Entrevista a
JOAN CUERVAS
President d'Associació Bonsai Natura del Bages i President de la Coordinadora d'Entitats Catalanes de Bonsai.
Més enllà del cultiu dels arbres, el bonsai té una vessant que resulta de particular interès per a tot aquell qui vulgui progressar en la coneixença d’aquesta afició: L'associativa. Múltiples són les entitats generades arreu que agrupen als bonsaistes i que serveixen de punt de trobada on enriquir les tècniques personals del cultiu del bonsai mitjançant el tracte amb altres afeccionats, que fora de l’àmbit associatiu seria força difícil d’obtenir. L’actiu i gentil Joan Cuervas és el president d’una d’aquestes associacions de casa nostra -Bonsai Natura del Bages- a més de flamant president de la Coordinadora d’Entitats Catalanes de Bonsai i ens mostrarà el bonsai des del seu particular punt de vista.
Bonsai Obert: Qué és per a vosté el bonsai?
J. Cuervas: És un art viu. El bonsai et fa estimar la natura i, com a art que és, permet desenvolupar la creativitat de cadascú a través d'unes tècniques molt específiques.
B.O.: Quina és la recepta per a mantenir un bon arbre?
J.C.: La millor recepta primer de tot és mantenir l’arbre sa i aprendre a saber el que necessita en tot moment. Si un arbre no té bona salut, per espectacular que sigui, mai serà un bon arbre.
B.O.: Considereu que el bonsai es un art -o afició- elitista?
J.C.: De cap de les maneres és un art estilista, ja que qualsevol afeccionat pot aconseguir un bon bonsai d’una peça de qualitat mitjana, si sap aplicar les tècniques adequades.
B.O.: El bonsai és una afició a l’alça?
J.C.: Penso que va tenir un moment mediàtic fa aproximadament 10 anys i això va permetre que el bonsai es popularitzés; a l’actualitat ja no és simplement una moda i els nous afeccionats, junt amb els qui hi portem molts anys, busquen més la continuïtat i la qualitat.
B.O.: Existeix prou promoció del món del bonsai?
J.C.: No, crec que en diferents llocs del nostre país encara es veu com a una activitat minoritària i no s’entén el que realment vol dir l’art del bonsai.
B.O.: Considereu positiva l’existència d’associacions de bonsai?
J.C.: Si, dintre d’una associació l’afeccionat pot mantenir contacte amb els companys i aprendre tots junts.
B.O.: Quin considera que ha de ser el principal objectiu de les associacions de bonsai?
J.C.: Les associacions serveixen per unir esforços entre els afeccionats i difondre i ensenyar el que és el bonsai, ajudant als que comencen i recolzant als que ja hi són.
B.O.: És dura la vida associativa?
J.C.: Depèn del nivell en el qual t’impliquis; si ets un afeccionat que vols cultivar i mantenir els teus bonsais, pot ser reconfortant, però si participes més intensament en la gestió de l’associació, és més dur, ja que has de pensar en organitzar activitats, normalment amb molt pocs mitjans, que cobreixin les necessitats i inquietuds dels socis, però la satisfacció desprès pot ser molt gran.
B.O.: Existeix prou unitat entre les associacions de casa nostra?
J.C.: Si. Fa 11 anys que un grup d’associacions van formar la Coordinadora d’Entitats Catalanes de Bonsai. Ens trobem un cop a l’any per fer una exposició amb una mostra de bonsais de cada associació i parlar dels nostre projectes i ajudar-nos. A l’any 2005 varem decidir donar-li una nova empenta i legalitzar-la, creant els estatuts i el reglament, per tal de tenir un marc a partir del qual sigui més fàcil portar a terme projectes conjunts.
B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del bonsai?
J.C.: Per mi els grans mestres són aquells que fan d’això, de mestre, entenent com a tal algú que té prou coneixements, els ensenya i evoluciona, aquells que en una demostració, taller o curs expliquen el que saben i que són prou honestos i generosos per compartir el seu art perquè estimen el bonsai. Si això va acompanyat de capacitat d’arribar a la gent, ja és l’ideal, però sempre tenint en compte de no fer simplement un espectacle.
B.O.: Japó encara marca la pauta al bonsai a nivell mundial?
J.C.: Japó encara avui en dia sembla que marca la pauta, però no sabem si realment el que ens arriba només és el que interessa que ens arribi. En el continent europeu s’està treballant molt per aconseguir nivells importants i crec que s’està fent una bona feina.
B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
J.C.: El bonsai clàssic crec que s’ha de conèixer i aprendre, ja que per innovar s’ha de partir d’una base sòlida.
B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
J.C.: No conec gaire el món dels concursos, només per les revistes, però és importat que es facin trobades nacionals i internacionals per saber el que es fa i que el nivell de superació sigui cada vegada més important.
B.O.: En quin nivell pensa que es mou el bonsai català?
J.C.: Estem amb un nivell molt acceptable, amb uns mestres importants que treballen per que els nostres arbres siguin cada dia millors, encara que de vegades poder accedir a ells no sempre és possible per raons econòmiques.
B.O.: Per últim, quin consell donaria als bonsaistes novells?
J.C.: Els diria que s’informin, que vegin totes les exposicions possibles, que facin cursos i que es posin en contacte amb l’associació que tinguin més propera.
