Bonsai Obert -El blog-: 2008

dilluns, 29 de desembre de 2008

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2009!

Fa pena veure com durant aquestes festes es tallen tants i tants arbres (picees i avets, sobretot) per a morir poc a poc davant de la tele, tot plens de garlandes i boles que no li fan el més mínim be, però que són la xerinola de la canalla... i dels pares.

Personalment sóc del pensar que no hi ha res més bonic que un arbre viu guarnit, ja que la significació d'aquestes festes és la del fi d'un cicle i l'optimisme davant el començament d'un nou any, i dels nous reptes que se'ns presenten.

Un arbre, sobretot els caducs, ens marquen aquest pas de mort i renaixement que com per art de màgia la natura ens ofereix, i a mi, perdoneu-me, però no puc més que entristir-me quan veig el terra d'una estança ple d'acícules d'un arbre moribund, amb la certesa de que aquest arbre no sobreviurà a aquestes festes.

No serveix de res comprar-ho amb terra, ja que el pa d'arrels que conté és massa petit com per a poder abastar la gran capçalera que tenen. Ja no parlem del pseudo-frau amb que et trobes quan has volgut "indultar" algun d'aquests arbres i a l'hora de trasplantar-ho l'únic que has trobat són trossos de totxo i sorra per a suportar el monyó d'arrel que li queda. Als que ens declarem amants dels arbres hi ha poques coses de tant decebedores.

I és per això que, faig servir els meus petits arbres com a arbres de Nadal. No tinc necessitat de "matar" un arbre de tres metres a casa per a posar-li quatre boles i una garlanda de llums sabent que farà el mateix paper un d'un pam o pam i mig convenientment adornat i que, a més, arribat el temps de créixer em delectarà amb el seu creixement, prova evident de que la vida pot i podrà sempre més que la mort.

Doncs res... aquí us mostro el meu Ficus retusa de Nadal, per a que veieu que un altre Nadal també és possible.

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2009!!!

-Ireneu Castillo-


Arbre de Nadal veritablement sostenible.

dilluns, 22 de desembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Marco Invernizzi

Entrevista a

Marco Invernizzi
Bonsaista italià.



Poca presentació necessita algú tan conegut dins del món del Bonsai actual com l'italià Marco Invernizzi. Diplomat en arquitectura i en disseny gràfic, si alguna cosa precedeix a aquest milanès de 33 anys a qui el film Karate Kid va cambiar la vida, és la simpàtica excentricitat que destil.la en tot el que toca -com podreu comprovar en aquesta entrevista que tan amablement ens ha volgut oferir.

Deixeble de Salvatore Liporace i de Masahiko Kimura, Invernizzi expressa amb els seus arbres les seves dots de comunicador, la seva originalitat i la seva art innata que l'han portat com una bala cap el capdamunt del Bonsai italià, europeu i mundial.

Veiem que en pensa...


Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Marco Invernizzi: És la meva vida, i haig de dir que no m’ha anat gens malament! El Bonsai és el meu passat, el meu present i el meu futur. El meu Nord i Sud, Est i Oest. La gent sovint no se n’adona del que sacrifico per a ser un Mestre de Bonsai.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
M.I.: Certament no, de fet en els darrers anys el nombre d'aficionats està decreixent força ràpidament i això significa que la gent com jo hagi de treballar el doble de dur per ajudar el nostre petit món del Bonsai a créixer gran com un formós arbre vell.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
M.I.: Si per “art elitista” entens un art fet per gent amb calés o gent amb un alt nivell cultural, hauria de respondre: absolutament NO! La gent amb diners pot fer qualsevol cosa així que ells realment no es concentren en quelcom tan exigent com el Bonsai. És una pena, i estic treballant per fer que la gent poderosa i influent s’involucri en el nostre Art..

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
M.I.: Vaig tenir sort! La meva mare em va comprar el meu primer bonsai i em va trobar un curs setmanal impartit per Salvatore Liporace. Quin millor començament per a un jove skater de 16 anys! Ell em va canviar la vida i sempre li estaré agraït per això.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
M.I.: Deixa’m preguntar-te una cosa primer...Com pot ser que esperem que el nostre dentista, el nostre llibreter, fins i tot el nostre forner o policia estiguin entrenats al més alt nivell i que a ningú no l’importi si li han donat mai una formació com Déu mana a algú que es fa dir mestre de Bonsai o a qui paguen per donar classes de Bonsai? Són tots ells uns genis tan extraordinaris que no els cal estudiar? En aquest cas hi ha un munt de genis al Bonsai.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
M.I.: Sí, i sempre ho serà. He estat arreu del món i pel que fa a saviesa del Bonsai, no hi ha cap lloc que sigui comparable al Bonsai japonès. Cap ni un. Taiwan s’hi apropa però encara no està al mateix nivell, i probablement mai no ho estarà. És clar que estic parlant en general. El meu estimat amic Ming Shua Lo o Chen Kun Chen o alguns dels seus amics són, senzillament extraordinaris... les seves creacions són espectaculars i, a més a més, amb dissenys que són poc habituals al Japó.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
M.I.: La majoria de la gent no se n’adona realment com de gran és la comunitat del bonsai al Japó i com de dur els mestres japonesos han estat treballant durant dècades per a aconseguir el resultat que tots podem admirar als llibres i revistes. Ells sempre anteposen l’arbre. Després el negoci. Els occidentals anteposen el seu ego abans que cap altra cosa... no trobes?.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
M.I.: Espanya, lentament però sense pausa, mostra a la resta del món què és el que passa quan un grup d’aficionats molt entusiastes treballa dur amb bons materials, amb una gran visió d’artista i amb voluntat de sacrificar-ho tot per l’art de crear bellesa amb el bonsai. Els bonsaistes espanyols tenen tot el meu respecte per això. He visitat la regió catalana diverses vegades per ensenyar Bonsai i sempre he après un munt de coses. Una cosa que em va encantar de l’exposició a la regió catalana va ser la mida compacta de molts dels arbres exposats...al Bonsai la mida no importa i els catalans això ho han captat. Fantàstic, oi?.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
M.I.: El que cada bonsaista emprèn dia a dia amb els seus arbres. La recompensa diària de veure els seus arbres millorar i millorar. Aquest és el millor concurs que cadascú hauria de guanyar. Tot dient que ara mateix la Noelanders Trophy i el concurs Mistral son les competicions internacionals amb una millor qualitat d’arbres exposats així com una gran organització de l’esdeveniment.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
M.I.: Com de maca és la filla del propietari del Bonsai. Què, si no?.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
M.I.: Sí, per a les filles que siguin altes, rosses i que estiguin bones!.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
M.I.: Jo diria:

1) Mantenir una col·lecció petita.
2) Prova! I si t’equivoques no siguis massa dur amb tu mateix, però alhora no sempre culpis una altra cosa o, encara pitjor, algú altre!
3) Deixa que els teus arbres siguin arbres i espera abans de trasplantar el teu bonsai a un test petit.
4) Comparteix el teu bonsai amb molta gent diferent, el bonsai és molt avorrit si el fas tot sol.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
M.I.: Prefereixo arbres que semblin molt antics...i també han de ser molt barats! De fet no importa d’on siguin.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
M.I.: L’arbre sempre primer, l’artista el seguirà. Després, el millor restaurant que estigui a prop de casa del bonsaista. La gent ha de tenir clares les seves prioritats!.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
M.I.: No m'agrada parlar de religions!.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
M.I.: Li pot quedar malament un vestit lleig a una dona maca? Per descomptat... però segueix estant bona! El problema més gran és que normalment la gent tendeix a ficar els arbres en testos petits massa d’hora.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
M.I.: No et gastis els diners comprant tots els llibres de Bonsai, tots diuen el mateix. Ara pots trobar-ho gairebé tot on-line, però no escoltis a tots els mestres de pacotilla que participen als fòrums de bonsai per a ensenyar al món què bons què són... amb un teclat a les mans. No comencis amb material massa jove tal com llavors, esqueixos i coses per l’estil. Comença a poc a poc, no compris tot el que sembli un arbre dins d’un test i no deixis que la teva dona s’assabenti de quan costen els arbres. Si et vols gastar els calés en Bonsai, fes-ho en educació. Escolta a tothom, però sempre pregunta per què i busca una resposta que tingui sentit, i si no l’obtens, busca’n una tu mateix. Mira moltes fotos, un cop i un altre, i un altre i un altre. I un altre. El més important de tot: respecta l’arbre, mou les mans lentament al voltant d’ell i rumia-t’ho 10 vegades abans de fer res, a l’arbre li agrada esperar. Mira la meva pàgina web, és la millor del món del Bonsai. Oi que és completa?.


