu domini Heterodòxia. Començar per l'Heterodòxia - fet molt freqüent- denota desconeixement del més essencial i bàsic emmascarat per l’impermeable del subjectivisme.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
S.F.: Si.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
S.F.: Jo no em considero ningú per a donar consells però crec que el més important és ser humil davant un arbre (és un llenç en blanc on podem expressar molt, poc o gens). I per seguir la terminologia d’aquesta entrevista, que primer siguin Ortodoxes i s’oblidin de l’Heterodòxia (quan arribi el moment, si és que ha d’arribar, sorgirà sola).

En Sebastián Fernández, treballant un teix.
(Foto Cortesia Ass. Bonsai Vilanova)

dimecres, 9 de gener de 2008

Robatori al Museu del Bonsai

Aquesta primera setmana de Gener han entrat diverses persones a la part exterior del museu. Hem trobat a faltar exemplars importants d'acer buergerianum en test d'entrenament de ceràmica (houtoku), de més de 60 cm des de la base. En el mateix tipus de test també ens han sostret sureres, oliveres arbequines, oms xinesos, carpinus i pins pentaphylla. Un acer sobre roca. Una olivera en test de plàstic i varies serisses d'aquestes comercials en el seu típic test de ceràmica de baixa qualitat.

A part d'aquestes serisses, la resta eren "prebonsais" amb molt de treball encara per fer-hi.

En una altra zona de l'exterior hi teníem alguns ficus també d'aquests "comercials" que havien mort a causa d'una gelada que ens va sorprendre en aquesta zona enmig del bon temps fa uns mesos. Els lladres van endur-se uns quants dels testos d'aquests ficus (tres testos rectangulars grans, d'uns 30 cm del típic blau xinès; un d'ovalat també d'aquest blau, d'uns 25 cm; 2 d'aquests de 15 - 16 cm rectangulars amb les cantonades segades, d'un color gris fosc - negre i 2 d'aquesta mateixa mida rectangulars color crema).

Suposem que volien utilitzar aquests testos per canviar els dels prebonsais. Cosa que ens fa pensar en aficionats al bonsai.

Per sort, l'exterior està videovigilat, cosa que ens ha permès donar tota la informació als mossos d'esquadra. No esperem que això ens torni els bonsais, però ens agrada pensar que d'alguna manera podrem aconseguir "fitxar" els qui ho han fet.

Museu del Bonsai

Instal.lació del Museu del Bonsai víctima d'un robatori.

dilluns, 7 de gener de 2008

CONCURS NOU TALENT CATALÀ 2007

El dia 7 d’octubre del 2007, dins els actes de l’exposició Nishikiten a les Franqueses del Vallès, la Coordinadora d’Entitat Catalanes de Bonsai va organitzar el concurs nous talents 2007. Es van inscriure 6 candidats i, durant 3 hores van dissenyar i modelar un pre-bonsai de Juniperus chinensis. El jurat composat per un representant de 5 associacions de la Coordinadora va tenir-ho molt difícil per escollir el guanyador, de fet en les votacions finals cap d’ells va ser el guanyador absolut. El jurat havia de votar en diferents apartats entre composició, disseny, distribució de les branques i futur de l’arbre, entre altres.

Al final el guanyador per un petit marge va ser David Ruiz Casas de Pallejà, representant de Bonsai Club Sant Vicenç dels Horts. David participarà en el concurs estatal que organitza l’AEB aquest any 2008 i també realitzarà una demostració en la pròxima trobada de la Coordinadora a celebrar en el mes de juny a Manresa.

Des de la Coordinadora estem molt contents per l’acceptació que ha tingut la convocatòria i del resultat del concurs, per això ens anima a continuar fent-la cada any, i animem als futurs nous talents a presentar-se.

Gràcies a totes les persones i entitats que han col•laborat.


-COORDINADORA D’ENTITATS CATALANES DE BONSAI-


El guanyador, en David Ruiz i el seu arbre.