Entrevista a
JOAN GARRIGA I PUJOL
Bonsaista Català
-Faci-n’s cinc cèntims de vostè mateix.
-Ni a un cèntim arribo. Sóc un aficionat que m'agrada experimentar i observar, i que cada dia que passa veig que queden moltes coses per aprendre.
Aquesta és la tarja de presentació del mestre Joan Garriga i Pujol, no tan gran d’edat com d’esperit, és un home afable i humil que traspua saviesa i bonsai per tots els seus porus. Tota una institució al bonsai català, -fou un dels pioners de la introducció d’aquest art a casa nostra- només es dol de no poder carregar ja els pesants arbres (amb lutita, com no) i haver de portar-los dintre del portàtil que l’acompanya a les seves sempre interessants classes. Classes magistrals amb les que vol transmetre als joves tota la experiència obtinguda a les fonts mateixes del bonsai: Xina i Japó.
Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
J. Garriga: Una afició que compagina tècnica i art, amb amor a la natura.
B.O.: El bonsai és una afició a l’alça?
J.G.: Sí
B.O.: Considereu que el bonsai es un art -o afició- elitista?
J.G.: No. Es i ha d’estar a l’abast de tothom
B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
J.G.: Les classes de Faust Vergés, però no vaig saber què es el bonsai fins que vaig anar a Xina i Japó.
B.O.: Japó encara marca la pauta al bonsai a nivell mundial?
J.G.: Sí
B.O.: Què diferencia el bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
J.G.: La tècnica en el cultiu i el detall en la formació.
B.O.: En quin nivell pensa que es mou el bonsai català?
J.G.: En un nivell d’esperança
B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
J.G.: Qualsevol del Japó
B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de bonsai?
J.G.: Tècnicament la formació de tronc, branques i branquillons. Artísticament l’equilibri i harmonia entre planta i test
B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
J.G.: Relativament sí
B.O.: Quina és la recepta per a mantenir un bon arbre?
J.G.: Tècnicament, terra, reg i adob adequats, i una renovació de branquillons. Artísticament, equilibri i harmonia entre les diferents parts de l’arbre.
B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
J.G.: Crec que els millors exemplars es troben en la natura. Però cal saber com i quan s’han de treure i cuidar, ja que la mort d’un arbre recollit de la muntanya és un atemptat contra la natura.
B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
J.G.: Una mica i molt de cada cosa, essent respectuós amb la natura
B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
J.G.: El bonsai és art que emana de la natura. No s’haurien de fer caricatures.
B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
J.G.: Sí
B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
J.G.: Que aprenguin primer a desenvolupar un bon sistema d’arrels, i després a formar un bon sistema de branques i la renovació de branquillons. Sempre primer la tècnica i després l’art. Amb un arbre sa i vigorós es pot fer el que es vulgui. Amb un arbre malaltís i dèbil no es pot fer res.
JOAN GARRIGA I PUJOL
Bonsaista Català
-Faci-n’s cinc cèntims de vostè mateix.
-Ni a un cèntim arribo. Sóc un aficionat que m'agrada experimentar i observar, i que cada dia que passa veig que queden moltes coses per aprendre.
Aquesta és la tarja de presentació del mestre Joan Garriga i Pujol, no tan gran d’edat com d’esperit, és un home afable i humil que traspua saviesa i bonsai per tots els seus porus. Tota una institució al bonsai català, -fou un dels pioners de la introducció d’aquest art a casa nostra- només es dol de no poder carregar ja els pesants arbres (amb lutita, com no) i haver de portar-los dintre del portàtil que l’acompanya a les seves sempre interessants classes. Classes magistrals amb les que vol transmetre als joves tota la experiència obtinguda a les fonts mateixes del bonsai: Xina i Japó.
Bonsai Obert: Què és per a vostè el bonsai?
J. Garriga: Una afició que compagina tècnica i art, amb amor a la natura.
B.O.: El bonsai és una afició a l’alça?
J.G.: Sí
B.O.: Considereu que el bonsai es un art -o afició- elitista?
J.G.: No. Es i ha d’estar a l’abast de tothom
B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
J.G.: Les classes de Faust Vergés, però no vaig saber què es el bonsai fins que vaig anar a Xina i Japó.
B.O.: Japó encara marca la pauta al bonsai a nivell mundial?
J.G.: Sí
B.O.: Què diferencia el bonsai japonès de l’americà i l’europeu?
J.G.: La tècnica en el cultiu i el detall en la formació.
B.O.: En quin nivell pensa que es mou el bonsai català?
J.G.: En un nivell d’esperança
B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent?
J.G.: Qualsevol del Japó
B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de bonsai?
J.G.: Tècnicament la formació de tronc, branques i branquillons. Artísticament l’equilibri i harmonia entre planta i test
B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició?
J.G.: Relativament sí
B.O.: Quina és la recepta per a mantenir un bon arbre?
J.G.: Tècnicament, terra, reg i adob adequats, i una renovació de branquillons. Artísticament, equilibri i harmonia entre les diferents parts de l’arbre.
B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver?
J.G.: Crec que els millors exemplars es troben en la natura. Però cal saber com i quan s’han de treure i cuidar, ja que la mort d’un arbre recollit de la muntanya és un atemptat contra la natura.
B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el desig de l’artista o la natura de l’arbre?
J.G.: Una mica i molt de cada cosa, essent respectuós amb la natura
B.O.: Ortodòxia o Heterodòxia?
J.G.: El bonsai és art que emana de la natura. No s’haurien de fer caricatures.
B.O.: Un mal test pot arruïnar estèticament un bon arbre?
J.G.: Sí
B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
J.G.: Que aprenguin primer a desenvolupar un bon sistema d’arrels, i després a formar un bon sistema de branques i la renovació de branquillons. Sempre primer la tècnica i després l’art. Amb un arbre sa i vigorós es pot fer el que es vulgui. Amb un arbre malaltís i dèbil no es pot fer res.
En Joan Garriga a una de les seves classes.
Comentaris