Marco Invernizzi a una demostració a Caracas


dimarts, 16 de desembre de 2008

Adobament: El català correcte a Bonsai Obert.

Quan hem de fertilitzar la terra dels nostres arbres, en català fem servir un producte que anomenem...

ADOB

Per tant, l'acció de tirar adob als substrats dels nostres bonsais, no és "abonament", ja que aquest mot es refereix al contracte d'adhesió pel qual hom paga una certa quantitat per gaudir regularment d'un proveïment o d'un servei per un temps determinat (cas dels abonaments al cinema, teatre,...), sinó que serà un

ADOBAMENT


Parlem correctament! Fes-la servir! :-)

Hem de fer un ADOBAMENT regular dels nostres arbres.

dijous, 11 de desembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Imai Chiharu

Entrevista a

IMAI CHIHARU
Mestre japonès i membre de Nippon Bonsai Sakka Kyookai.


El fet que els mestres japonesos vinguin a Europa a impartir els seus coneixements és sempre un esdeveniment per sí mateix. Que vinguin a casa nostra, un luxe, i que, a sobre, li puguem fer una entrevista, ja és tocar el cel. Aquest ha sigut el cas del Mestre Imai Chiharu, un dels membres més joves (46 anys) de la prestigiosa Escola Oficial de Bonsai japonesa, la Nippon Bonsai Sakka Kyookai, a qui vam tenir l'oportunitat de conèixer en persona a la darrera Nishikiten i que molt amablement accedí a concedir-nos la següent entrevista per a que, d'aquesta forma, puguem conèixer què és el que realment en pensa un Sensei japonès.

Agrair a la Presidenta d'A.C. L'Art del Bonsai, na Glòria Lloreda, i a la traductora, na Noriko Akashi, per la seva gentilesa i per les facilitats donades per a dur-la a terme.



Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Imai Chiharu: És difícil contestar que és per a mi el bonsai perquè jo visc d'ell i, per tant, no puc dir que sigui un hobby. D'altra banda, és la meva forma de guanyar-me la vida, però no puc dir que sigui només això. És difícil definir-lo.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
I.C.: Sí, està augmentant el nombre d'afeccionats i de nivell, sobre tot a Europa i a la Xina. Al Japó està una mica a la baixa, encara que mundialment s'està estenent.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
I.C.: No, no ho crec. Penso que cadascú té la seva forma de gaudir-lo, però no crec que sigui elitista.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
I.C.: El meu pare era un afeccionat al bonsai i des de petitet a casa meva sempre hi havia bonsais i els sentia com alguna cosa molt propera. Al Japó es considera que el bonsai, en general, és un hobby de jubilats, però com a casa meva sempre havia hagut bonsais, jo no tenia aquest tipus de rebuig.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
I.C.: No conec molts mestres estrangers, conec millor els japonesos. Els que vénen per Europa a treballar els conec a tots i considero que són mestres amb molt bon nivell tècnic i artístic.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
I.C.: Sí, crec que encara la marca.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
I.C.: No conec el món del bonsai americà, i per tant no puc opinar. Però, per exemple, tècnicament si comparem el que fem a Japó amb el que es fa a Europa, la tendència és a equiparar-se, ja que hi ha molts grans mestres que van venir a ensenyar i hi ha molta informació, per tant, tècnicament està força aconseguit. El que passa és que hi ha una diferència enorme de tradició i això és quelcom que no es pot resoldre tan fàcilment perquè en bonsai es valora molt la quantitat d'anys que duu un arbre dins del test i, per tant, aquest punt important no ho pot tenir un bonsai europeu encara. I aquí radica una de les diferències, sobre tot en l'aspecte tradicional o històric.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
I.C.: He vingut 5 o 6 vegades a Europa, i comparant-lo amb el que he vist a la resta d'Europa, considero que té un nivell força alt.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
I.C.: La Kokufu-ten del Japó.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
I.C.: Descartem discutir sobre la qualitat de l'arbre. Partim del punt que l'arbre ha d'estar ben fet. Després cal valorar la combinació que fa l'arbre amb el test, la taula, altres elements que componen el “seki”-l'espai creat- i l'harmonia entre ells. També es té en consideració els anys que duu l'arbre dins del test.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
I.C.: Sí. Sí que podria haver una mica d'això.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
I.C.: Veure arbres bons... ¡però un munt!. Que vegin una gran quantitat d'arbres bonics, aquest seria el primer punt, i ja després, cuidar dels arbres amb molta cura i molt d’afecte.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
I.C.: M'encanten els Yamadori.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
I.C.: No es pot prioritzar cap dels dos, ja que l'arbre està viu i mai podrà ser com un artista vulgui, però tampoc pot deixar-lo a la mà de Déu, perquè llavors no arribarà a ser un bonsai. S'ha de respectar la naturalesa de l'arbre, però si la respectem massa, mai arribarà a ser bonsai. El que s'hauria de fer llavors seria pujar el nivell de tècnica i estil, per a poder treure profit de l'arbre.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
I.C.: És també molt relatiu. Per exemple, en el món del Kabuki o de l’Ikebana, actualment s'estan adoptant moltes tendències modernes. No es pot evitar que rebin aquest tipus d'influències “modernistes”, però el més bàsic del bonsai sí s'ha de respectar. Les regles bàsiques del bonsai s'han de conèixer i s'han de respectar, i a partir d'aquí la resta no es pot evitar.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
I.C.: Sí.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
I.C.: El primer és saber-se la teoria. Que estudiïn una mica les regles bàsiques del bonsai.

Imai Chiharu comentant un dels arbres de la Nishikiten

dimarts, 9 de desembre de 2008

Un Jardí ple de bonsais.

Durant el cap de setmana del 29 i 30 de novembre es va organitzar una exposició de bonsais a les instal.lacions del Jardí Botànic de Barcelona. En aquesta ocasió es va poder admirar una mostra del fons de bonsais que manté l'entitat botànica, en tant que el seu cuidador, en Sebastià Fernández, va fer un taller-demostració de formació d'arbres el diumenge dia 30.

L’exposició i el taller van tenir lloc dalt del turó del Botànic. Sebastià Fernández i el seu pupil Fede van permetre gaudir a la vintena d’assistents del disseny de tres pins i el retoc d’un bosc de carpinus. Un primer pi tort el va forçar encara més per aconseguir un millor equilibri general. Va reduir l’alçada del segon pi fent un jin amb el tronc, sense futur, conservant una branca baixa com a futur cimall. El tercer pi el considerava “fàcil” d’esbossar però laboriós de treballar. Li va dedicar més temps per fer una harmoniosa distribució de jin, shari i branques. El “mestre”, en doble sentit, sempre obert a les preguntes, va desmitificar l’ús del micorritzat als nostres bonsais, sempre que mantinguem bons hàbits en els principals elements de conreu: adobament, rec, sol i sòl.

L’exposició exterior, a recer de l’edifici on es va fer el taller, comptava gairebé amb una trentena d’arbres. N’hi havia força diversitat d’espècies. Alguns vells coneguts com el carpinus de l’article de Bonsái Actual 118, penjat a la web bonsaihaiku.com, o un ullastre que els de l’ACAB recordareu de la visita a les seves instal.lacions a Cabrils… La coloració de tardor d’un bosc de fajos, defoliats parcialment, era realment impactant. El brancatge delicadíssim dels aurons de Burger sense fulles et recordaven que som a les portes de l’hivern. Personalment, vaig trobar algun bonsai aparentment modest, no pas no apte, que semblava encoratjar als visitants a pensar allò de “potser jo provaré de fer un d’aquests…”.

