Avui, l'Entrevista: Josep Berch

Entrevista a

JOSEP BERCH
Bonsaista català.


Si hi ha cap persona que pugui dir que el Bonsai li ha canviat la seva vida de dalt a baix, aquest és en Josep Berch. En Berch, desprès de 31 anys de treballar a un banc, fart d’estrès, competitivitat i mala baba que casi el fan caure malalt, va decidir engegar-ho tot a rodar i dedicar-se professionalment al que realment li agradava -el Bonsai- i decidí obrir la seva pròpia escola. 10 anys desprès, en Josep Berch viu i treballa en un petit paradís bonsaista enveja de tothom i en el que treballa arbres de somni: casa seva. Resulta fàcil d'entendre que per aquest home, desprès de fer una mirada enrere, ara tots els dies siguin diumenge.


Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
Josep Berch: L’amor per la natura convertit en art.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
J.B.: A Europa si.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
J.B.: No. De totes maneres caldria matisar que avui dia tothom qui ho desitja pot anar amb automòbil, però no és a l’abast de tothom anar amb un Ferrari.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
J.B.: Fa més de trenta anys. Es va donar el cas de que arrencant unes boixeres de la meva parcel•la per arranjar el jardí, vaig veure un programa de la TV d’aquella època (en blanc i negre) que es deia Radio Miramar. El professor Penella va ensenyar algunes aquestes petites joies (sabines i boixos) i va dir que se’n deien BONSAI. A partir d’aquest moment, no vaig parar d’experimentar i cercar informació.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
J.B.: No voldria donar noms. Per a mi el bon mestre del bonsai és el que sap transmetre els seus coneixements amb honradesa, humilitat i sense convertir l’ensenyament en grans espectacles. El bonsai es fa dia a dia.

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
J.B.: Jo diria que ha marcat la pauta...fins ara. El gran problema dels japonesos es que ja no tenen Yamadori.

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l'americà i l'europeu?
J.B.: Per a mi el Japó és la tradició, Amèrica l’estancament i Europa el futur.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català?
J.B.: Es mou en un nivell força alt. Si deixem de banda el bonsai que es fa als països catalans, a la resta de l’estat queda poca mostra.

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
J.B.: Fins la darrera edició era la Ginkgo Bonsai Awards de Bèlgica.

B.O.: Què creieu que s'hauria d'avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
J.B.: Això seria molt llarg d’explicar-ho amb precisió. Però per resumir, bàsicament els aspectes que més haurien de puntuar son els estètics: Línia, forma, equilibri, harmonia, escala, color, perspectiva, profunditat, textura, moviment...I donar la seva importància al Punt d’atenció principal (o element clau), a la relació arbre/test i a la composició general. I no menysprear per exemple, la dificultat de l’obtenció d’una determinada longitud de les fulles en determinades especies mes complicades...etc.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l'alta competició?
J.B.: Doncs, si.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
J.B.: Fa un temps, recordo una senyora aficionada al bonsai que va venir a visitar l’escola, em va dir: - Aquests arbres es veu que estan molt ben cuidats...Que els hi parla?... Jo l’hi vaig contestar: -No senyora... Jo només me’ls escolto.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
J.B.: Yamadori.


B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l'artista o la natura de l'arbre?
J.B.: Crec que la resposta és saber prendre en cada cas, la decisió correcte. L’artista a vegades te raó..

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
J.B.: Sóc dels que penso que les regles s’han de conèixer...Però en ocasions, hi son per ser trencades, a vegades no fent cas d’una regla determinada, es pot introduir una individualitat plàstica que no tenen els arbres que s’adapten massa estrictament a les normes establertes.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
J.B.: Per descomptat que si.


B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
J.B.: Que tan aviat com puguin i abans de que adquireixin mals hàbits escoltant els consells d’aquell “aficionat que en sap molt”... s’apuntin a una escola de bonsai amb un bon professional que els estalviï les errades de bonsaista novell.

En Josep Berch amb un dels seus teixos.

Comentaris