JOAN CUERVAS
President d'Associació Bonsai Natura del Bages i President de la Coordinadora d'Entitats Catalanes de Bonsai.
Més enllà del cultiu dels arbres, el bonsai té una vessant que resulta de particular interès per a tot aquell qui vulgui progressar en la coneixença d’aquesta afició: L'associativa. Múltiples són les entitats generades arreu que agrupen als bonsaistes i que serveixen de punt de trobada on enriquir les tècniques personals del cultiu del bonsai mitjançant el tracte amb altres afeccionats, que fora de l’àmbit associatiu seria força difícil d’obtenir. L’actiu i gentil Joan Cuervas és el president d’una d’aquestes associacions de casa nostra -Bonsai Natura del Bages- a més de flamant president de la Coordinadora d’Entitats Catalanes de Bonsai i ens mostrarà el bonsai des del seu particular punt de vista.
Bonsai Obert: Qué és per a vosté el bonsai?
J. Cuervas: És un art viu. El bonsai et fa estimar la natura i, com a art que és, permet desenvolupar la creativitat de cadascú a través d'unes tècniques molt específiques.
B.O.: Quina és la recepta per a mantenir un bon arbre?
J.C.: La millor recepta primer de tot és mantenir l’arbre sa i aprendre a saber el que necessita en tot moment. Si un arbre no té bona salut, per espectacular que sigui, mai serà un bon arbre.
B.O.: Considereu que el bonsai es un art -o afició- elitista?
J.C.: De cap de les maneres és un art estilista, ja que qualsevol afeccionat pot aconseguir un bon bonsai d’una peça de qualitat mitjana, si sap aplicar les tècniques adequades.
B.O.: El bonsai és una afició a l’alça?
J.C.: Penso que va tenir un moment mediàtic fa aproximadament 10 anys i això va permetre que el bonsai es popularitzés; a l’actualitat ja no és simplement una moda i els nous afeccionats, junt amb els qui hi portem molts anys, busquen més la continuïtat i la qualitat.
B.O.: Existeix prou promoció del món del bonsai?
J.C.: No, crec que en diferents llocs del nostre país encara es veu com a una activitat minoritària i no s’entén el que realment vol dir l’art del bonsai.
B.O.: Considereu positiva l’existència d’associacions de bonsai?
J.C.: Si, dintre d’una associació l’afeccionat pot mantenir contacte amb els companys i aprendre tots junts.
B.O.: Quin considera que ha de ser el principal objectiu de les associacions de bonsai?
J.C.: Les associacions serveixen per unir esforços entre els afeccionats i difondre i ensenyar el que és el bonsai, ajudant als que comencen i recolzant als que ja hi són.
B.O.: És dura la vida associativa?
J.C.: Depèn del nivell en el qual t’impliquis; si ets un afeccionat que vols cultivar i mantenir els teus bonsais, pot ser reconfortant, però si participes més intensament en la gestió de l’associació, és més dur, ja que has de pensar en organitzar activitats, normalment amb molt pocs mitjans, que cobreixin les necessitats i inquietuds dels socis, però la satisfacció desprès pot ser molt gran.
B.O.: Existeix prou unitat entre les associacions de casa nostra?
J.C.: Si. Fa 11 anys que un grup d’associacions van formar la Coordinadora d’Entitats Catalanes de Bonsai. Ens trobem un cop a l’any per fer una exposició amb una mostra de bonsais de cada associació i parlar dels nostre projectes i ajudar-nos. A l’any 2005 varem decidir donar-li una nova empenta i legalitzar-la, creant els estatuts i el reglament, per tal de tenir un marc a partir del qual sigui més fàcil portar a terme projectes conjunts.
B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del bonsai?
J.C.: Per mi els grans mestres són aquells que fan d’això, de mestre, entenent com a tal algú que té prou coneixements, els ensenya i evoluciona, aquells que en una demostració, taller o curs expliquen el que saben i que són prou honestos i generosos per compartir el seu art perquè estimen el bonsai. Si això va acompanyat de capacitat d’arribar a la gent, ja és l’ideal, però sempre tenint en compte de no fer simplement un espectacle.
B.O.: Japó encara marca la pauta al bonsai a nivell mundial?
J.C.: Japó encara avui en dia sembla que marca la pauta, però no sabem si realment el que ens arriba només és el que interessa que ens arribi. En el continent europeu s’està treballant molt per aconseguir nivells importants i crec que s’està fent una bona feina.
B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
J.C.: El bonsai clàssic crec que s’ha de conèixer i aprendre, ja que per innovar s’ha de partir d’una base sòlida.
B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
J.C.: No conec gaire el món dels concursos, només per les revistes, però és importat que es facin trobades nacionals i internacionals per saber el que es fa i que el nivell de superació sigui cada vegada més important.
B.O.: En quin nivell pensa que es mou el bonsai català?
J.C.: Estem amb un nivell molt acceptable, amb uns mestres importants que treballen per que els nostres arbres siguin cada dia millors, encara que de vegades poder accedir a ells no sempre és possible per raons econòmiques.
B.O.: Per últim, quin consell donaria als bonsaistes novells?
J.C.: Els diria que s’informin, que vegin totes les exposicions possibles, que facin cursos i que es posin en contacte amb l’associació que tinguin més propera.
En Joan Cuervas: Passió pel bonsai.
Comentaris