-Albert Moreno-

Visiteu el reportatge fotogràfic que tenim publicat aquí.


Art viu al Botànic

dijous, 4 de desembre de 2008

Nishikiten: Master Class a Les Franqueses.

Després d’una llarga espera, quasi neguitosa, a la fi va arribar la VII edició de la Nishikiten que es celebra a Les Franqueses del Vallès. Les expectatives eren molt altes, s’esperaven bonsais de molta qualitat a l’exposició, tallers, mercat d’ocasió i com a punt fort la visita del mestre japonès Imai Chiharu. No van defraudar.

El dia 28 de Novembre, Divendres, es va donar el tret de sortida de la mostra. Però, com és habitual per la disposició dels visitants, els dies forts van ser Dissabte 29 i Diumenge 30.

Dissabte va començar amb demostració del mestre Chiharu que, davant d’un nombrós públic va realitzar un increïble treball, una sabina, durant tot el matí.

L’exposició, motor de la mostra, no ens va defraudar: Era d’una qualitat inigualable. Sense menysprear cap de les altres exposicions que Bonsai Obert ha pogut visitar durant aquest any, podríem dir que es tracta del conjunt de bonsais amb més qualitat que hem trobat durant la temporada.

La mostra estava composada per arbres d'una bona quantitat de mestres i professionals de reconegut prestigi, tant a casa nostra com a l'estranger. Mario Komsta, Pep Ferrer, Gabriel Romero, Josep Berch, Oriol Llongueras, Xavier Massanet, Erasmo García, entre d'altres signaven les obres exposades.

Un increïble carpí propietat de Mario Komsta (mestre polonès actualment radicat a Alacant) que trobaves a l'entrada al recinte, et feia parar una estona i mirar la gran bellesa d’un arbre nu. Les ramificacions perfectes ens recordaven l’estació de l’any que estem vivint.

Novament els ullastres van ser els reis de l’exposició si més no amb el nombre i la qualitat. Diversos teixos competien en qualitat amb les oliveres i amenaçaven a destronar al rei mediterrani.

He de mencionar, especialment, un ullastre de considerable mida del que les seves fulles acabaven perfilades en dues mitges llunes impressionantment acabades. Ho trobareu ràpidament a l'àlbum de fotografies que acompanya aquesta crònica.

A la tarda es van reunir una quinzena de nens de diferents edats per tal de gaudir del Taller Infantil guiat per Manuel García. En la meva opinió un moment molt interessant i emotiu. Veure nens il·lusionats fent una poda (en alguns casos intensiva) a un arbre no te preu i es digne de comentar.

Ja al final de la tarda, el mestre japonès va atorgar tres mencions especials per a tres arbres de l’exposició. Posteriorment Chiharu San va tenir el detall d’anar passant per l’exposició mirant els arbres, explicant què li agradava dels arbres en qüestió i què faria ell per tal de que l’arbre tingués més estil segons la seva opinió. En molts casos les seves explicacions es basaven en el moviment de l’arbre. Una sessió tan instructiva com interessant.

Diumenge al matí es va reprendre la mostra amb el nou incentiu d’un taller guiat pel mestre Chiharu, on cada alumne va poder treballar el seu propi bonsai sota la supervisió del mestre japonès.

El Mercat d’ocasió també va començar a primera hora del mati amb nombrosos aparadors de venedors i com no, una gran quantitat de persones que, sobreposant-se al fort fred regnant, buscava l'arbre que els interessava o simplement tafanejaven una mica. Realment la qualitat dels aparadors era important, tant arbre com testos i les ja indispensables tauletes d’exposició.

Una exhibició d'Arts Marcials -Aikido i Karate- van acompanyar als bonsais durant el matí. Vàrem poder veure moviments de defensa i atac d'aquestes arts marcials, així com trencament espectacular de fustes per tal de comprovar tant la força com la punteria dels cops del Karate-ka.

La mostra va acabar el diumenge a la tarda però no sense el ja típic dinar de germanor entre organitzadors, venedors i afeccionats.

L’organització va ser increïble, sempre amb tot previst i amb una gran predisposició per ajudar als participants. Amb molt bon gust a l’hora de preparar la exposició i la mostra.

Bonsai Obert va estar present durant la mostra, proporcionant informació als visitants que la volguessin. Però ens agradaria agrair especialment l’organització per la seva consideració amb nosaltres durant la mostra.

Com a conclusió, vàrem gaudir d’una gran Nishikiten amb un nivell molt alt dels arbres exposats i amb un gran ambient de bonsai, cosa la qual la posiciona com una de les millors mostres dedicades al bonsai que s'organitzen actualment a Catalunya.

-José Manuel Ariza-

Un ampli reportatge fotogràfic el podeu trobar aquí.


dimarts, 2 de desembre de 2008

El rego cada dia i se li cauen les fulles...

Qui més, qui menys, s'ha trobat algun dia amb un arbre que degut a un excés de reg, ha començat a morir-li els brots, les fulles han caigut en un no-res i s'ha quedat sense arbre en quatre dies. La situació acostuma a passar sobretot en casos d'inexperiència, però també pot donar-se a gent experimentada en segons quines circumstàncies. La cosa pinta malament, però no ens atabalem, la cosa pot tenir solució.

El 90% dels casos de negament dels arbres prové de la barreja explosiva entre la falta d'experiència del bonsai-ka i un substrat pèssim (amanit amb alguna informació errònia respecte el rec). El problema és tant més desastrós com més tardem en reaccionar, la qual cosa vol dir que hem d'actuar ràpidament i sense dubtar. O si no, ens arrisquem a obtenir serisses tal que així...


Evidentment, la millor forma d'evitar aquestes desgràcies seria preveure, però moltes vegades no és possible i hem d'arreglar-ho d'alguna forma. La serissa de la foto està molt fumuda, però es podria revertir el procés (o almenys intentar-ho).

El primer que hem de fer és comprovar que l'arbre encara està realment viu gratant l'escorça fins arribar al càmbium, el qual si està viu serà de color verd. No patiu pel mal que li podeu fer, pitjor que ja està no pot estar.


Si us hi fixeu, en aquesta altra serissa se li ha gratat l'escorça de l'arrel i surt una mica de verd ... no està morta!!! ara cal córrer!

La primera cosa que farem serà trasplantar, ja que la barreja de terra que porta de fàbrica és dolenta i molt compactada, la qual cosa impedeix que les arrels s'oxigenin correctament. Aquesta "terra," quan es rega, o bé es manté molla durant mesos -ofegant i podrint les arrels- o bé l'aigua no arriba a penetrar al centre de les arrels i l'arbre acaba per morir de set.

En el cas que ens afecta, el problema és el negament de les arrels, el que vol dir que és un problema afegit, ja que un arbre té més possibilitats de refer-se d'una falta d'aigua que d'un excés. De totes formes, hem de canviar-li el substrat, ja que el que té no serveix per a res. Hem de preveure llavors la terra que farem servir en el nou test...però quina serà la més adient?

Hem de comptar que una terra entollada no permet a les arrels respirar, asfixiant-les i produint un ambient anaeròbic entre les seves partícules molt propici als fongs i -per tant- a la putrefacció de la matèria orgànica morta. Les arrels, en aquestes condicions, moren progressivament i comencen a podrir-se per efecte dels fongs i a afectar a la capçada de l'arbre.


La terra que hem de fer servir llavors, és una que dreni molt bé -no retingui gaire aigua- i molt porosa a fi i efecte de que l'aire passi entre els seus porus i no permeti la formació de situacions anaeròbiques nocives per a unes arrels molt febles.

Particularment, la terra que trobo més adient per aquests casos, seria akadama pura de granulometria superior a 3 mm. , ja que té prou porositat com per permetre que les arrels respirin i triga poc en assecar-se, cosa fonamental en aquests casos. Qualsevol tipus de substrat que no contingui torba és potencialment bo, encara que en casos tant extrems, hem d'anar a filar prim.

