Bonsai Obert -El blog-: Avui, l'Entrevista: Antoni Payeras.

dijous, 3 de maig de 2007

Avui, l'Entrevista: Antoni Payeras.

Entrevista a

Antoni Payeras
Bonsaista menorquí i Director d' Escola de Bonsai Menorca.


Inquiet com pocs, n'Antoni Payeras, és un dels bonsaistes illencs de més gran projecció dintre del Bonsai internacional. Graduat en Arquitectura de Paisatge, aquest antic alumne del malaurat John Naka ha participat en concursos del renom de la Crespi Cup i enguany ha estat preseleccionat per a la Ginkgo Award 2007. Però aquí no acaba la cosa, ja que també ha estat president d'Associació Bonsai Tramuntana i és col·laborador de la revista Bonsai Actual, a més d'un internauta actiu. En definitiva, tot un luxe per al Bonsai de "ca nostra".


Bonsai Obert: Qué és per a vosté el bonsai?
Antoni Payeras: El Bonsai per a mi és una barreja d’art i de tècnica hortícola on s’estableix una relació simbiòtica entre l’arbre i el seu cuidador. En aquesta relació nosaltres tenim l’obligació de extreure el millor de cada Bonsai i tan sols llavors ells ens mostren tota la seva bellesa.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
A.P.: Crec que si, però també crec que te un sostre i no arribarà a ser mai com ho és qualsevol de les altres arts plàstiques.

B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista?
A.P.: Em dol considera-ho però crec que si. Especialment degut als preus dels materials i dels arbres.

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
A.P.: L’any 1984 vaig anar a la fira de jardineria Iberflora, de València, on vaig veure per primera vegada uns Bonsai d’importació, a partir d’aquell dia vaig decidir que volia fer-ne per mi mateix. El problema d’aquella època era que no hi havia ni llibres, ni eines ni cap informació al respecte. Anys més tard vaig comprar la que seria la meva bíblia “Tecnicas del Bonsai” de John Naka, i em va influenciar tant que poc desprès vaig anar a fer un curs amb ell i em va ensenyar a aprendre de la natura a l’hora de fer Bonsai, sens dubte ha estat la lliçó més important que ningú m’ha ensenyat mai en Bonsai.

B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai?
A.P.: A nivell mundial (Japó), Kimura, Kobayashi i Suzuki, encara que considero més creatiu en lo que està fent ara mateix a Takeo Kawabe. A nivell europeu en Kevin Wilson i en Sandro Segnieri . I a cavall entre orient i occident en Cheng-kung Cheng de Indonèsia, .

B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial?
A.P.: Sí, però la resta del sud-est asiàtic està abandonat les formes tradicionals del Penjin, adoptant l’estètica del Bonsai japonès amb lo que incorporen arbres cultivats durant generacions al Bonsai actual amb unes qualitats moltes vegades superiors als japonesos..

B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
A.P.: Això serà una opinió molt personal. El bonsai a tot el mon està en evolució, per lo que les diferències seran com una instantània presa avui. El bonsai japonès està patint un canvi de les formes clàssiques a les més modernes, i podem trobar tota mena d’escoles convivint dins qualsevol exposició (Kakufu-ten, Sakufu-ten,...). El bonsai americà crec que és el que menys evoluciona, desprès d’en Naka no han sortit nous artistes que marquin diferències, considero que s’han estancat (creativament parlant) en els anys 80. Pel que fa a Europa, crec que l’evolució és molt ràpida, i mestres que fins ara marcaven diferències es veuen superats per nous artistes cada vegada més creatius. També hi ha una mena de competitivitat que ajuda a augmentar el nivell constantment, encara que no sé si això és del tot positiu.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català i el balear ?
A.P.: Sincerament, crec que entre uns i els altres el nivell està molt per sobre de l'espanyol. No hi ha més que veure els resultats dels últims concursos seriosos (Alcobendas i Mistral).

B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
A.P.: Amb tota seguretat és el Ginkgo Bonsai Awards.

B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai?
A.P.: No es pot dir una sola cosa, crec que ha de ser un compendi de tot allò que és el Bonsai: estètica, tècnica, bellesa natural, presentació, cultiu, dificultats en la espècie, etc.

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
A.P.: Si l’alta competició és a partir de Mistral i Alcobendas en amunt, no. Una altre cosa son les preseleccions o els concursos més petits.

B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre?
A.P.: Una vegada adquirits els coneixements tècnics bàsics, la millor recepta és estimar-lo.

B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
A.P.: Yamadori, ja que ens dona un material on la natura ha treballat durant anys i que nosaltres no podem substituir.

B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
A.P.: La natura de l’arbre.

B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
A.P.: Això és molt difícil d’explicar per a mi. Ho resumiria dient heterodòxia dins l’ortodòxia. Es a dir, respectar les normes i intentar innovar dintre d’elles.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
A.P.: Evidentment.

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
A.P.: El mateix que em va donar el meu mestre: Anar allà on la natura crea les formes que nosaltres desprès emprarem en el Bonsai i aprendre el perquè de cada una d’elles mitjançant l’observació.

En Toni amb un simpàtic mame de figuera..