Bé. Suposem que ja disposem de la terra corresponent i coneixem perfectament la tècnica del trasplantament. Si no és així, sempre podem entrar en aquest enllaç...

http://www.bonsaiobert.net/fttransficus.html

i aprendre quines són les passes a seguir per a fer-ho correctament.

Durant el trasplantament hem de treure totalment la terra que portava al començament -i quan dic totalment, vol dir no deixar-hi ni una engruna- i, posteriorment rentar les arrels dins d'un cubell ple d'aigua. Això últim és particularment important, ja que amb el rentat de les arrels el que estarem fent serà eliminant totes les restes de substrat anterior que encara hi quedin, així com una bona part dels fongs que estaven afectant la salut de les arrels.

Un cop fet el rentat, procedirem a treure totes les arrels podrides que quedin dins del conjunt d'arrels i d'aquesta forma sanejarem el sistema radicular de l'arbre.



Acabarem el trasplantat normalment, com qualsevol altre arbre.


El post-operatori

Un cop ja hem fet l'operació, les cures post-operatòries seran les que aconseguiran o no que el nostre arbre arribi a bon port. Per a començar, hem de donar una importància cabdal al lloc on el deixarem.

Si l'has de deixar en un lloc tal com el que està aquest arbre d'aquí (a sobre del prestatge)...


...millor que no haguessis ni fet l'intent de salvar-lo, ja que no haurà servit de res.

Les plantes han d'estar a l'exterior, ja siguin tropicals o no, perquè a l'interior és impossible donar-lis les mínimes necessitats de ventilació, temperatura i humitat ambiental que puguin necessitar. Cal recordar que estem tractant amb un arbre molt debilitat, que no te capacitat de resistir una situació adversa. Hem de donar-li el que necessita, res més. És a dir, llum a dojo, ventilació més que correcta (no en mig d'un corrent d'aire), una temperatura mitjana i una mica d'humitat, tant a la terra com a l'aire.

El seu lloc ideal seria a un pati, ben ventilat, a recer del sol de migdia i de les pluges ocasionals (el canvi climàtic, en aquest cas, jugarà al vostre favor). Si no teniu pati, una balconada o l'ampit d'una finestra us poden fer el pes, mentre que compleixi els requisits abans esmentats.



Un cop ubicat, l'haurem de deixar en aquell lloc indefinidament, el que implica que en cap cas estarem canviant-lo constantment d'ubicació. Una planta, quan la plantem a un jardí, es mou poc de lloc, oi? Doncs amb el nostre arbre, igual. O sigui que les mans quietes!

Si l'arbre està situat a un lloc correcte, l'akadama assecarà ben aviat, i caldrà regar-lo, no tant pel consum d'aigua de l'arbre com per l'efecte de la ventilació i el sol. Però atenció! ens hem d'esperar a que la terra assequi força abans de tornar a regar, ja que l'arbre, en haver patit d'excés d'aigua, si tornem a mantenir constantment humit el substrat, li estarem mantenint de nou el problema que li va provocar l'estat actual. Si deixem assecar una mica (entre poc i massa) a sobre, estem fent com de fungicida natural, ja que l'aire, el sol i la falta d'humitat són els pitjors enemics dels fongs.

Quan hàgim de regar convindrà, de tant en tant, regar amb una barreja d'aigua i fungicida en pols per ajudar a eliminar els fongs que es poguessin haver desenvolupat. És en aquestes circumstàncies favorables que, de ben segur, l'arbre comenci a rebrotar passats uns quants dies.



I un cop ja ho hagi fet, vol dir que les arrels han començat a desenvolupar-se de nou i que hem capgirat la situació. A partir d'ara ja és qüestió de la mà verd de cadascú, el tornar a tenir un arbre amb cara i ulls o bé tenir un bonic tronc sec ficat a una torreta.



Espero que aquest "tutorial" us serveixi força. Us pot garantir que funciona algú que de tants que se li morien, un dia es va cansar i va aprendre a no deixar que se li'n morís cap més: Jo mateix.

-Ireneu Castillo-


Fotos Cortesia: Portalbonsai

dilluns, 1 de desembre de 2008

Exposició de bonsais a Vinaròs.

Entre els dies 12 al 17 de desembre d'enguany, es celebrarà a Vinaròs (Baix Maestrat) una exposició de bonsais organitzada pels amics de BonsaiZen.

El lloc de l'esdeveniment serà la Sala d'Exposicions de la Fundació Caixa Vinaròs, ubicada a la Plaça del Cardenal Tarancón de la ciutat castellonenca, i a ella s'exposaran una mostra dels millors arbres que es treballen a BonsaiZen.


Organitza: BonsaiZen
Més informació: 665.441.835 (Xavi) o a info@bonsaizen.es


Escut de Vinaròs

diumenge, 30 de novembre de 2008

Mercat de bonsai d'ocasió


Avui a les 10 del matí s’ha donat el tret de sortida del Mercat de Bonsai d’ocasió. Molts afeccionats i curiosos s’han apropat fins a la VII Nishikiten que s’està donant lloc a Les Franqueses del Vallès.

Tot i que es un fred dia d’hivern l’ambient al mercat es magnífic i d’una qualitat molt alta.

Un dia perfecte per buscar bonsais el bonsai desitjat, testos, fer contactes amb altres bonsai-ka o simplement per fer el tafaner.

Us convidem tots a passar per aquí. El mercat romandrà obert fins a les 13,30h.

José Manuel Ariza

dissabte, 29 de novembre de 2008

Taller Infantil a la Nishikiten


Un nombrós grup de nens ha gaudit d’un especial taller de Bonsai que ha tingut lloc a la present NISHIKITEN.

Manuel García, que era la persona encarregada de fer aquest taller, ha dirigit als seus alumnes a donar les seves primeres passes al món del bonsai. Cada alumne, de diferents edats, ha treballat amb una Zelkova donant-li forma i aprenent com cuidar un bonsai.

Aquest tarda s’ha plantat una llavor que potser germinarà en una nova generació de Bonsai-ka.
José Manuel Ariza

VII NISHIKITEN (Primera connexió)


Bon dia a tots,

Avui , 29 de novembre, a les 10 h a començat la VII NISHIKITEN amb la demostració a càrrec del mestre japonès Imai Chiharu .

Bonsai Obert esta i estarà present durant el tot el cap de setmana donant suport informatiu a la mostra.

Durant aquest dies anirem fent diverses cròniques per tal de tenir-vos informats. Però de totes maneres us animem a tots que passeu per l’exposició.

José Manuel Ariza

dimarts, 25 de novembre de 2008

Bonsai Obert al Facebook!

I com no podia ser d'una altra forma... Bonsai Obert hi és! Hem obert un nou grup a Facebook, on tothom que vulgui podrà dir-hi la seva, informar-se dels esdeveniments i participar a la difusió del Bonsai en llengua catalana. El Grup es diu Bonsai Obert i és de lliure accés a tots els amic que vulguin fer-hi una ullada.

Apunta-t'hi!

Clica aqui, que quants més siguem, més Bonsai farem!

dijous, 20 de novembre de 2008

Mar, Muralles i Bonsai

Durant els dies 14 al 16 de novembre, a Tarragona va tenir lloc un dels esdeveniments de més entitat de la temporada bonsaística catalana, La Mostra de Tardor 2008, organitzada per Associació Tarragona Bonsai i amb la presència singular del mestre japonès Takeo Kawabe. Bonsai Obert, com és habitual, va fer-hi cap.

El fet d'arribar al lloc de l'exposició no va ser fàcil. El canvi d'ubicació de l'exposició a l'últim moment, així com la falta d'informació visible de la Mostra a l'entrada del tinglado nº 1 del moll del port de Tarragona -lloc final de l'exhibició-, i el fet de quedar mig amagada per un voluminós vehicle de la paradeta de venda d'arbres i testos de l'entrada, va fer que trobar el nostre objectiu fos més difícil del que va ser en altres edicions.

Un cop dins de la nau, l'espectacle de Bonsai que es va poder veure, va ser senzillament impressionant, amb un centenar d'arbres d'una gran qualitat, de totes les espècies, estils i mides, que van fer fruir als aficionats al bonsai -provinents de tots llocs, inclús de França- que ens vam aplegar a la gran sala que acollia la mostra. Sala que, si alguna pega podem trobar-li, era la seva gran mida la qual proporcionava un ambient més aviat fred a l'exposició, si be molt propici per a la fisiologia pre-hivernal de l'arbrat.

Però un dels principals atractius d'aquesta Mostra de Tardor, a part de la magnífica exhibició d'arbres, era la demostració del prestigiós bonsaika japonès, en Takeo Kawabe, i un cop més, no va decebre. El mestre japonès no va estalviar esforços i simpatia per a explicar a la seva audiència petits detalls de formació i trucs poc coneguts per als aficionats. Aquests trucs de "gat vell", van fer les delícies del no poc públic assistent (si be quedava empetitit per la immensitat de l'espai disponible) que s'arremolinava ansiosament al voltant de Kawabe per admirar en detall el treball del famós sensei. Un cop acabada la demostració, més d'un ja esperava la propera vinguda del mestre.

Paral.lelament a la demostració d'en Kawabe, en un altre racó de la sala -aquest cop més petit i intimista- es va fer una demostració d'Ikebana, el mil.lenari art floral japonès consistent en combinar elements florals i vegetals, a càrrec de la Montserrat Calvet. Aquesta activitat va aplegar un nodrit public eminentment femení, que va gaudir d'allò més amb les composicions florals efectuades.

En conclusió, la Mostra de Tardor de Tarragona, malgrat els condicionants en contra, va mantenir els nivells d'alta qualitat a que ens te acostumats i, amb l'edició d'enguany, ha confirmat la seva posició de referència dins del panorama bonsaístic català.

-Ireneu Castillo-

Podeu veure un ampli reportatge fotogràfic aquí.



Detalls de qualitat

dijous, 13 de novembre de 2008

Bonsais a la Torre Vermella

El cap de setmana del 8 i 9 de Novembre l'Associació d'Amics del Bonsai de Cerdanyola del Vallès va organitzar, dins del marc de la Festa de Tardor de la vila, la seva exposició anual. Bonsai Obert, com no podia ser menys, va ser-hi.

L'Exposició va tenir lloc als jardins de la Torre Vermella, casalot modernista en procés de restauració, ubicat prop de l'Ajuntament de Cerdanyola. Desprès de voltar una mica més del que es deuria, degut a una errada d'impremta al cartell (on posava 14, era en realitat el 114), vam accedir al recinte.

El que primer va cridar l'atenció van ser els curiosos kusamonos de ciclàmens amb uns testos força originals que l'organització venia pel preu de 5€ i que tothom portava a les mans, malgrat que la crisi hagi fet estralls a les butxaques.

Respecte els arbres exposats, a primer cop d'ull ens va sobtar la poca quantitat d'arbres que apareixien a la mostra (només 16 bonsais), en comparació amb el que acostuma a exposar-se en altres exposicions amb quantitats força més grans, el qual davant uns ulls poc habituats pot deixar un regust de certa escassetat.

Per contra, si mirem amb detall, els arbres exposats demostraven una alta qualitat -que compensava l'aparent falta d'exemplars- amb uns acabats en general ben aconseguits i un marc d'exposició general posat amb molt de gust (font amb carpes incloses) aprofitant l'arquitectura modernista.

La fusta morta d'una savina o un teix, passant pel nebari d'un garrofer o un Ficus retusa, o l'esgrogueïda formalitat d'un lledoner xinès, van donar color de qualitat a una meteorologia grisa típicament tardoral, que no va impedir que una gran quantitat de gent gaudís de la Tenji No Bonsai (que literalment vol dir, "Exposició de Bonsai") cerdanyolenca.

En definitiva, que una vegada més es fa realitat aquella dita de que dins del pot petit està la bona confitura però que, en aquest cas, estava ple de bon Bonsai.

-Ireneu Castillo-

Un ampli reportatge fotogràfic el podeu veure aquí.

Bonsai a la Torre Vermella

dimarts, 11 de novembre de 2008

Mostra de Bonsais al Jardí Botànic

Durant els dies 29 i 30 de novembre d'enguany, podreu gaudir de la bellesa d’alguns dels exemplars de bonsais de la col·lecció del Jardí Botànic de Barcelona.

La mostra tindrà lloc a les instal·lacions del Jardí Botànic (C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona) el dissabte 29 i el diumenge 30, en horari de 10 a 17 h.

Un taller demostratiu tindrà lloc a càrrec d'en Sebastián Fernández, reconegut mestre i responsable del manteniment de la col·lecció de bonsais del Jardí, el diumenge 30, en horari d’11 a 13 h

Aquestes activitats son gratuïtes.

Més informació: tel. 93 426 49 35 o l'e-mail jardibotanic@bcn.cat

Jardí Botànic de Barcelona

diumenge, 9 de novembre de 2008

Programa Nishikiten 08

PROGRAMA OFICIAL VII MOSTRA DE BONSAI NISHIKITEN 2008

Carrer Asturies, nº 1 del barri de Bellavista, Les Franqueses del Vallès (Barcelona)


-EXPOSICIÓ

Divendres 28 de Novembre
Inauguració a les 20 h.

Dissabte 29 de novembre
De 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores

Diumenge 30 de Novembre
De 10 a 14 hores.


-ACTIVITATS

Dissabte 29 de Novembre

  • Demostració a càrrec del mestre japonès IMAI CHIHARU; de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Preu entrada demostració 5 €.
  • Taller infantil de bonsai, de 18 a 19 h.

Diumenge 30 de novembre

  • Anàlisi i comentari dels arbres de l'exposició pel mestre japonès IMAI CHIHARU; de 9 a 10 hores.
  • Taller de bonsai a càrrec del mestre japonès IMAI CHIHARU; de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores.
  • Mercat de bonsai d'ocasió, de 10 a 13,30 hores.
  • Demostració d'Arts Marcials a càrrec dels alumnes de l'escola d'arts marcials SHINRYU-KAN de Granollers, Karate i Aikido, de 12 a 13 hores.

!Dinar de germanor a les 14 hores. Caldrà fer reserva i pagament per anticipat (es podrà fer per e-mail)


dissabte, 8 de novembre de 2008

Treballant un Ginebre a l'ACAB

Aquest proppassat dijous 6 de Novembre, es va fer l'habitual reunió mensual de l'Associació Catalana Amics del Bonsai, a la seva seu a l'edifici Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat. En aquesta oportunitat, es va treballar un ginebre. L'autor de la demostració va ser el veterà bonsaika i cofundador de l'ACAB, en Jordi Valls.

La demostració va tenir una afluència de public força notable, acumulant-se més de 30 persones per a la contemplació de la feina de formació d'un ginebre força gran i interessant, propietat del mateix Jordi Valls. Tanmateix va caldre la col.laboració d'en Pere Vives en forma de dos forts braços, per a poder filferrar i doblegar les branques més gruixudes i dificultoses.

L'arbre, malgrat tot no va poder donar-se per acabat a la mateixa reunió, donat que la feina que s'havia de fer amb ell portava molt més temps que no pas les dues hores que acostumen a durar aquestes reunions. Tota manera, l'esdeveniment va reunir a un bon grapat d'associats que va gaudir d'una bona tarda de bonsai i companyonia.

En Jordi Valls treballant un ginebre

diumenge, 2 de novembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Álvaro Vinal

Entrevista a

Álvaro Vinal
Bonsaista alacantí i President de Bonsai Club Oriol.

L'Álvaro Vinal és un jove bonsaika oriolà que viu el bonsai, sobretot des de la seva vessant associativa, amb una especial passió i dedicació. Soci fundador i actual president de l'associació Club Bonsai Oriol d'Oriola (Alacant), l'Álvaro, malgrat la seva joventut (32 anys), té una gran experiència en l'organització d'exposicions de bonsais a nivell provincial i autonòmic, en les que es difon la qualitat de l'art del bonsai que actualment s'està fent per les terres del Baix Segura. Passió i experiència personal -ha participat a diversos concursos de nous talents- que ha aplicat a la seva associació i que l'ha portada a ser una de les més actives i amb més carisma de les terres valencianes.

Veiem que en pensa el nostre entrevistat d'avui:




Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Álvaro Vinal: El bonsai és un mateix, és la forma de transmetre el teu estat d'ànim a un ésser viu. Bonsai és crear, cuidar, estimar... Pura passió.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
A.V.: Per descomptat que sí, sobretot degut a la bellesa que comporta un ésser viu en contínua millora. Les exposicions són un bon reclam per a atreure nous afeccionats a aquest apassionant món.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
A.V.: No crec que sigui elitista. És un art i com a tal té molta part de creació i d'un mateix.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
A.V.: Els meus inicis van ser cap el 1990 aproximadament quan vaig començar a veure tots els rebrots dels arbres com possibles arbres en miniatura (bonsais).

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
A.V.: Doncs no ho tinc clar, però crec que tot aquell que sap transmetre tot el que sap i és un bon comunicador, és un bon mestre. El gran mestre a nivell mundial per a gairebé tothom és en Kimura, però crec que hi ha molts més del mateix nivell, i més comunicatius fins i tot. Si parlem de mestres nacionals puc nomenar a diversos de gran nivell: Gabriel Romero, David Benavente, Jaume Canals, Erasme García, per posar alguns.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
A.V.: Clar que si, i ho farà durant molt de temps. Tinc entès que a Japó s'està produint un envelliment generalitzat dels mestres i que no surten tants nous mestres com deuria en un país que està en el més alt a nivell mundial. Això pot ser un problema per a ells dintre d'uns anys.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l'americà i l'europeu?
A.V.: El bonsai japonès, per posar una metàfora, està dissenyat des de les arrels fins a l'àpex. No obstant això, la resta dels bonsais estan creats des del nebari. Això seguirà sent així per molt de temps, ja que per a nosaltres el més important és el disseny i el bonic que pugui quedar l'arbre encara que no entenguem la filosofia que comporta treballar un bonsai.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
A.V.: El bonsai català, igual que el de la resta d'Espanya, està superant les expectatives creades fa uns anys. Aviat el bonsai espanyol serà un referent mundial i no europeu, com ho és ara. Arribarà el dia que els bonsais espanyols arribin a ser exposats en les més importants exposicions japoneses.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
A.V.: Dels que es realitzen a Espanya, el Premi Olea de Mistral crec que està a un alt nivell. A nivell europeu, la Ginkgo ha estat un referent durant molts anys.

B.O.: Què creieu que s'hauria d'avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
A.V.: Doncs deuria tenir-se més en compte la història d'aquell bonsai i dels que han tingut cura d'ell, la dificultat de cadascuna de les espècies i els anys de cultiu. També es deuria exigir que els propietaris que presentin els bonsais a concurs hagin cuidat l'arbre durant un mínim de temps.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l'alta competició?
A.V.: Jo crec que no, aquestes males arts es queden en els concursos “de poble” i si ocorregués en un concurs d'alt nivell, doncs en uns anys deixaria de ser un concurs d'alt nivell.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
A.V.: Jeje, la recepta? Això caldrà preguntar-li a algun mestre. Però al meu entendre la recepta és la constància i la cura permanent dels nostres arbres, sense favoritismes entre ells. Seguir les pautes de reg, adobament, trasplantaments, pinçats, podes, etc..., un poc de tot seria l'ideal, però en la seva justa mesura.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
A.V.: En la meva col·lecció tinc un poc de tot, així que no m'identifico amb cap dels dos mètodes.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l'artista o la natura de l'arbre?
A.V.: La natura de l'arbre és molt important, però de vegades " l'artista" pretén arribar més endavant encara i de vegades fica la pota i fa que la seva obra perdi aquest toc de naturalitat que la natura ha creat durant molts anys.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
A.V.: L'ortodòxia és el que es duu ara, amb bons mestres i bons bitllets per endavant, però l'heterodòxia és gairebé més important, el saber buscar tu mateix les solucions als problemes, als dissenys impossibles sense seguir un pla marcat per endavant. Els que duem molts anys en això del bonsai sabem que aprendre un mateix és més lent, però més segur.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
A.V.: Clar que si, el test és la casa de l'arbre, i per tant deu estar d'acord al seu estat de formació i al seu nivell assolit.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
A.V.: Que aprenguin tot el que puguin abans de llançar-se a comprar un gran arbre, que es deixin aconsellar per gent més experta i que si tenen l'oportunitat s'associïn a algun club o escola.

L'Álvaro Vinal amb una azalea de la seva propietat.


dilluns, 27 d’octubre de 2008

Programa Mostra de Tardor Tarragona 2008

PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS de la MOSTRA DE TARDOR 2008 d'Associació Tarragona Bonsai.

Dijous 13 de novembre.

A les 20h inauguració de la Mostra de Tardor 2008 per les autoritats pertinents.

Divendres 14 de novembre.

A partir de les 9:30h-13:30h, primer taller a càrrec del mestre Takeo Kawabe.
A partir de les 16h-20h, segon taller a càrrec del mestre Takeo Kawabe.

Dissabte 15 de novembre.

A partir de les 10h-13h, demostració de formación sobre un teix.
A partir de les 11h fins le s12:30 “Demostració-taller de Ikebana”.
A partir de les 16h i fins les 20h, tercer taller càrrec del meetre Takeo Kawabe.

Diumenge 16 de novembre.

A partir de les 9:30h-13:30h, quart taller càrrec del mestre Takeo Kawabe.
A partir de les 16:30h, demostració a càrrec del mestre Takeo Kawabe sobre una sabina.
A les 20h cloenda de la Mostra de Tardor.


Inscripció a la visita guiada: 650872119-ostobu@telefonica.net.
Inscripció tallers: 654.45.94.05-pereab@tinet.org. / astgnbonsai@tinet.org


Adreça: Moll de Llevant- Edifici 5. Port de Tarragona-Marina Port Tarraco.
L’organització es reserva el dret a fer alguna modificació del programa.




-ASSOCIACIÓ TARRAGONA BONSAI-


dissabte, 18 d’octubre de 2008

La Catalana a Diari de Barcelona

Fa uns dies, a l'Associació Catalana Amics del Bonsai i amb motiu del 25è aniversari que es celebrarà pròximament, van rebre la visita de les càmeres de Diari de Barcelona (diaridebarcelona.cat) a fi i efecte de fer un reportatge.

Aquest reportatge fet durant una de les reunions, és curtet, dos minuts i poc, però està molt ben fet i sintetitzat. Surten entrevistats en Manel Pedrola (en el paper de "President"), en Jordi Valls, en el paper de "Soci Fundador", i un altre soci que passava pel costat i va ser agafat per sorpresa... a veure si el coneixeu. ;-)

Esperem que us agradi.

-Ireneu-




diumenge, 28 de setembre de 2008

Avui, l'Entrevista: Xavier Redón

Entrevista a

Xavier Redón
Director de BonsaiZen i de l'Escola de Bonsai d' A.B. Benicarló.


Moltes vegades tenim tendència a donar més reconeixement als mestres i professionals de fora que als que tenim a casa nostra, i un d'aquests exemples més clars el tenim amb Xavier Redón. Al seu currículum podem trobar que, a més de Director de l'Escola de Bonsai d'Associació Bonsai Benicarló, és membre de la Nippon Bonsai Sakka Kyookai Europe, de l'Associació Espanyola de Bonsai i de l'Associació Bonsaista del Montsià. Ha participat diverses vegades al Premi Olea i a la Ginkgo Bonsai Award; ha fet cursos i tallers a Espanya, França i Portugal i a més d'articulista a diverses publicacions (Bonsai Autóctono, entre elles), ha realitzat programes de televisió a Canal 9 i a Televisió d'Andorra. Extraordinari bagatge el d'aquest deixeble del mestre Chiharu Imai del qual podrem veure que en pensa al peu d'aquestes ratlles.


Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Xavier Redón: Per mi és un art, una forma de viure, la meva forma de viure i expressar-me.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
X.R.: Si, jo baix la meva experiència, veig que si, al menys a Espanya i Europa.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
X.R.: Jo el considero un art i crec que així ho haurien de veure tots els aficionats, ara cadascú s’endinsa en aquest art amb unes connotacions, que poden ser d’espai, d’actituds, econòmiques, de temps, etc, i això portarà a que per alguns siga elitista.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
X.R.: Ara farà uns 20 anys, al principi va ser com un escapament de la monotonia i el desig de desconnectar de la feina, després em va portar a aprendre a diversos llocs de Catalunya, Itàlia i Japó i des de l’any 2006 s’ha convertit en la meva feina en Bonsaizen.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
X.R.: L’espill al que mirar-se encara són els Mestres japonesos, sóc deixeble del mestre Chiharu Imai i també el mestre Ooba o Susumo Südo. Encara que a Europa hi han de grans Mestres, principalment a Itàlia.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
X.R.: Sens dubte, les seves obres tenen una subtilesa diferent a la resta del món, tenen una naturalitat que la resta dels artistes d’arreu del món encara no hem sabut arribar.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
X.R.: El bonsai japonès, és la subtilesa, la naturalitat i l’essència, per descomptat ens porten moltes generacions al davant. L’Americà crec que esta perdent el nord i s’han estancat, crec per pensar que es un hobby i no un art, i a Europa crec que som el futur del bonsai al món, estem en constant evolució i millora d’aquest art.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
X.R.: Estem per damunt de la resta de l’estat, a Catalunya hi ha un nivell molt alt, a la Comunitat Valenciana està el germen de l’afició però a voltes es queda en un simple hobby, falten escoles, a Mallorca hi ha molt bon nivell i molta qualitat en quant a lo que s’anomena bonsai mediterrani, i a l’Occitània estan redescobrint el bonsai fet art, en tots els territoris tenim grans artistes al nivell dels més destacats d’Europa.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
X.R.: No m’agraden els concursos, encara que hi participo, sempre m’exigeixo molt quant vaig a exposar, sigui el lloc que sigui. Crec que hi han exposicions, on no s'hi concursa, que tenen més nivell que alguns concursos.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
X.R.: És molt difícil, crec que s'hi haurien de buscar set conceptes fonamentals que busquen els japonesos, però el que passa que als concursos no jutgen o puntuen verdaders Mestres professionals, però no un tot sol, sinó com a mínim tres per a que hi hagués un consens.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
X.R.: Si, hi han favoritismes i amiguismes, però són coses que porta la mateixa competició.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
X.R.: La formació, que mai s’acaba, l'estar atent a les necessitats dels nostres bonsais, observar-los, escoltar-los, i la qualitat en la terra, l’aigua i l’adob.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
X.R.: Yamadori, ja que tenen unes connotacions, textures, naturalitat, per exemple que no tenen els bonsais trets de viver, ojo!, encara que d’aquestos podem fer grans bonsais..

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
X.R.: La natura de l’arbre i l’artista a d’ajudar a mostrar-ho i de vegades guanya el desig de l’artista que no té per què ser roïn.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
X.R.: Ortodòxia, per seguir la praxis del camí fet pels japonesos en centenars d’anys, però en bonsai dos i dos no sempre fan quatre i els artistes hem de fugir a la heterodòxia quant tenim molt apressa i experimentada la ortodòxia.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
X.R.: Sí, per descomptat.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
X.R.: Que busquin el recolzament d’un bon professional i que fugin d’aquells que ho saben tot i que ho fan tot en un tres i no res, els diria que treballen en constància, exigència, entusiasme i grans dosis d’humilitat.

Xavier Redón amb el Mestre Kobayashi

dijous, 11 de setembre de 2008

L' A.B. Montnegre exposa a Calella.

Els amics d'Associació Bonsai Montnegre organitzaran enguany, amb motiu de la Fira de Calella, una exposició a Calella de la Costa (Maresme) els propers dies 19 al 23 de setembre. El lloc d'exhibició serà el Col.legi Lestonnac (Carrer de Sant Pere, 120) i l'horari d'obertura serà d'11 a 14 h. i de 17 a 22 h.


Organitza: Associació Bonsai Montnegre
Més informació: a aquest email o al telèfon 678649549

Mostra de Tardor a Cerdanyola.

L'Associació d'Amics del Bonsai de Cerdanyola del Vallès, organitzen la seva Mostra de Tardor els propers dies 8 i 9 de novembre de 2008 als Jardins de la Torre Vermella (Carrer de Sant Ramon, 14) de la vila vallesana de Cerdanyola (Barcelona).

A continuació reproduïm un escrit transmès per la mateixa associació per a que en fem ressò:


"Estimats/des companys/es:

Aquest any, els membres de l’Associació d’Amics del Bonsai de Cerdanyola del Vallès volem compartir un nou repte amb vosaltres. Es per aquest motiu que desprès de divuit anys d’experiències emprenem la MOSTRA DE TARDOR on podreu admirar els millors bonsais dels nostres associats amb motiu de la festivitat de Sant Martí.

A més a més, aquest any i esperant que amb la continuïtat en anys posteriors, us volem oferir amb tot el nostre afecte un “KUSAMONO”, obra dissenyada i creada per un petit grup de persones de la nostra associació que formen part del “TALLER DE RECERCA CREATIVA” que s’ha iniciat a la nostra ciutat. Aquesta singular peça té una edició limitada que serà oferta a un preu simbòlic per a qui pugui estar interessat.

Així mateix, aprofitem per donar les gràcies a una artista autòctona, la Sra. Anna Riverola, per creure en nosaltres i el nostre projecte.


-Associació d'Amics del Bonsai de Cerdanyola-"


Organitza: Associació d'Amics del Bonsai de Cerdanyola del Vallès
Més informació: tel. 93 692 62 68 o a l'email amicsbonsai@hotmail.com

dimecres, 27 d’agost de 2008

Nishikiten 2008

Els amics i amigues d'Associació Cultural l'Art del Bonsai de Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental, Barcelona) organitzen, un cop més, la seva tradicional Mostra de Bonsai Nishikiten.

Enguany es celebrarà la VIIª edició de l'exposició al Centre Cultural Bellavista, ubicat al carrer Asturies, nº 1 del barri de Bellavista, a les Franqueses, durant els dies 28,29 i 30 de Novembre i tindrà com a convidat especial al mestre japonès Imai Chiharu, el qual farà una demostració i un taller.

Organitza: Associació Cultural L'Art del Bonsai
Més informació: artdelbonsai@artdelbonsai.org o al tel. 615 50 49 17


dijous, 7 d’agost de 2008

Reportatge fotogràfic: Bonsais al Firagost 2008

Hola a tots!

Hem publicat a la secció de fotos de Bonsai Obert, el reportatge fotogràfic dedicat a l'Exposició que amb motiu de la Firagost de Valls es va celebrar els proppassats dies 5 i 6 d'agost de 2008 a la ciutat de Valls (Alt Camp), organitzada per Associació Tarragona Bonsai.

Per accedir a la secció "Galeria de Fotos" i veure amb detall les fotografies, podeu fer-ho mitjançant aquest enllaç.

Esperem que us agradi.

Crònica: Bonsais a la Terra del Calçot.

Valls, a més de ser coneguda arreu per ser el bressol del calçot, organitza durant la primera setmana d'agost una de les fires del camp català de més renom de les terres tarragonines: La Firagost.

La Firagost aplega durant un parell de dies -enguany del 5 al 6 d'agost- tot d'activitats relacionades amb les feines agrícoles i ramaderes. Parades de maquinària de pagès, artesania típica, menges tradicionals, ramaderies, fruites i verdures, planters de tota mena... tota la ciutat participa activament de la fira i, com no, els bonsais havien de fer la seva aparició.


Ha sigut dins del marc del Pati de la capella de Sant Roc, envoltada d'una parra centenària, que l'Associació Tarragona Bonsai ha organitzat una exposició que des de fa uns anys ha esdevingut tradicional dins dels actes de la Firagost de la capital de l'Alt Camp tarragoní. Evidentment, Bonsai Obert no havia de faltar.


Aquest cop, els amics de Tarragona han presentat una cinquantena d'arbres de tota mena, presentats pels socis de l'entitat, però amb una alta participació d'arbres autòctons, tals com els habituals magraners i oliveres, però també amb alguna alzina, pi blanc, lledoners, un romaní, un gran roure i fins i tot un nespler (Mespilus germanica) ple de fruit, el qual “actuava” amb pseudònim al ser confós amb una servera -és l'inconvenient de conrear espècies abans molt esteses i actualment en franca decadència.


També cridava l'atenció per la seva bellesa el ginebre en cascada que estava ubicat a una cantonada amb una torreta ricament policromada, així com la gran profusió de Ficus retusa existent. Sens dubte el clima xafogós i massa càlid que es respirava en aquesta sala d'exposició a les hores centrals del dia serien un dels pocs punts negatius que podríem destacar, ja que alguns dels arbres més delicats, tals com els diversos aurons o el faig, denotaven un cert patiment. Per contra, les bouganvilles o el gran Ficus benjamina exposat, es mostraven esponerosos amb les temperatures pseudo-tropicals assolides.


En conclusió, el fet de ser aquesta una de les poques exposicions que s'efectuen durant l'agost ha permès poder observar els arbres mediterranis amb els seus fruits a mig fer, la qual cosa no és gaire habitual. El roure amb les petites glans, l'arboç amb les seves cireres ben verdes, el nespler abans comentat, les oliveres amb les seves olivetes i l'arç blanc amb els seus fruits sense madurar del tot donaven idea de l'època que estem vivint, preludi de la tardor que ja comença a albirar-se.



Podeu veure el reportatge fotogràfic aquí.

-Ireneu Castillo-


Façana de la Capella de Sant Roc

dijous, 31 de juliol de 2008

VI Trobada de Bonsais a Oliana-08



El diumenge dia 3 d'agost de 2008 es celebrarà a Oliana (Alt Urgell-Lleida), dins dels actes de la Festa Major 2008, la VI Trobada de Bonsais, organitzada conjuntament per l'Ajuntament i del Club de Bonsai de Balaguer.

El lloc d'exposició serà la Plaça de la Reguereta de la vila.

Organitzen: Ajuntament d'Oliana i Club Bonsai Balaguer
Més informació: Aquí.

Bonsais al Firagost de Valls-08

Els propers dimarts i dimecres, 5 i 6 d'agost es celebrarà a Valls (Alt Camp- Tarragona), la fira anual de productes agrícoles i ramaders anomenada Firagost.

Entre les activitats de tota mena que s'organitzen aprofitant l'esdeveniment, destaca l'exposició de Bonsai que organitzen els amics d'Associació Tarragona Bonsai.

El lloc d'exposició, com ha estat habitualment, serà al pati de la Capella de Sant Roc de la capital de l'Alt Camp.

Organitza: Associació Tarragona Bonsai.
Més informació, aquí.


dimecres, 30 de juliol de 2008

Avui, l'Entrevista: David Ruiz

Entrevista a

DAVID RUIZ
Bonsaista català i Guanyador del concurs Nous Talents Catalans 2007.


N'hi ha qui té gràcia, n'hi ha qui té estil, i n'hi ha qui té... talent. Aquest és el cas d'en David Ruiz, un jove pallejanenc establert a Sant Vicenç dels Horts, que el 2007 va guanyar per mèrits propis el dret de representar a Catalunya el 2008 al concurs estatal de noves promeses de Bonsai. Humil, despert i molt amic del seus amics, en David és un d'aquells diamants en brut que només espera el moment de tenir un arbre a les mans per a demostrar la seva inequívoca vàlua i posar-se a l'alçada dels més prestigiosos mestres de casa nostra, tal i com ho ha fet en més d'un cop. Només és qüestió de temps que comenci a brillar amb llum pròpia, i és que, al cap i a la fi, un bonsaika creix a la vegada que ho fan els seus arbres: a volta d'anys.


Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
David Ruiz: Una manera de sentir la natura i l’art més a prop.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
D.R.: Crec que si, el bonsai està entrant amb força sobretot per la gran quantitat d’informació que podem trobar avui dia, per exemple per Internet, encara que també cal dir que no tot lo que apareix a Internet és vàlid, i s’ha de contrastar. També destacaria la relativa facilitat d’adquirir material per fer bonsai.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
D.R.: El bonsai és elitista depenent de les pretensions de les persones que ocupin l’afició. No per molts diners que tinguis has de ser millor bonsai-ka que un altre que no en tingui. Tot depèn de l’artista. Però també és cert que amb més diners pots trobar material més “valuós” per arribar a fer un bon bonsai.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
D.R.: Els meus inicis van ser amb un bonsai comercial quan jo encara anava a escola. Recordo que va ser un bonic Ligustrum en forma d’escombra que vaig trasplantar per primera vegada a Bonsai Ikebana de Barcelona. Allà vaig veure el mon que s’obria davant els meus ulls, i vaig començar a investigar.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
D.R.: Sense cap dubte els mestres japonesos. Crec que són els que hi viuen més el bonsai. Tenen ciutats dedicades al bonsai... com sinó podrien ser ells els mestres?.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
D.R.: Quan hom pensa en bonsai..., en que pensa? Es clar, en el Japó i els japonesos. Quan faig bonsai penso en aquells magnífics arbres que apareixen als llibres de la Kokufu per inspirar-me. Ells ho van perfeccionar i encara ningú ho ha fet millor que ells.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
D.R.: De l’americà no en tinc molta informació, però crec que a banda de John Naka no ha hagut cap referent potent del bonsai Americà. En el cas d’Europa, trobem molts països que el bonsai està en alça: Itàlia, Anglaterra, Suècia, França i Espanya. Crec que la vessant estètica del bonsai s’està consolidant prou bé a expenses d’aconseguir el wabi-sabi dels arbres que tenen els Japonesos. Japó ens porta molt d’avantatge en lo que respecta a la maduració del bonsai. Aquelles escorces, nebaris, ramificacions fines… només les dona el temps..

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
D.R.: Crec que el nivell català està en una clara tendència de prosperitat. El nivell de les exposicions es veu millorar any rere any, i el nombre d’associacions augmenta, creant la necessitat de nous mestres que puguin ensenyar els seus coneixements a les noves generacions. Només cal veure la quantitat d'afeccionats catalans que apareixen a les més importants competicions europees..

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
D.R.: A banda del Japó, crec que a Europa la Ginkgo Bonsai Award.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
D.R.: L’arbre, la tauleta, el tokonoma, el complement... Tot conta a l’hora d’avaluar el bonsai. Però sempre amb unes pautes d'objectivitat preestablertes.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
D.R.: Crec que no, però....

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
D.R.: Sense el bon cultiu no hi pot haver bon bonsai. Molt de sol, bon substrat drenant, adobs orgànics i aigua de qualitat. Sense desatendre, és clar, la part estètica.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
D.R.: Per mi, el bon Yamadori. Un bon Yamadori és com un diamant en brut. Tens tot el caràcter i el potencial però l’has de llimar perquè brilli al seu màxim esplendor. També cal dir que hi ha arbres que li diuen Yamadori pel fet d'haver estat agafats de la muntanya, sent arbres sense caràcter que és molt difícil que arribin a ser bons arbres. En aquest cas prefereixo un bon arbre de viver.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
D.R.: Crec que l’artista només ha de fer lluir aquelles virtuts que fan l’arbre únic, minimitzant els defectes fins a tal punt que desapareguin. L’artista està en segon pla i és l’arbre el que et va mostrant el camí. No es pot anar en contra de la natura.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
D.R.: Crec que heterodòxia amb uns límits de naturalitat i coherència.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
D.R.: Segur.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
D.R.: Aconseguir un cultiu òptim adequat al lloc on es visqui. Començar amb espècies autòctones (més fàcils) per passar més endavant amb les foranies. I sobretot veure moltes fotografies de bonsai com per exemple a les revistes o als llibres de les competicions de bonsai més importants com la Kokufu, Ginkgo o Crespi.


David Ruiz fent una demostració a Manresa el 2008